Cooperació Catalana 280

280 Setembre 2005 • revista mensual • any 26è • PVP 1,80 € • edita Fundació Roca i Galès Els camins del Els camins del finançament cooperatiu finançament cooperatiu

Revista mensual - Any 26è 280 Setembre 2005 Editora SUMARI Fundació Roca i Galès Redacció i Administració Tornaveu 4 Aragó, 281, 1r 1a Ivan Fox 08009 Barcelona Tel. 93 215 48 70 - Fax 93 487 32 83 Editorial 5 [email protected] www.rocagales.org Els camins del finançament cooperatiu Amb el suport de la Confederació de Noticiari 6 Cooperatives de Catalunya Coordinació Cooperatives de Catalunya Agnès Giner i Carme Giménez El primer any de l’Observatori del Cooperativisme de Catalunya 9 Consell de Redacció Josep Busquets, Núria Esteve, Carme Giménez, Agnès Giner, Les nostres cooperatives Santos Hernández, Esteve Coinre, una cooperativa compromesa al servei Puigferrat, Josep Rafecas i de persones amb discapacitat Josep-Ramon Sànchez. Francesc Vila 10 Els autors són responsables dels articles signats. Ni la direcció de XX Jornades sobre cooperativisme la revista ni els editors compar- Jornades sobre finançament cooperatiu teixen per força les opinions que M. Amor Fernández 13 puguin reflectir els textos aquí inscrits. Entrevista Foto coberta Agustí Colomines: “S’ha de recuperar el valor Josep-ramon Sànchez del compromís personal” Disseny i maquetació Carme Giménez 16 l’Apòstrof, SCCL Disseny coberta Francesc Boixader IX Premi APB - Finalista Fotolits L’Obaga del Pahí Addenda, SCCL Josep Sànchez i Moragues 19 Impressió Gramagraf, SCCL Pensem-hi Dipòsit legal Sí, el finançament de les cooperatives B-22.283/80 Santos Hernández 25 I.S.S.N. 1133-8415 Biblioteca Aquesta revista ha estat impresa Donació gratuïta de llibres 26 sobre paper ecològic de 140/90 gr Retalls amb un procés de fabricació sense clor ni blanquejants òptics Elisenda Dunyó 27

Un parell de preguntes (que són tres) a Ivan Fox (Barcelona, u 1966), actor, Bèlgica v e Què li resulta atractiu del cooperativisme? Em resulta atractiu del cooperativisme el fet que el seu funcionament no estigui ba- n a sat en el principi indigent de treballar per a algú (propietari) a canvi d’un sou. Què li resulta molest del cooperativisme? o r Em resulta molest del cooperativisme, sobretot, els equívocs que se’n fan al seu vol- tant (que si botiguetes, que si pagesos...). T Li sembla que el cooperativisme pot avui resultar útil en l’àmbit mundial? Em sembla que el cooperativisme en l’àmbit mundial, avui, és una de les alternatives principals al model econòmic capitalista liberal globalitzador i endòfag que des de ja fa temps ha demostrat la seva incapacitat per resoldre les destrosses (socials, econò- miques, ecològiques...) que ell mateix genera.

Els camins del finançament cooperatiu Com podem millorar el finançament de les cooperatives? Per què a Ca- talunya no ha estat possible la creació d’un banc o caixa cooperatiu? És realment una utopia? Què podem fer perquè es converteixi en realitat? Durant tres dies, a Prada, vam tenir temps de parlar a bastament sobre aquest tema que no fa sinó deixar preguntes obertes, i també alguna esperança que aviat el cooperativisme català trobarà el camí per crear una entitat que satisfaci les necessitats de finançament que tenen les E d i t o r i a l cooperatives. Des de Cooperació Catalana anirem estovant el tema i introduint punts de reflexió. Ja ho intentem fer en aquest número, amb una crònica del debat sobre finançament que ve tenir lloc a les Jornades de Cooperati- visme que se celebren en el marc de la Universitat Catalana d’Estiu, or- ganitzades per la Fundació Roca i Galès. I és que aquest tema és vital per al futur del cooperativisme. De fet, ens és grat comprovar, número rere número, que les cooperati- ves i el moviment cooperatiu en general està molt preocupat pel futur i per com fer front a nous reptes. Ho hem vist recentment amb el pro- grama de responsabilitat social RSE.Coop que ha posat en marxa la Confederació i que sens dubte posarà les cooperatives en una bona po- sició de sortida quan en un futur proper el grau de responsabilitat de les empreses sigui un dels paràmetres que els consumidors tindran en compte a l’hora de triar un producte o serveis. I en aquest número, també parlem de futur amb la cooperativa Coinre, que no solament es planteja cada dia com atendre 500 persones amb discapacitat, sinó que també creix com a empresa, provocant canvis de cultura organitzativa per tal de millorar contínuament els serveis que ofereixen.

6 Noticiari La FCTC dóna a conèixer la nova seu XXIII Diada de la Cooperació a Lleida La Federació de Cooperatives de la Federació de Treball vol que Treball organitza unes jornades de tant els seus associats com la resta El saló de congressos de la Fira de portes obertes els propers 6 i 7 d’entitats de l’economia social co- Sant Miquel de Lleida acull, com d’octubre per donar a conèixer la neguin les noves instal·lacions i les cada any, la Diada de la Coopera- nova seu, situada carrer Premià possibilitats que ofereixen. ció, que amb aquesta arriba ja a la del barri de Sants. Pendents de re- A banda de visitar el local, al XXIII edició. Sota el títol “L’èxit alitzar la inauguració oficial de tot llarg d’aquests dos dies hi haurà empresarial des del compromís l’edifici, juntament amb la FCCUC, un tast de vins a càrrec de la co- amb el territori” vol centrar el de- operativa l’Olivera; un seminari, a bat en els trets que caracteritzen la càrrec de la cooperativa Aposta; la bona gestió empresarial. projecció de la pel·lícula Las muje- La celebració tindrà lloc el dia res de verdad tienen curvas, orga- 1 d’octubre i comptarà amb les nitzada per la cooperativa Drac experiències de Grup Damm i La Màgic; la presentació del manual Fageda. Cristóbal Colón, president La incorporació de socis a la coo- de La Fageda parlarà de la coope- perativa, i un esmorzar servit per rativa com a model competitiu en la cooperativa Teteria Malea. el mercat, mentre que Enric Crous, director general del Grup Damm exposarà els trets competi- La Vinícola del Priorat estrena agrobotiga tius per a l’èxit de l’empresa del futur. La inauguració anirà a cà- Vins de la cooperativa i de la co- del director general de Desenvolu- rrec de l’alcalde de Lleida, Àngel marca del Priorat, productes arte- pament Rural, Jordi William, ofe- Ros, mentre que la cloenda l’efec- sanals de qualitat, així com serveis reix un ampli espai de vinacoteca tuarà el conseller d’Economia, An- turístics de la comarca i una zona amb un ampli ventall del vins del toni Castells. de degustació és el que es pot tro- Priorat, especialment els de les La diada està organitzada per bar a la nova agrobotiga que ha marques Ònix i Mas del Frares, la Fundació Catalana de Coopera- posat en marxa la Cooperativa Vi- produïts per la pròpia Cooperativa. ció, Ibercaja, Transfals, Trans- nícola del Priorat. A més d’aquests La Vinícola del Priorat compta fals&La Vispesa, SCL, Cooperatives serveis, hi ha espai per a exposi- amb 160 socis que treballen una Agràries de Catalunya, i les coope- cions d’eines i material del camp. superfície total d’unes 210 hectàre- ratives GrupActel, Agroles, Copa- L’agrobotiga, que es va inaugu- es de vinya i, en menor quantitat, ga, Cotècnica, Fruits de Ponent i rar el 13 d’agost amb l’assistència oliveres. Indulleida. Drac Màgic rep el La cooperativa Trèvol fa un pas Premi Nacional de endavant en la missatgeria ecològica l’Audiovisual La cooperativa Trèvol ha presentat fins a 40 quilos en vehicle elèctric a El Premi Nacional de l’Audiovisual, recentment els nous vehicles elèc- la zona interondes de Barcelona. de Generalitat de Catalunya, ha es- trics amb què realit- L’Ecopack permet tat atorgat enguany a la cooperativa zarà el servei Eco- a Trèvol donar res- Drac Màgic, per la Mostra Interna- pack. Amb aquesta posta a les noves ne- cional de Films de Dones de Barce- iniciativa demostra un cessitats de les empre- lona. Aquest festival, que se celebra cop més el seu com- ses, que cada vegada des del 1993, ha promogut el cine- promís amb la soste- més es desplacen a la ma dirigit per dones, donant visibi- nibilitat, fet realitat a perifèria i als polígons litat a la cultura audiovisual femeni- través d’una oferta de industrials. Així ma- na, a través de filmografies de serveis d’ecomissatgeria respectuo- teix, amb l’ús de vehicles elèctrics realitzadores de tot arreu. Drac Mà- sos amb el medi ambient. Si durant contribueixen a la reducció dels ni- gic es va fundar el 1970 per difon- més de 20 anys han demostrat que vells de contaminació i també a la dre la cultura cinematogràfica i des poden donar un servei de qualitat difusió d’innovacions tecnològiques de llavors ha rebut diversos premis, amb la bicicleta, amb l’Ecopack fan netes aplicades als sistemes de entre ells el Sant Jordi (1980). un pas més i distribuiran paquets de transport. Núm. 280

Noticiari 7 Grup Clade es troba amb Barcelona acull un seminari Montilla i Maragall europeu sobre els reptes de les cooperatives de consum “L’economia en la perspectiva del 2010; els reptes de les empreses europees” és el títol de la conferència inaugural de Joaquín Almunia, comissari europeu d’A- fers Econòmics i Monetaris, dintre del seminari “Les co- operatives de consum a Europa: els reptes de l’Agenda de Lisboa 2010”, que se celebrarà el dia 17 d’octubre a Barcelona. L’objectiu de la trobada és emmarcar les experièn- cies de les principals cooperatives de consumidors eu- ropees dintre de l’estratègia de Lisboa, que pretén crear En dues trobades celebrades durant el mes de juliol, el més ocupació i més investigació i desenvolupament. ministre d’Indústria, José Montilla i el president de la Generalitat, Pasqual Maragall, es van reunir amb repre- sentants de Grup Clade per conèixer de primera mà Catalunya Ràdio dedica un l’experiència d’aquest grup cooperatiu català, així com programa al cooperativisme les seves línies de treball. El president de Grup Clade, Miquel Àngel Oliva, El 23 d’abost, Meritxell Bonet, la conductora del pro- ha aprofitat les trobades per demanar el suport de grama Si més no, que s’emet en directe de dilluns a di- l’Administració en la promoció del model cooperatiu vendres, de 15 h a 16 h, va fer una exposició sobre co- i l’economia social, i també en les tasques de forma- operativisme, destacant-ne el vessant socioeconòmic i ció i divulgació desenvolupades pel sector. També el seu arrelament a l’entorn. A partir d’exemples de ca- han exposat les diverses iniciatives i projectes que sa nostra, va encetar una tertúlia amb diversos convi- afecten els diferents sectors de les empreses que for- dats en directe: Arcadi Oliveres, professor d’economia men part del grup. aplicada, va parlar sobre els aspectes econòmics i so- Les sis empreses del grup Grup Clade van ocupar cials; Pep Manté, advocat del Col·lectiu Ronda, sobre el 2004 un total de 1.334 socis treballadors, un 27% temes jurídics; Antoni Gavaldà, historiador, sobre les més que al 2003. Clade treballa en l’actualitat en la in- perspectives futures, i Joan Josep Gonzàlez, president corporació de dos nous socis i preveu uns ingressos de la Fundació Roca i Galès, va fer comentaris de caire agregats per al 2005 de 343 milions d’euros, amb unes divulgatiu sobre alguns dels plantejaments de la con- inversions que superaran els 42 milions d’euros. ductora del programa. Aposta presenta els cursos de gestió Economia Social cooperativa per a aquesta tardor i Desenvolupament Rural L’Escola de Formació Cooperativa Aposta ha donat a conèixer l’oferta La Universidad Católica de Ávila or- formativa per als propers mesos, en ganitza entre el 3 i el 7 d’octubre la qual destaquen els Cercles d’A- un congrés per tractar el tema del prenentatge Empresarial Co- ope- Desenvolpament Rural i l’Economia ratiu, que tenen com a objectiu po- Social, a escala iberoamericana. A sar els alumnes al corrent de l’estat banda de voler fomentar espais i de la gestió i tecnologia de la coo- A banda dels anomenats cercles xarxes d’intercanvi, un dels objec- perativa, i que comptaran amb con- d’aprenentatge, Aposta presenta tius d’aquesta trobada és “elaborar ferenciants d’alt nivell. Segons la di- també un ampli ventall de cursos i propostes orientades a crear les ba- rectora de l’escola, Verònica Platas, seminaris sobre gestió social de la ses d’un Pla Integral de Desenvolu- la voluntat és que els participants cooperativa, gestió empresarial, pament Rural o plans d’acció a puguin explorar les possibilitats de màrqueting i ofimàtica. curt, mitjà i llarg termini”. millorar la posició competitiva de la Més informació: Tel. 920 25 10 20. seva empresa a través de la visió es- Més informació: 93 318 81 62 A.E.: [email protected]. tratègica i de tècniques de gestió. www.aposta.coop. www.ucavila.es. Núm. 280

8 Noticiari Caixa Popular, Fevecta i la Politècnica de Comencen les València signen un conveni d’investigació assemblees territorials del El president de la Federació Valen- d’Organització d’Empreses, Econo- Rural’06 ciana de Cooperatives de Treball mia Financera i Comptabilitat de la (Fevecta), Vicent Comes, el direc- Universitat Politècnica de València. A partir del 23 de setembre tin- tor general de Caixa Popular, Josep Els investigadors preveuen realitzar dran lloc les assemblees territorials M. Soriano, i el rector de la Uni- un treball de camp entre 112 co- del Congrés del Món Rural a Cata- versitat Politècnica de València operatives, la qual cosa suposa un lunya. Entre els cinc àmbits de re- (Upv) han signat recentment un 93% del total de cooperatives d’a- flexió, que es concreten en reptes, conveni de col·laboració per inves- quests sectors de la província de hi ha el diàleg, la competitivitat, la tigar la situació global dels sectors València. sostenibilitat, la vertebració social econòmics de la fusta i també el repte institucional. i el moble, els trans- De cada àmbit de reflexió sor- formats metàl·lics i els tiran tres ponències a partir de la serveis d’atenció a la posada en comú dels Grups de persona a les comar- Treball sorgits de manera espontà- ques valencianes. nia a través de les entitats i orga- La necessitat de les nismes d’arreu del territori català. empreses d’aquests El dia 7 d’octubre tindrà lloc a sectors d’avançar-se a Valls l’assemblea territorial on es les ràpides transforma- presentarà una de les ponències cions dels mercats en del tema “L’associacionisme agrari què es mouen ha im- i rural (funció vertebradora del pulsat aquesta investi- territori)”. gació, que es dirigeix Més informació: des del Departament www.monrural.com Nova edició del Créixer del Departament de Treball El Departament de Treball ha tornat a posar en marxa el programa Créixer, que té com a objectiu impulsar el creixement de la petita i mitjana empresa catalana, i que en l’edició d’enguany es fa especial èmfasi en les cooperatives. Com a objectius concrets del programa hi ha el de proporcionar a la direcció de l’empresa l’oportunitat de portar a terme un bon procés de reflexió amb l’a- companyament d’un expert. Una altra de les finalitats és apropar l’Administració a les pimes catalanes, sota el concepte de finestreta única, tot facilitant informa- ció dels diferents productes i serveis de la Generalitat que els poden ser útil per executar el seu pla. Per tal d’aconseguir-ho, una persona experta rea- litza una diagnosi per detectar les necessitats reals de cada cooperativa, prioritzar-les i determinar quins són els serveis més apropiats per ajudar l’empresa a créi- xer i a competir. Més informació: FCTC Tel. 93 318 81 62 (Carme Caño). Núm. 280

Cooperatives de Catalunya 9 El primer any de l’Observatori del Cooperativisme de Catalunya esprés d’un any de funcio- nament de l’Observatori, Daquest web interactiu im- pulsat per la Confederació de Coo- peratives de Catalunya, ha assolit les fites fixades per aquest període per a la consecució de la seva mis- sió: el foment de la promoció, el de- senvolupament i la consolidació de l’economia cooperativa, mitjançant l’augment de la visibilitat del pes econòmic i social del fet cooperati- vista. En aquest primer any s’ha actualit- zat i consolidat les diferents aplica- bilitats del web, com per exemple la generació en lí- de la tramesa de les notícies a totes les persones nia de més d’un miler gràfics a petició de l’usuari/a, registrades que ho han sol·licitat (91 % del regis- que possibiliten conèixer la distribució territorial i ti- tre), amb una mitjana de 2 trameses setmanals. pològica de les cooperatives catalanes. Però els as- ➜ Desenvolupar i publicar 3 estudis propis: pectes aconseguits més destacats són: ➫ Entrevista en profunditat a les sis Federacions ➜ Disposar d’un directori de 1.100 cooperatives, que de Cooperatives de Catalunya, abasten la totalitat de tipologies i sectors d’activitat ➫ Estudi del perfil de les cooperatives catalanes. econòmica, en el què es donen a conèixer la seva ➫ Estudi de les Potencialitats de l’Economia So- activitat a potencials clients i proveïdors, amb el cial en base als recursos de desenvolupament suport d’un cercador. local existents al territori. ➜ Obtenir prop de 180 usuaris/usuàries registrats ➜ Identificar més de 40 enllaços d’interès d’àmbit amb el següent perfil: 86 % vinculats a l’entorn co- acompanyats d’una presentació prèvia. operativista, dels quals tres quartes parts ho són ➜ Disposar d’un fons documental classificat que su- per qüestions laborals, i de la resta majoritària- posa un recorregut per la història del cooperativis- ment pertanyen entitats relacionades amb el sec- me català. tor. ➜ Oferir un espai de novetats legals i de normativa ➜ Publicar més de 60 notícies, el que ha suposat una vigent en matèria cooperativista. mitjana de 4 setmanals. Per tipologia, el 68 % han difós activitats d’entitats relacionades amb el coo- Des de la seva presentació, l’Observatori ha rebut perativisme i l’economia social en general; el 22 % més de 12.000 visites, amb un mitjana diària propera han fet referència a activitats de cooperatives con- a la quarantena. cretes i un 7 % a aspectes legals del sector. ➜ Establir un canal estable de comunicació a través www.cooperativescatalunya.coop/observatori Núm. 280

10 Les nostres cooperatives La Cooperativa Industrial de Recuperació, Sccl (Coinre), amb seu a Badalona (el Barcelonès ), és una entitat de treball associat que es va constituir el 15 de novembre de 1974 i es va inscriure oficialment el 5 de maig de 1975. L’objectiu d’aquesta empresa cooperativa és aconseguir el màxim desenvolupament de les capacitats individuals de les persones amb retard mental a través del treball i la integració laboral, familiar i social. Coinre, una cooperativa compromesa, al servei de les persones amb discapacitats ’origen de Coinre es pot va està encapçalada pel Consell d’Inserció; i a través del Centre Es- remuntar a l’any 1969, Rector, la Direcció General, les di- pecial de Treball (CET), des d’on amb la iniciativa dels pa- reccions adjuntes i el Departament realitzen muntatges i manipulats res i les mares dels joves Comercial. Les direccions adjuntes industrials, envasats en plàstic, in- Lafectats amb retard men- estan dividides en les àrees de Re- jecció de plàstic i serveis de jardi- tal que acabat el període escolar cursos Humans i de Finances, així neria, manteniment de mobiliari no tenien cap tipus d’activitat. Les com la del Centre Especial de Tre- urbà, pintura, neteja industrial i de famílies es van organitzar a través ball, la del Servei Complementari comunitats. de l’associació Aspanin i van crear d’Ajustament Personal i Social, i el Taller Escola Bétulo amb 8 per- els dos serveis ocupacionals (el sones amb discapacitats. El creixe- Servei Ocupacional d’Inserció i el Molts anys d’experiència ment del taller i l’entrada de més Servei de Teràpia Ocupacional). en el sector persones va motivar la creació de El CET va ser creat l’any 1986, la cooperativa. Des dels inicis fins Els serveis sociolaborals per a per- amb l’objectiu d’oferir llocs de tre- a l’actualitat, els únics socis de sones amb discapacitats intel·lec- ball adaptats a les necessitat dels l’entitat han estat les persones tual i persones amb malaltia men- associats. La primera secció del afectades amb retard mental. tal estan organitzats a través del CET es va posar en funcionament Centre Ocupacional (CO), que el 1987 amb la contractació de 16 L’estructura actual de la cooperati- comprèn els serveis de Teràpia i persones amb discapacitat Núm. 280

Les nostres cooperatives 11 intel·lectual per a la realització ciar tasques de manteniment en l’àmbit de la jardineria, com ara: la d’envasats en plàstic. El mateix any jardineria, es va consolidar el ser- neteja de boscos, la repoblació fo- es posava en funcionament el CO vei de manteniment de mobiliari restal, la poda i el sanejat de pins per atendre d’una manera especia- urbà, es va crear el servei de mis- cremats, els jardins de zones co- litzada els diferents casos de disca- satgeria i de pintura i es va ampliar munitàries públiques i privades, la pacitats i, al mateix temps, desen- el servei de neteja. neteja de zones forestals, torrents, volupar un projecte viable En l’actualitat, els serveis que s’es- rieres i zones verdes de la via pú- d’ocupació amb contracte laboral tan realitzant són: el manteniment blica, la poda selectiva i de neteja al major nombre possible de per- de jardins al barri de Pomar i la d’arbustiu, la plantació i el mante- sones discapacitades, però, amb zona industrial de Badalona mit- niment de gespa i la construcció i capacitats productives. jançant un contracte públic; el des- l’ornamentació de jardins. brossament i la neteja de rieres i D’aquesta manera, més de 300 boscos; i el manteniment de jar- A més a més, les brigades també persones amb discapacitat dins, marges i boscoses del muni- han realitzat tot tipus d’actuacions intel·lectual o amb malaltia mental cipi de Montgat. Entre els serveis en l’àmbit del manteniment de mo- han estat contractades al CET, 26 realitzats, el de manteniment i pin- biliari urbà, fonts i xarxes d’aigua i persones de les quals han aconse- tura inclou treballs de senyalització de rec, la senyalització horitzontal guit la inserció en una empresa or- horitzontal a la via pública i el de i vertical de la via pública, la pin- dinària. D’altra banda, el CO de manteniment d’edificis. Aquests tura i el manteniment d’edificis, Coinre atén unes 250 persones treballs inclouen, principalment, el tanques per a vehicles i vianants, amb discapacitat intel·lectual. manteniment del mobiliari urbà de zones de jocs infantils, etc. Badalona i el manteniment per als La cooperativa duu a terme aques- ajuntaments de Montgat i de Tiana. ta activitat en dues instal·lacions En aquesta àrea de serveis externs Serveis per a la integració construïdes a Badalona. Al carrer també s’ha incorporat el de missat- laboral de les persones de Guifré, tenen un edifici de dues geria, que es realitza fonamental- Fins ara, el Servei de Teràpia Ocu- plantes i soterrani, amb una super- ment per l’Ajuntament de Badalo- pacional ha atès un total de 176 fície total de 3.750 metres qua- na en el repartiment entre les persones amb retard mental. drats, on es realitzen les activitats diferents regidories. Aquest servei està pensat per a les del CET de muntatges industrials i persones amb discapacitats envasats. A més, en aquest edifici L’evolució de volum de negoci del intel·lectuals amb un grau de dis- tenen la seu administrativa de la Departament de Serveis Externs de minució igual o superior al 65% i cooperativa i es duen a terme els Coinre presenta un balanç creixent una capacitat productiva inferior al cursos de formació ocupacionals. en la facturació, que ha passat dels 37,5%. Els principals objectius del Al carrer de Juli Galve, tenen un 3.070.783,02 euros al 1999 als altre edifici de dues plantes i sote- 4.399.666,21 euros al 2003. rrani, amb una superfície total de 4.000 metres quadrats, on es realit- zen les activitats del CET d’injecció Experiència en la de plàstic, fabricació d’espelmes i jardineria i el manteniment serveis externs. En aquest edifici, a El Servei de Jardineria està format més, realitzen les activitats del CO per un enginyer (responsable tèc- del Servei Ocupacional d’Inserció i nic i de planificació de projectes), del Servei de Teràpia Ocupacional. quatre jardiners (monitors de colla) i vint-i-un operaris discapacitats in- tel·lectuals. Tot el personal disca- La importància creixent pacitat ha estat format mitjançat els dels serveis externs cursos de formació ocupacionals Coinre va crear una línia de treball de Coinre i l’Escola Taller de Sant externa l’any 1988 per oferir ser- Foix. D’altra banda, el Servei de veis de neteja industrial. Dos anys Manteniment està format per un després, aquesta activitat es va am- cap d’obres, tres monitors de colla pliar amb el servei de manteni- i nou operaris discapacitats ment de mobiliari urbà de la via intel·lectuals. pública de Badalona. I un any des- prés d’això, la cooperativa va em- Les brigades de la cooperativa han prendre una expansió i es van ini- realitzat tot tipus d’actuacions en Núm. 280

ció igual o superior al industrial, jardineria, manteniment 33%, i una capacitat i pintura, manipulació industrial i productiva igual o su- muntatges industrials complexes. perior al 37,5%. Coinre va iniciar tres nous projec- Els objectius del CET tes durant l’any 2002 d’especial re- són: normalitzar la situa- llevància per als socis: el CET per ció laboral de les perso- a malalts mentals, que ha permès nes, oferir un lloc de la contractació de 20 persones CO són: el desenvolupament per- treball adient a les seves caracterís- amb aquesta afectació; la posada sonal i de les habilitats bàsiques tiques i aconseguir llocs de treball en funcionament de la Fundació d’autonomia personal i dels aspec- en l’empresa ordinària per les que Privada Coinre, per cobrir aquells tes relacionals i afectius; el desen- ho necessitin. Les activitats desen- aspectes assistencials que no que- volupament social per a l’adapta- volupades es situen en els serveis den coberts a través de la Coope- ció social de les persones amb industrials de manipulats i muntat- rativa; i un projecte d’habitatge l’entorn i desenvolupar les habili- ges industrials, d’envasats en plàs- per a discapacitats intel·lectuals, tats comunicatives; l’ocupació te- tic i d’injecció de plàstic. També es amb una capacitat inicial de 25 rapèutica per a desenvolupar els realitzen serveis ambientals de ne- places, i que compta amb un ser- hàbits laborals i ocupacionals, així teja industrial i de comunitats, de vei de suport. com les habilitats cognitives i mo- manteniment de mobiliari urbà i tores; i l’atenció social i familiar, pintura, de jardineria i neteja de per promoure la interacció entre boscos. Una cooperativa el centre, les famílies i l’entorn. amb visió de futur Les activitats d’aquest servei estan Actualment, la cooperativa Coinre centrades en el desenvolupament Serveis complementaris, atén més de 500 persones amb d’activitats laborals, la psicomotri- formació ocupacional discapacitat psíquica, a les que in- citat i les activitats físiques i espor- i altres activitats tenten millorar la qualitat de vida tives en general. Aquesta tipologia de serveis té 278 oferint tots els suports necessaris usuaris: 258 amb discapacitats in- per a normalitzar-la. Perquè l’orga- Des del Servei Ocupacional d’In- tel·lectuals i 20 malalts mentals. nització funcioni, compten amb un serció s’ha atès un total de 72 per- Es tracta de persones contractades equip tècnic de més de 100 perso- sones amb discapacitat intel·lec- en el CET, amb alguna d’aquestes nes que cobreixen tots els serveis tual, que es troben en un període afectacions, amb l’objectiu d’adap- de l’entitat i les àrees pròpies de transitori formatiu per, posterior- tar els llocs de treball a la persona qualsevol empresa ordinària. Com ment, passar al CET o al Servei de i la persona al lloc de treball; defi- a entitat aposten per la responsa- Teràpia Ocupacional. Els princi- nir els objectius productius i labo- bilitat social incorporant als llocs pals objectius d’aquest servei són rals de la persona dins de l’àmbit de treball propis a les persones el desenvolupament de les habili- empresarial; realitzar el suport i la amb discapacitats, adaptant el lloc tats bàsiques d’autonomia perso- orientació de la persona dins del de treball. nal i social i dels hàbits, les apti- taller; crear els hàbits relacionals i tuds i les capacitats laborals laborals; proposar mesures de re- Amb l’objectiu de créixer i millorar perquè les persones puguin acce- habilitació professional i mesures els serveis que ofereix, fa uns anys dir a un treball rentable. Les activi- formatives; adequar la persona a la cooperativa va iniciar un canvi tats que s’hi duen a terme passen l’entorn extralaboral (social i fami- de cultura dins de l’organització per l’ajustament personal i social i liar). per introduir i millorar la qualitat les activitats esportives i culturals, dels serveis que reben i ofereixen. així com de caràcter prelaborals. La formació ocupacional atén 30 Aquest costós procés podria culmi- persones amb discapacitat in- nar aquest any amb la certificació tel·lectual i amb malaltia mental en la normativa de qualitat, la cer- Serveis laborals per a la que són a l’atur però que oferei- tificació de gestió ambiental i amb realització de les persones xen possibilitats de ser contracta- uns serveis assistencials modèlics El CET ha contractat més de 300 des al CET o a l’empresa ordinà- d’atenció a les persones, la princi- persones, de les quals 258 són dis- ria. L’objectiu és dotar als alumnes pal preocupació de Coinre. capacitades intel·lectuals, 23 malal- de la formació laboral i professio- tes mentals i 20 presenten altres ti- nal necessària per ocupar un lloc pus de discapacitats. Es tracta de de treball. I amb aquesta finalitat persones amb un grau de disminu- s’imparteixen els cursos de neteja Francesc Vila Núm. 280

XX Jornades sobre cooperativisme 13 Jornades sobre finançament cooperatiu Enguany, el tema de les XX Jornades de Cooperativisme, celebrades els dies 18, 19 i 20 d’agost en el marc de la Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent, era un assumpte que es portava l’oli. Es tractava no gens menys que del finançament cooperatiu. úria Esteve, sempre cordial, ens ha do- nat la benvinguda. Acte seguit, Santos NHernández ens ex- posa una concisa visió general de l’estat actual de les finances al món de la cooperació. De les infi- nites traves que el govern ha posat sempre a tota iniciativa de crear un banc cooperatiu, malgrat l’excep- ció de Mondragon. I subratlla, so- bretot, el contrasentit de pertànyer al món de les cooperatives i con- fiar les reserves de diners als bancs convencionals. Josep Parcerisa, director de l’Asso- ciació de Seccions de Crèdit, coo- perativa de segon grau, constituïda per 96 cooperatives amb secció de crèdit, ens explica en la segona ponència que la feina de l’Associa- ció consisteix només en assessorar A continuació comença el col·lo- Blanques; Josep Maria Siuró, presi- financerament les cooperatives que qui, moderat per Esteve Puigferrat, dent de l’Associació de Seccions de la constitueixen. Una secció de patró de la Fundació Roca i Galès. Crèdit i gerent de la Cooperativa crèdit és una secció més de la coo- Es comenta que potser fora positiu Agrícola de Cambrils; Lluís Barenys, perativa, i és el consell rector de la fer una campanya a les cooperati- president de Federació Farma- cooperativa qui pren les decisions. ves amb secció de crèdit, oferint- cèutica, s.coop.; Neus Balagueró, Ens parla de l’obligació de fer au- les la creació d’un banc. El col·lo- directora de la secció de crèdit de ditories des de l’any 85. Ens diu qui es clou amb la intervenció de la Cooperativa del Camp, de Linyo- que en l’actualitat hi ha a Catalunya Josep Daroca, que ens diu que un la, i Antoni Llaràs, gerent de Tran- 122 cooperatives amb secció de banc cooperatiu seria l’ideal. salfals, de Bellcaire d’Urgell. crèdit. Els recursos d’aquestes coo- peratives ronden el 600 milions A la tarda hi ha una mesa rodona, Agrolés és una cooperativa de se- d’euros avui. El 17% d’aquests re- moderada per Francesc Vernet, pa- gon grau sense secció de crèdit, cursos van destinats a crèdits i tró de la Fundació. Hi ha represen- formada per una quarantena de préstecs a socis, el 16% a finances tants de cinc cooperatives amb sec- cooperatives, algunes de les quals cooperatives, i la resta a actius fi- ció de crèdit: Jaume Fallada, sí que en tenen. Jaume Fallada ens nancers. president d’Agrolés, de les Borges diu que cal moure i aprofitar els Núm. 280