Theknos

06 INFORMACIÓ 32 SOSTENIBILITAT 42 EMPRESA COL·LEGIAL Bioplàstics: nous Rius-Comatex,P- Serveis d’EBCN: P- P- 75 anys dedicats a materials que respecten la maquinària tèxtil formació, la clau de l’èxit el medi ambient214 - JUNY 2017 MÓN ACÚSTIC L’enginyeria que el fa possible

elcollegiconnecta.cat PARTICIPA ACTIVAMENT AL COL·LEGI MCOL·LEGIATSC OComissions Si ets un enginyer a qui li agrada estar al dia professionalment i que creu en el networking, la formació, la millora continua i les relacions socials, en les comissions trobaràs el teu lloc. Apunta’t a: www.enginyersbcn.cat/comissions TÈCNIQUES I FORMACIÓ — Disseny Industrial EMPRESES — Energia — Enginyers en Actuacions Pericials — Medi Ambient i SeguretatU N— Plans d’Autoprotecció i Protecció Civil — Qualitat i Innovació — Seguretat contra Incendis i EmergènciesPROFESSIONALS INSTITUCIONS— Enginyers d’Empresa— Ensenyament T INDÚSTRIA— Exercici Lliure— Funció Pública SOCIALS A — Cultura i EsportsT— Enginyers Jubilats — Funcionem Junts — Joves Enginyers Consell de Cent 365, 08009 Barcelona T 934 961 420, [email protected]

OBSERVATORIJordi Artigasecretari del Col·[email protected]@JordiArtigaLA POLÈMICA DELS INFLABLESA rran del desafortunat accident de Caldes Cal dir que des del 2015 els restaurants ja no tenen de Malavella amb un inflable, hauríem de reflexionar sobre el que fem i no fem llicència, sinó que comuniquen que obren (L16/15) i des en aquest país. Ara sembla que no havia passat mai una cosa així i que ningú no del 2017, les activitats recreatives no musicals ja no estans’esperava que podia passar. Però no és així. Ja fa anysque els inflables han sortit volant a tot arreu, emportant- incloses dins de la Llei d’espectacles. Una altra cosa és else nens a distància, normalment per falta de subjecciói cops de vent. Darrerament hem escoltat explicacions que cal tenir o fer, i les responsabilitats que se’n deriven. Elpoc “creïbles”: que un motor escalfi l’aire i faci deglobus aerostàtic; que l’inflable tingui una sobrepressió, fabricant ha de dissenyar un element segur i estable ambs’obri una cremallera i surti impulsat com un coet. Encondicions normals de vent fluix i amb els ancoratges unes condicionsprojectats ben instal·lats, l’inflable no pot sortir rodant.El disseny del fabricant ja ho ha tingut en compte. Ara bé, d’instal·lació, NO ÉS TANT UNAsi hi ha vent i/o l’inflable no està ben subjectat al terra, muntatge, QÜESTIÓ DEsí que pot sortir impulsat. I si el vent és fort, no es pot manteniment i LLICÈNCIES,muntar ja que no està dissenyat per aguantar-lo. utilització en un futur. Si l’element es Quan passa un accident fatídic, tothom tendeix a mirarel veí. La frase més escoltada aquells dies no era pas: ven, la documentació SINÓ DEla responsabilitat del muntador, la responsabilitat del ha de passar RESPONSABILITATSfabricant, etc., sinó que no tenia llicència! Com si aquest al comprador.fet minimitzés les conseqüències o el fes més probable. El muntadorPerò, compte, que no està gens clar que calgui “llicència”.Suposadament, la llicència es demana en aplicació de la Llei l’ha d’instal·lard’espectacles i activitats recreatives (L11/09) i el ReglamentD112/10, com a estructura no permanent desmuntable. correctament. El promotor n’ha d’assegurar la supervisió.Però explícitament es fa referència a envelats de circ i aactivitats de caràcter no permanent desmuntable, dutes I els usuaris han de seguir les instruccions d’ús. D’això se’na terme en establiments, que han de tenir control inicialmunicipal o d’una entitat col·laboradora que n’hagi diu la cadena de responsabilitats. I ens hem d’acostumarinspeccionat el muntatge i que n’hagi comprovat elfuncionament, i no pas la llicència. I, per tant, discrepem que aquesta és la veritable manera de funcionar. S’hatotalment del fet que a un inflable li calgui llicència. de documentar i no esperar que algú ens digui si està bé o no. I no és l’única activitat que està fora de regulació: parcs infantils, scape rooms, llars d’infants encobertes (ludoteques), etc., en aquests moments no tenen normativa de referència que els reguli. Que passarà si hi ha un accident? Som uns defensors fervents de la responsabilitat de cadascú, que tothom l’assumeixi i pagui per la seva manca de responsabilitat; no per tenir un paper més o menys. La responsabilitat ha de ser el més important. I les normes, les que calguin, ni més ni menys, però que es compleixin. ● El so l’imaginem com un front d’ones que es propaga a través de l’aire generant petites vibracions de pressió. Un cop arriba a l’orella pot esdevenir música o soroll. La tècnica de la sonometria ajuda a mesurar-ne la intensitat i determinar-ne la incidència sobre la salut pública. Juny Theknos

Miquel Darnés, degà del Col·legi.#214Consell editorial: Sergi Albet, Jordi Artiga, 16 20Miquel Darnés, Carles Illana, Marta Martí, RicardNogués, M. Cinta Pastor i Montserrat Vila. ENTREVISTA EN PORTADACoordinació i realització editorial: Món acústic, l’enginyeriaSílvia Günther i Toni Quero. que el fa possible.www.som.cat 05 OPINIÓ 32 SOSTENIBILITAT Continuem 34 Bioplàstics: elsÀrea de Desenvolupament i Nous Projectes, parlant del polímers quedirector de l’Àrea: treball respecten el mediPere Romanillos [email protected] 06 SERVEIS INNOVACIÓTel.: 936 347 612 D’EBCN La gestió i la Formació rendibilitat de lesCol·laboracions en aquest número: Sergi Albet, energies renovablesAlbert Bagué, Xavier Barnils Castany, Anna Carrió,Miquel Darnés, Sílvia Díez, José M. Domínguez 35 ARTICLECerdeira, Irene Durany, Joaquim Elcacho, Rosa TÈCNICGarcía, Jordi Garriga, Jordi Goula, Carles Illana, Qualitat iDavid Jiménez, Albert López, Sergi Martí i Costa, il·luminacióMarc Ollé, Judit Obón, Cristina Olmos, TzeitelPuig, Miguel Àngel Rodríguez, David Roman, 10 JOVES 41 RASTRESDiego Vivanco. ENGINYERS Nau Bostik, L’equip ePowered enganxats a laImatges: Apsara, Ignasi Castro, Francesc Civit, Racing presenta el culturaENGINYERS BCN, Gas Natural, Georgia Institute seu projecte a l’EEBEof Technology, Laura López, Maker Camp, 14 COMISSIONS 42 EMPRESANanyang Technological University, Oriol Nin, Comissió Rius-Comatex,Ooho! Skipping Rocks Lab, Princeton University, d’Enginyers outsiders delEva Sancho, Schneider Electric, Rius-Comatex, Jubilats, el lligam tèxtilThinkstock, Marta Torrent, MIT, Universitat de necessariCambridge, Unviersitat Rovira i Virgili. 15 44 ENGINEERING RETRAT AROUND THE WORLDCorrecció lingüística: Anna Serra i Laura Llahí. PROFESSIONAL News about engineering Francesc Civit, in other countriesDisseny i maquetació: Glup&co. enginyer tècnic industrial 46 ESTIGUES AL DIAPublicitat: Àrea comercial (Ricard Piqué), Bailèn, Activitats, idees68. 08009 Barcelona 26 PERFILS i novetats a l’entornTel.: 932 725 430, [email protected] PROFESSIONALS de la tecnologia ConsultorImpressió i enquadernació: d’enginyeriaSprint Copy, SL FE D’ERRATESEdita: Col·legi d’Enginyers Graduatsi Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona, En el número anterior del , s’afirma que SergiConsell de Cent, 365. 08009 Barcelona.Tel.: 934 961 420, fax: 932 152 081, Albet i Tarrasó, membre de la Junta de Govern, é[email protected]: B-35390-67 enginyer tècnic industrial especialitzat en OrganitzacióISSN edició impresa: 2340-292XISSN edició electrònica: 2385-5207 Industrial. Realment és enginyer tècnic industrial i© Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers enginyer en Organització Industrial. També s’asseguraTècnics Industrials de Barcelona que ha treballat com a enginyer d’instal·lacions a laEls criteris exposats en els articles signats són d’exclusiva responsabilitat delsautors i no representen necessàriament l’opinió del Col·legi. Així mateix, els Universitat de Barcelona (UB) però aquest és també elanunciants són els únics responsables del compliment i de la qualitat dels serveisque presten i de la veracitat de la informació facilitada. El Col·legi no té cap seu treball actual.responsabilitat davant els lectors de la publicació. Queda expressamentprohibida la reproducció dels continguts de la revista a través de recopilacionsd’articles periodístics, d’acord amb l’article 32.1 de la Llei 23/2006, text refós dela llei de propietat intel·lectual. En cas que estiguéssiu interessat en unaautorització per reproduir, distribuir, comunicar, emmagatzemar o utilitzar enqualsevol forma, adreceu la vostra petició a [email protected]. Aquesta publicacióutilitza paper estucat ecològic (PEFC). Theknos Juny

OPINIÓJordi GoulaEconomista@jordigoulaCONTINUEM PARLANTDEL TREBALL…El Banc Central Europeu (BCE) ens sorprenia a d’automatització de mà d’obra a 46 països que suposen mitjans de maig amb un informe en el qual el 80% de la força laboral mundial, comptant únicament assegurava que l’atur real a l’eurozona és amb tecnologies ja provades actualment. En el cas de pràcticament el doble que la taxa oficial, l’Estat espanyol, arriba a la conclusió que el 48,5% de utilitzant una definició més àmplia d’atur que les hores de treball són “automatitzables”. Al Japó, l’homologada per l’OIT. Així, l’excedent d’oferta del mercat per exemple són el 56% i als Estats Units, el 46%. Les laboral seria del 15%, davant l’atur del 9,5% registrat al diferències entre països reflecteixen els diferents mix març. Arriba a aquesta conclusió simplement afegint al sectorials i dins dels sectors, aquells que tenen més concepte homologat d’aturat tots aquells que no tenen potencial que d’altres. En el cas dels cinc grans països feina i no en busquen i els que no estan disponibles per europeus —França, Alemanya, Itàlia, el Regne Unit treballar en dues setmanes, a més de considerar també els i l’Estat espanyol— estima en 60 milions de llocs de qui treballen a temps parcial i voldrien fer més hores. En el treball equivalents a temps complet els potencialment cas de l’Estat espanyol, aplicant aquesta nova definició, el automatitzables, fet que suposa una reducció d’un volum percentatge fregaria el 30% del mercat laboral. La situació de salaris propera als 2 bilions de dòlars. Una veritable contrasta sobretot amb Alemanya, on, tenint en compte revolució. també les persones en situació de “subocupació’, el percentatge d’atur és de tot just el 10%. D’altra banda, un informe del Col·legi Internacional d’Advocats —organisme que actua com a fòrum global per El cert és que, “malgrat una clara millora en molts a la professió jurídica— prediu que els governs es veuran indicadors econòmics, els mercats de treball en la majoria obligats a crear lleis per imposar quotes de treballadors dels països de la zona de l’euro —amb la notable excepció humans a les empreses i recorda que els marcs que regulen d’Alemanya— semblen estar subjectes encara a un grau l’ocupació s’estan quedant ràpidament obsolets. I no només considerable d’infrautilització”, assenyala el servei afectarà la indústria, ja que observen que en altres camps d’anàlisi del BCE. A l’Estat espanyol en tenim un bon com la seva mateixa professió ja s’estan desenvolupant exemple. Mentre ja produïm el mateix que abans de la algoritmes capaços de predir resultats amb un 80% crisi, ho fem amb 2,5 milions de treballadors menys. Ha d’encerts. Segons un estudi de la consultora Deloitte, uns millorat la productivitat, la recuperació arriba per camins 100.000 llocs de treball dels serveis jurídics anglesos seran diferents dels del maó, la composició del PIB de 2016 és automatitzats d’aquí a vint anys. molt diferent de la del 2007..., molts factors incideixen en el canvi, i preocupa a autoritats i ciutadans veure que Feu números… l ja comencen a notar-se els efectes de la robotització i l’automatització de processos, necessaris, d’altra banda, per no perdre competitivitat. Un estudi recent de la consultora McKinsey, publicat en la Harvard Business Review, analitzava el potencial Oriol Nin Juny Theknos

SERVEIS D’ENGINYERS BCNFormació:la clau de l’èxitS’aprova una nova norma, es crea una tecnologia pionera o es desenvolupa una metodologia de treballinnovadora. Són situacions habituals que a poc a poc fan que el professional se senti cada vegada més lluny dela realitat actual. Amb l’objectiu d’evitar-ho, de reinventar-se professionalment o simplement de saber-nemés, la formació del Col·legi és una eina essencial per estar al dia i créixer professionalment i personal. El format varia (conferències, cursos, sortides...), el lloc a vegades no és Sergi Osiàs, C el mateix (Tecnoespai, sala d’actes, aules...) i els continguts sempre són M diferents. Però per tal que us en pogueu fer una idea, aquestes són les col·legiat 15.487 Y categories de les activitats de formació del Col·legi: CM Enginyer tècnic electrònic industrial. MY • ACTIVITATS I SEGURETAT. “Requisits de la nova ISO 14001:2015” Ha treballat com a tècnic de CY i “Legalització d’activitats i elaboració de projectes” són alguns dels producte a Eulen i com a director CMY cursos que s’emmarquen en aquesta temàtica. Activitats, medi tècnic a El Corte Inglés. Actualment K ambient, qualitat i seguretat són les seves quatre potes. dirigeix l’empresa SEROS ENERGY, sobre eficiència energètica. • GESTIÓ DE L’ENERGIA. L’eficiència energètica ocupa cada Precisament, sobre aquest tema vegada un lloc més destacat a la vida diària, la qual cosa s’ha s’està formant al Col·legi: està fent vist reflectida en l’augment d’aquest tipus d’activitats al Col·legi el curs “Auditories energètiques”, com “La façana dinàmica. La gestió de la llum natural amb mínim de 55 hores lectives i en què consum energètic” i “Debat tècnic: eficiència energètica en participen importants experts en l’edificació i la producció industrial”. aquest àmbit. “M’és molt útil per a la meva feina, em donarà un valor • GESTIÓ PRODUCTIVA I EMPRESARIAL. Habilitats directives, afegit i em servirà per actualitzar els metodologies de producció, aprendre a buscar feina... Exemples: meus coneixements, l’objectiu és “Reorientació professional”, “El currículum més actual: online adquirir els necessaris per certificar- i offline” i “El facility management, generador de valor per a les me com a expert en Auditories empreses”. energètiques amb el Col·legi, el qual està acreditat per l’ENAC com a • INSTAL·LACIONS I CONSTRUCCIÓ. En aquesta categoria organisme certificador”, assegura. entrarien activitats com “Risc d’incendi en hotels. Protecció i Sobre el funcionament del curs manteniment”, “Introducció al BIM” o les presentacions de les també es mostra positiu: “Es nota fitxes actualitzades del Manual de Seguretat contra Incendis del que els ponents tenen passió i Col·legi. professió pel que fan i que saben del que parlen”. També ha participat en • PROGRAMARI I TECNOLOGIES. Estar al dia pel que fa a les nombroses conferències que, afegeix, noves tecnologies és també essencial per no quedar-se enrere han “enriquit” la seva manera de professionalment. En aquest sentit poden ajudar cursos com “Curs veure la professió. L’altra vessant, Autodesk Revit MEP 2016” o “Introducció a l’ús de les impressores la de professor, la pot igualment 3D de l’XYX”. compartir: “Vaig impartir, entre altres, el curs de gestió energètica • ALTRES TEMÀTIQUES TÈCNIQUES. En aquest calaix de sastre d’edificis i finalment se’n van fer s’inclouria, per exemple, la conferència “La professió d’enginyer al tres edicions més”. Explica com segle ” i “Curs de simulació d’evacuacions”. l’enquesta d’avaluació que responen els alumnes serveix per millorarL'ÚLTIMA TECNOLOGIA, AL TEU ABAST futures experiències formatives i comRecordeu que totes les xerrades (i també alguns cursos) es poden seguir igualment l’atenció per part del Col·legi ha estatper videostreaming, és a dir, en directe a través del web del Col·legi. Després, les “professional, però sobretot humana,conferències es pengen perquè les pugueu tornar a veure. que, a vegades, és més important”. Theknos Juny

La Diada de la Professió: original. A l’acte es lliuraran els Pre-una cita imprescindible mis Enginyers BCN 2017: al millor treball de final de grau, a l’empresaEl dia a dia deixa poc marge crea localitzacions d’arreu del país: innovadora, a l’eficiència energèti-al networking. És compli- edificacions espectaculars, exposi- ca i un guardó al col·legiat distingit,cat fer contactes, reunir-se cions d’art, un jardí escultòric... La entrega patrocinada per l’Escolaamb companys de profes- varietat és abundant. Universitària Salesiana de Sarriàsió en un lloc i un moment A les 20 h. Comença l’acte de la Di- (EUSS), el Banc Sabadell i la Caixaconcret. Ara, però, ja no hi ada. Els assistents gaudiran de les d’Enginyers.ha excusa: s’apropa la Dia- actuacions líriques de la soprano Després de l’acte. Se servirà unda de la Professió i amb ella Mireia Casas, el tenor Josep Fadó càtering selecte al monestir del’oportunitat perfecta per i el cantant Jofre Bardagí; també Sant Miquel, també al Poble Es-conèixer altres professionals, d’una actuació sorprenent i molt panyol. Hi haurà dos ambients: unper retrobar-se amb amics a la terrassa del monestir, amb lesi per celebrar amb orgull la vistes úniques que proporcionapertinença a un col·lectiu Montjuïc, i un altre als jardins, onamb moltes coses a reivindi-car en un indret emblemàtic: DURANT L’ACTEel Poble Espanyol. Així que ES LLIURARANagafeu paper i bolígraf i pre- ELS PREMISneu-ne nota, perquè el proper 30 de ENGINYERS BCN 2017juny teniu una cita amb la professió. una banda de jazz amenitzarà la nitEL PLA ÉS EL SEGÜENT: en un ambient més relaxat. Per con-A partir de les 17 h. L’entrada cloure la vetllada, hi haurà una barradona accés a visitar tot el recinte de combinats. Espectacle, sorpreses,del Poble Espanyol, un entorn pri- networking... Una jornada, per tant,vilegiat, a cinc minuts de la plaça completa. I és que la Diada de la Pro-d’Espanya de Barcelona, que re- fessió és més que una festa. ●Com adquirir les entrades? Veniu i participareu en el sorteig d’un viatgeLes entrades tenen un preu de 15 € per assistent iinclouen l’entrada al Poble Espanyol des de les 17 h, el París, Roma, Lisboa o Amsterdam. Vosaltrescàtering selecte i la barra de combinats. decidiu el destí... en el cas que sigueu els guanyadors del sorteig que se celebrarà durant Els col·legiats podran sol·licitar un màxim de dues la Diada. Serà un cap de setmana per a duesentrades a través del web o presencialment a la recepció persones a una d’aquestes ciutats europees.de la seu col·legial (Consell de Cent, ). El pagament Inclou els vols d’anada i de tornada i una nites pot fer amb targeta de crèdit o dèbit, també per les a un hotel de quatre estrelles amb esmorzarmateixes vies. Les entrades que es paguin a través del inclòs. Tot gentilesa de Bestours Viatges.web s’enviaran en format digital per correu electrònic. Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona Per ser col·legiat/da pots beneficiar-te de les millors condicions en les teves assegurances d'auto, moto, llar i vida. TRUCA A ENTRA A CONTJAunCyTA AMThBeknos 93 489 06 77 www.regal.es/enginyersbcn [email protected] (de dilluns a divendres, de 8 a 22h)Companyia asseguradora: Liberty Seguros, Compañía de Seguros y Reaseguros, S.A. A través del seu canal directe: Regal. C/Llacuna, 56-70, Edifici C, 08005 Barcelona.

INFORMACIÓ COL·LEGIALLa certificació, protagonista de Eficient. El 2017 el Col·legil’estand col·legial a Construmat aposta per la sostenibilitat amb una sèrie de conferències, debats33.000 m2, més de 400 empreses (ENAC). Amb validesa a més i activitats que giren entorni desenes de milers de visitants. de 70 països del món, aquest d’aquesta temàtica. La fira deSón les xifres del Barcelona reconeixement actua en tres Construmat, on l’eficiènciaBuilding Construmat, la gran fira àmbits: auditories energètiques, energètica també va tenirde referència de la construcció, legalització d’activitats i un paper destacat, va servirun sector en el qual l’enginyeria instal·lacions en baixa tensió. Més d’aparador igualment per difondreindustrial hi juga un paper informació a www.enginyersbcn. aquest programa.important. Es va celebrar del 23 al cat/servei-certificacio-professional. • Els serveis del Col·legi. Borsa de26 de maig i el Col·legi va aprofitar • L’actualització del Manual contra treball, formació, visats, Serveiaquest aparador per ser-hi present incendis. També va explicar-se la d’Orientació, Assessoria Jurídica...amb un estand des d’on es va feina que fa la Comissió de Seguretat Recordar què fa ENGINYERS BCNinformar de les diverses activitats contra Incendis i Emergències per per als seus membres és tambéque porta a terme i els serveis que posar el Manual contra incendis del necessari davant un públicofereix. Destaquen: Col·legi al dia i per digitalitzar-lo. interessat a enfortir la professió.• La certificació professional. Va Vegeu-ne les parts ja actualitzades a També moltes empreses s’han www.enginyersbcn.cat/msci interessat pel que ofereix el ser la principal novetat d’enguany. • L’Any de la Gestió Energètica Col·legi com, per exemple, el ENGINYERS BCN pot certificar les Servei d’Ocupació. l capacitats dels professionals gràcies a l’Entitat Nacional d’AcreditacióAVANTATGES PER ALS VISITANTSUn cop més, passar per l’espaidel Col·legi tenia premi. Els nouscol·legiats gaudien dels dretsd’entrada gratuïts. A més, elsvisitants podien participaren el sorteig d’un sopar per a duespersones al restaurant Loidi, deMartin Berasategui. El guanyadorva ser Manuel García Llamazares,col·legiat 19.535.Actualitat respecte de la tramitació de la Llei d’arquitecturaJa fa uns mesos que el Parlament tor- totalment l’enginyeria i la nostra fei- despeses per als ajuntaments, entrena a tramitar la Llei d’arquitectura. na. Ara els partits polítics han presen- altres desavantatges per a la societatPrèviament, el Col·legi ja es va reunir tat al·legacions al text. en general.amb diferents partits polítics i ambel Departament de Territori de la Hem de dir, amb sorpresa, que la També veiem una certa relaxacióGeneralitat per intentar modificar el immensa majoria dels partits tor- i poc interès entre altres col·legis desentit d’una llei sectària, corporativa nen a donar l’esquena a l’enginyeria. l’àmbit de l’enginyeria i entre moltsi que va clarament en contra dels in- Tan sols Catalunya Sí que es Pot ha professionals que creiem que noteressos de tots els enginyers i de la recollit gran part de les propostes s’adonen de la importància negativasocietat. d’ENGINYERS BCN i d’altres col- d’aquesta llei. legis d’enginyeria, d’economia, etc. La Des del Col·legi vam fer també ar- resta no presenten modificacions sig- Des d’ENGINYERS BCN, ens es-ticles als diaris i notes als col·legiats. nificatives que recullin certa igualtat forçarem per continuar conscien-A la compareixença al Parlament vam entre arquitectura i enginyeria. ciant tothom, en especial el nostredeixar ben clar que aquesta llei era in- col·lectiu, que la Llei d’arquitecturajusta, que no representava la realitat L’ampliació d’aquesta llei pot crear no farà cap bé ni a l’enginyeria ni a lade la societat i que tan sols afavoria el greus problemes al sector de l’engi- societat en general. lrang de l’arquitectura, menyspreant nyeria, una burocratització de l’ad- ministració i una càrrega de costos i Jordi Artiga, secretari del Col·legiTheknos Juny

ENTREVISTES A ENGINYERESLaura López, enginyera tècnica industrial. Col·legiada 21.760“Quan ens complementem ambels homes formem bons equips”Per què va triar una enginyeria? Creu que li ha costat més i ha tingut Vocal a la Junta de GovernSempre he tingut el cor dividit entre més entrebancs que un home per del Col·legi i membre de lal’enginyeria i l’economia, però al final arribar on és? Comissió Funcionem Junts.vaig pensar que podia fer primer els Assessora d’empreses queestudis d’enginyeria i després comple- Professionalment he tingut la volen internacionalitzar-se, ésmentar-ho amb alguna formació més sort de treballar en empreses on formadora i condueix diversosde l’àmbit de gestió o de l’economia. no m’he trobat aquesta dificultat. Se projectes com ara la m’han donat les oportunitats que realització d’accions deQuantes noies hi havia a classe? se m’havien de donar i se m’han re- businessdevelopment per aÉrem unes cinc o sis. Tampoc no hi fusat les que se m’havien de refusar ASINCA. Amb 34 anys, elhavia gaires alumnes a l’especialitat independentment del fet de ser dona. currículum de la Laura LópezTèxtil d’Enginyeria Tècnica Industri- Però això, és clar, també depèn de la impressiona. És la donaal. Les noies devíem ser un terç de la cultura empresarial. enginyera d’aquest mes iclasse. Era una classe petita, i a vega- aquesta és la seva entrevista.des es donava la circumstància de te- Ha patit alguna discriminació en lanir dos professors de pràctiques per a feina pel fet de ser dona? deixar de jugar per mirar-los? Si vosal-tres alumnes, tot un luxe. tres estiguéssiu jugant us penseu que Sí. La primera va ser quan estudiava aquests nens us estarien mirant?”. En-Com va ser la relació amb professors i el batxillerat tècnic, quan el meu tu- cara hi ha una tasca titànica per fer: hicompanys de classe? tor em va preguntar si realment esta- ha uns xips i uns rols que es van im-En principi, molt bona. No vaig tenir va segura de fer una enginyeria i si no plantant en els nens i nenes des deproblemes, tot i que sempre hi havia preferia fer una altra cosa. Si l’hagués petits que fa que els nens, amb cincalgun professor de la vella guàrdia escoltat potser m’hauria desanimat. anys, ja sàpiguen que socialment estanque li agradava fer-nos sortir més del En l’etapa en la qual vaig estar treba- per sobre de les nenes. Aquesta és unacompte a la pissarra a les noies...; amb llant com a directora internacional, em de les motivacions que van fer apun-els companys, cap problema. vaig trobar situacions molt diverses tar-me a la Comissió. viatjant per tot el món i també a casa TRAJECTÒRIA PROFESSIONAL nostra. En recordo alguna en una tau- Si és mare treballadora, quines la de negociació on l’interlocutor no dificultats ha tingut per conciliar la • 2003-2005. Responsable acabava de tenir clar qui decidia, o vida familiar amb la laboral? d’R+D+I a Arm Protection, d’altres de més desagradables en rela- T’has de replantejar la vida professio- empresa de teixits tècnics. ció amb el meu aspecte i no pas sobre nal si vols passar temps amb els fills. Jo la meva feina o capacitats. viatjava molt, i això no és compatible • 2005-2015. Responsable de amb ser mare ja que no em permetia Qualitat, d’Organització i Considera que les enginyeres aporten passar gaire estona amb la meva filla. directora d’Internacionalització altres valors als equips de treball, Obliga a una reorganització familiar i a per a una empresa d’enginyeria respecte d’un home enginyer? Quins? un replantejament personal i professi- civil. onal que et fa triar. No ho pots tenir tot. Tenim una manera de treballar dife- Encara queda força per avançar. l • Actualment és consultora i rent. El que més m’agrada és que quan formadora. Assessora ens complementem amb els homes els acreditada per ACCIÓ en equips que es formen són molt interes- internacionalització des de sants. Crec que als homes els interessa 2014 i en renovació treballar amb dones i a l’inrevés. Les d’acreditació per Contractació dones som, en general, més conciliado- Pública Internacional. res i gestionem més transversalment. Al Col·legi, des de la Comissió Funcio- • Docència: coordinadora del nem Junts, treballem per potenciar les postgrau en Licitacions dones; culturalment hi ha moltíssima Internacionals de La Salle pressió. Avui mateix he passat per un (2011-2013) i actualment parc i hi havia uns nens d’una escola professora del màster en Gestió jugant a futbol i totes les nenes de la de Projectes (MPM) des de 2015. classe mirant com jugaven. M’han vin- gut ganes d’anar cap allà i dir: “noies, us agrada tant el futbol que heu decidit Juny Theknos

JOVES ENGINYERSL’equip ePowered Racing presentael seu projecte a l’EEBEEl passat 17 de maig, l’equip ePowered equips d’estudiants universitaris de El Col·legi ésRacing va organitzar una jornada sobre tot el món que posen a prova els seus patrocinador dela mobilitat elèctrica a l’Escola d’En- prototips de motocicletes elèctriques l’equip, que estàginyeria de Barcelona Est (EEBE), en i de gasolina de la categoria Moto3. format per estudiants.col·laboració amb la Universitat Poli- La competició va començar el passattècnica de Catalunya i Albufera Energy mes de maig i finalitzarà l’octubre de A més de participar en la carre-Storage. El Col·legi va ser-hi present 2018. Els prototips de motos de carre- ra, s’avaluen tots els aspectes delcom a patrocinador de l’equip, format res dels diferents equips seran avalu- projecte d’enginyeria i del model deper estudiants d’aquesta escola. ats i provats en el Circuit FIM de Mo- negoci realitzats pels equips, consi- torland Aragó, a Alcanyís, Terol. derant una possible posada al mer-FOMENTAR EL VEHICLE ELÈCTRIC cat de les seves motocicletes. ElsL’objectiu principal de la trobada era estudiants han de demostrar la cre-fomentar la implantació del vehicle ativitat i les habilitats d’innovacióelèctric i proporcionar el coneixe- per aplicar directament els coneixe-ment de primera mà als principals ments d’enginyeria. ●actors implicats a Catalunya, gràciesa les empreses líders en el sector quevan assistir a aquest esdeveniment.Va ser una bona oportunitat per crearsinergies entre empreses del sector ipotenciar-lo, una àrea en què encaraqueda molt per innovar. L’ePowered Racing participa en elMotoStudent 2017-18, una compe-tició biennal de motociclisme entre Speed Recruitment a l’ESEIAAT ENGINYERS BCN premia un cop més l’esforç i el talent El 17 de maig es va celebrar a l’Escola Superior d’Enginyeries dels joves enginyers Industrial Aeronàutica i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) l’activitat Speed Recruitment, per connectar les empreses El degà, Miquel Darnés, va fer entrega del Premi al i els estudiants. En una primera part de l’activitat es millor expedient acadèmic de l’Escola d’Enginyeria van recollir les presentacions de les diferents empreses d’Igualada (EEI) a la graduada en Enginyeria Química, participants a la sala d’actes de l’escola, sota el format Marta Bacardit Sendra, el passat 17 de maig. La jove d’elevator pitch, un espai de dos minuts per empresa per enginyera va rebre un diploma de reconeixement al explicar els perfils requerits i oferir als candidats incorporar- seu esforç i un Ipad mini de regal. se al seu equip. En la segona part, cada empresa va disposar d’un espai físic i d’una hora i mitja per anar entrevistant els El Col·legi manté un conveni alumnes interessats en la seva oferta, que van aprofitar per de col·laboració amb l’escola d’Igualada, dins el qual, a més del entregar el seu currículum. premi esmentat, ofereix tallers Com ja és habitual, per contribuir a la inserció laboral dels estudiants d’enginyeria ENGINYERS BCN va ser-hi d’últim curs i informació sobre present per acompanyar els avantatges de formar part els joves i futurs enginyers d’ENGINYERS BCN. A l’EEI es van i les empreses en aquest graduar el curs passat 25 nous esdeveniment tan enginyers: dotze en Química i interessant per a l’ocupació tretze en Organització Industrial. i el desenvolupament dins el món de l’enginyeria. Anna Bacardit, directora de l’EEI; Miquel Darnés, degà del Col·legi, i Marta Bacardit, premiada pel millor expedient acadèmic de l’EEI.Estudiants i empreses es van trobar a l’ESEIAAT.Theknos Juny

JOVES ENGINYERSIgnasi Castro Cano, precol·legiat 55.592. Responsable de logística a Decathlon“El Col·legi m’ha donat una visió més àmplia de la professió”Acaba de complir 30 anys i ja en a poc vaig evolucionar i vaig acabar d’estratègies diàries que depenenporta tres com a responsable de també fent tasques de preparació de de les necessitats del client. Aixòlogística a Decathlon, gestionant les comandes i de les expedicions”, ho complementa amb la part mésun equip de fins a 40 persones. explica. Després, va passar a ser tècnica de la logística.És l’Ignasi Castro, precol·legiat un dels responsables de logística(almenys, fins que acabi el de la companyia francesa i ara ja Va decidir precol·legiar-se arrantreball de fi de grau en Enginyeria compleix tres anys encarregant- d’una visita del personal del Col·legiMecànica, moment en què passarà se de la gestió de l’equip a partir a l’aleshores Escola Universitàriaa col·legiar-se). Abans, però, d’Enginyeria Tècnica Industrial deva estudiar un grau superioren Automoció: “Des de ben Barcelona: “Vaig pensar quepetit m’he sentit atret pel m’obriria portes, i més enmón de l’automobilisme”. un món tan canviant comPer pagar-se els estudis va el nostre”. Del Col·legi haentrar a l’empresa de material utilitzat sobretot la formació,esportiu Decathlon i ara ja hi una manera, assegura, deporta set anys. “Durant els conèixer altres feines dinsquatre primers vaig treballar la professió. És per aquestad’operador logístic, vaig raó, i pel bon tracte obtingut,començar amb el control que valora positivamentestadístic dels productes als ENGINYERS BCN: “M’hamolls de descàrrega i a poc aportat la visió real del camp de l’enginyeria en l’àmbit laboral”. presenta NOMINADA A LA MILLOR ASSEGURANÇA DE SALUT DEL MERCAT PER:DE LA SEVA ASSEGURANÇA DE SALUT • La cobertura de pròtesis més àmplia del mercat. • Medicacions i teràpies contra el càncer que altres companyies no donen. • Cobreix íntegrament la tècnica LASIK per a la cirurgia dels defectes de refracció. • Reproducció assistida i moltes més cobertures... Descobreix tots els altres avantatges de l’assegurança per als col·legiats trucant a la teva o cina més propera (www.mgc.es). Demanan’s el teu pressupost i emporta’t 2 entrades per anar al CINEMA ( ns exhaurir existències). Tuset, 5-11 - 08006 BARCELONA - 93 414 36 00 www.mgc.es [email protected] - atenció al mutualista: [email protected] Juny Theknos

INFORMACIÓ COL·LEGIALMISCEL·LÀNIA del Col·legi des del 2015 eina de comunicació, o, com xarxa de microblogging,COL·LEGIAL per necessitat laboral, una ja l’anomenen, “el diari del treballar el seu vocabulari institució que m’ha aportat món en temps real”, permet específic i les seves Eva Sancho Sánchez, suport: em sento coberta assabentar-se, al moment, nombroses aplicacionscol·legiada . i molt acompanyada en el de notícies i projectes, professionals. L’activitat, meu ofici. A més, m’ha ajudat gràcies a la seva interessant impartida per Rosaura“Fins a finals de maig he estat en la meva formació gràcies característica d’immediatesa Alastruey, reconegudatreballant a l’Ajuntament de a les conferències en temes i viralitat. investigadora, conferenciantSant Boi de Llobregat com a de prevenció i seguretat en i formadora, pionera en laenginyera tècnica d’activitats matèria d’incendis a les quals Aquest servei té introducció del networking,i via pública i els propers dies he assistit.” l’origen l’any 2006 com s’ofereix en dos horarism’incorporaré al de Molins a projecte d’investigació i diferents, de matí o de tarda,de Rei per cobrir la plaça de BORSA desenvolupament d’una per facilitar l’assistència,tècnica mitjana de gestió en DE TREBALL petita start-up de San els dies 19 de juny al matíl’àmbit d’activitats. Abans, Francisco. En principi, i el 20 de juny a la tarda.vaig estar sis anys en una Twitter, una potent només s’utilitzava com www.enginyersbcn.cat/consultoria ambiental i dos eina, també en l’àmbit a eina de comunicació descobreixtwittermés en una instal·ladora professional interna de l’empresa.industrial. Vaig estudiar La seva popularitat ha Apostar per launa enginyeria tècnica en Twitter és ja, sens dubte, una crescut progressivament recerca, elQuímica Industrial i després eina laboral complementària des de 2007 i avui té més desenvolupament i ladiversos màsters (enginyeria per on circulen més de de 300 milions d’usuaris innovació (R+D+I)ambiental, tècnic superior 400.000 ofertes a escala a tot el món i permet unen prevenció de riscos labo- mundial. Aquesta potent ampli ventall d’usos, tant La Borsa de treball varals...), però soc enginyera en l’àmbit personal o publicar el 2016 un totalper casualitat; la vocació l’he social com per aplicar-lo de 80 ofertes directamentdescobert més tard i deriva- al desenvolupament i el relacionades amb la recercada del fet d’adonar-me que networking professional o la i el desenvolupament (R+D),aquest és un ofici polivalent recerca de feina. a més de moltes altres quei polifacètic. De fet, la meva poden tenir una relacióvocació somiada és l’engi- El Col·legi ofereix un taller indirecta amb aquestanyeria naval. Soc membre pràctic on descobrir quines àrea, com aquelles en què són les claus principals per se sol·liciten enginyers per posicionar-se en aquestaAGENDA www.enginyersbcn.cat/agenda DE JUNY DE JUNY , , I DE DEL DE SETEMBRE ALTaller lean El facility management, SETEMBRE DE NOVEMBREmanufacturing i robòtica generador de valor per a Curs d’instal·lacions decol·laborativa les empreses fred industrial Curs de prevenció deEs donaran les pautes L’objectiu és aprendre Les instal·lacions de riscos laborals (recurssobre com optimitzar a gestionar amb les fred tenen una gran preventiu 60 h)l’organització d’una màximes garanties els importància per al L’objectiu d’aquest cursplanta industrial actius immobiliaris i els sector industrial, ja que és dotar els assistents del(processos, fluxos de serveis de suport a les engloben tota indústria nivell bàsic en prevenciómaterials, espais...) activitats empresarials que incorpori processos de riscos laborals (Reialaplicant el lean amb criteris d’eficiència. a baixa temperatura i decret 39/1997, annex IVmanufacturing i Curs adreçat a que requereixi un control i V del Conveni generals’explicaran quines són professionals que volen estricte. La finalitat és de la construcció). Estaràles noves oportunitats desenvolupar la carrera conèixer els elements impartit per tècnics deque ofereix la robòtica professional en el facility bàsics i els principis de SGS homologats per lacol·laborativa (indústria management o que funcionament d’aquestes Fundació Laboral de la4.0). volen consolidar els seus instal·lacions. Construcció. 60 horesQuan: de 16 a 20 h. coneixements en aquesta lectives repartides en 20On: Tecnoespai. matèria. Quan: de 16.30 a 20.30 h. sessions de 3 h. Quan: de 9 a 18 h. On: Tecnoespai. Quan: de 17 a 20 h. On: Tecnoespai. On: Tecnoespai.Theknos Juny

al desenvolupament de portal, des del qual s’enllaça BDEENL ECFOILC.ILSEGIATproducte, per exemple. En amb d’altres d’interès sobreels primers mesos d’aquest el tema. http://web.gencat. Apunta’t al DiR per un2017, el volum d’aquestes cat/ca/temes/tecnologia preu molt especialofertes es manté respectede l’any anterior, amb un La resiliència, factor Amb la intenció d’oferir una vida méspercentatge entorn del 6% clau per a l’èxit sana i en forma, ENGINYERS BCNrespecte del total. Avui dia és freqüent sentir ha signat un conveni amb la cadena a parlar de la selecció per de gimnasos DiR. Fruit d’aquest acord, els col·legiats i Les persones que apostin competències. En un món precol·legiats, per 49,99 € al mes, tenen accés a: tots elsper dedicar la seva carrera a en què el coneixement està centres DiR que hi ha oberts (sense límit d’horaris i ambaquest àmbit professional, cada cop més a l’abast de la possibilitat de poder fer ús de totes les instal·lacions,tenen altres opcions per tothom i en què els canvis tovallola inclosa), els blogs DiR i la revista, gestionsbuscar feina com són les d’empresa i, fins i tot, en línia, classes especials sense cap cost per al sociconvocatòries obertes per les d’orientació professional són (amb excepcions puntuals que l’organització consideriuniversitats i els centres de força freqüents, la tendència oportunes), el servei Singles&Friends i les pistes de pàdel.recerca. Les opcions al nostre és avaluar els candidats pelpaís es poden ampliar a través seu perfil competencial, és Ensenyant el carnet de col·legiat o precol·legiat,de les oportunitats existents a dir, per allò que poden us podeu apuntar a qualsevol centre DiR (el costa portals com EURAXESS, aportar a l’empresa en el d’inscripció va en funció de cada Club).de la Comissió Europea, present i la seva projecció enen què els investigadors el futur. Si ja sou soci del DiR i esteu al mig d’un pagamentpoden trobar informació avançat haureu d’esperar que finalitzi aquest terminisobre Jobs&funding, llocs de Dins les competències per poder sol·licitar la quota corporativa la primeratreball i finançament per als transversals, la resiliència és quinzena del mes.projectes, tant a països de una de les més importants.la Unió Europea com més Fa referència a la capacitat en un bloqueig del qual El Col·legi disposa deenllà de les seves fronteres. de les persones per refer- és complicat sortir. És el programes especials deA través de l’espai Horizon se davant els contratemps cas d’algunes situacions suport al desenvolupament2020, es dona suport als i els problemes que se’ls d’atur de llarga durada, en professional i ofereix atencióprojectes innovadors que presenten, fer front a què el candidat ha perdut personalitzada a través delaposten per la millora les pèrdues o fracassos i la confiança en si mateix. Servei d’Ocupació i Promociódel món i la societat, continuar endavant. Això L’assessorament i suport a Professional. Per sol·licitarproporcionant finançament pren un pes especialment la recerca de feina poden ser cita, cal enviar un correu aen les seves diferents fases. rellevant durant la recerca una bona ajuda en aquests l’adreça ocupacioipromocio@ de feina, ja que no superar casos. ebcn.cat La Generalitat de els processos de seleccióCatalunya ofereix un recull pot provocar el desànim delde diversos continguts candidat i, en els casos mésdestacats, vinculats amb acusats, pot desembocarla recerca en tecnologia i lainnovació, mitjançant el seu Juny Theknos

COMISSIONSCOMISSIÓ D’ENGINYERS JUBILATSEl lligam necessariUn espai de retrobament amb el Col-legi, els companys i la professió uncop acaba la relació laboral. És la Co-missió d’Enginyers Jubilats, formadaper 192 col·legiats. Es reuneixen eltercer dimarts de cada mes, i l’ob-jectiu, a més de crear un lloc lúdic icultural per a tots els col·legiats i elsseus familiars més propers, és aportartradició i experiència i ser un referentper als més joves.UNA AGENDA PLENA sis dies). En conjunt, la mescla per- D’esquerra a dreta: Florenci fecta de docència i entreteniment per Flamarich, secretari; Joaquim Riera,Les activitats que porten a terme són a persones que aporten un gran valor president, i Joan Ramon Garcia,nombroses i variades. S’imparteixen a ENGINYERS BCN. l vicepresident.conferències per professionals quesón d’interès per a la Comissió, visi- www.enginyersbcn.cat/comissions/tes guiades per conèixer Barcelona enginyers-jubilatsi els seus museus, partides d’escacs,sortides a altres indrets de Catalu-nya i fins i tot un concurs de pintura.També s’organitzen tres viatges l’any:el de primavera (d’entre tres i quatredies de durada), el d’estiu (de dotze acatorze) i el de tardor (uns quatre oLa Comissió FuncionemJunts organitza unavisita al mNACTECCom fabricaven els teixits de llana a principis del segle El grup, durant la visita guiada al Museu. ? Aquesta és la pregunta que va estar present durant Els visitants reben explicacions sobre el procés tèxtil.l’exposició de la qual el passat diumenge 14 de maigvan poder gaudir les dotze persones que van participaren aquesta activitat organitzada per la ComissióFuncionem Junts. Va ser al Museu de la Ciència i de laTècnica de Catalunya (mNACTEC), de Terrassa. Es van explicar l’arquitectura modernista i laconstrucció de la fàbrica, així com tot el procés tèxtil iels espais que acollien la producció (la fàbrica del VaporAymerich, Amat i Jover). Filatures, teixits, tints..., totun conjunt de materials útils per al funcionament realde moltes màquines com telers, jacquards i cardes dellana. Els assistents també van poder veure com erenles carboneres, les màquines de vapor, les xemeneies iels despatxos del director i l’encarregat de la fàbrica. La visita va coincidir amb la Fira Modernista deTerrassa, per la qual cosa la rambla d’Egara, ons’ubica el museu, celebrava la fira amb molts firairesi terrassencs vestits i engalanats com a principis delsegle . Tot plegat, un viatge a través del temps. lTheknos Juny

RETRAT PROFESSIONALFRANCESC CIVIT ENGINYER TÈCNIC INDUSTRIAL. Col·legiat 20.521 GERENT I FUNDADOR DE CIMEL GABINETE INDUSTRIAL, SL www.cimel.es Text: Anna Carrió“EL QUE MÉS EM FASCINA ÉS PODERCREAR INSTRUMENTS DEL NO-RES”Somrient, Francesc Civit as- per treballar a l’empresa òptica INDO. camps. Va passar per algunes em- segura que “tot el que im- “Hi vaig estar quinze anys”, afirma. En preses com Grupo Giró, SA, fins que pliqui crear, va amb mi”. De aquesta empresa va aprendre molts l’any 2007 va fer el pas i es va establir fet, tot va començar perquè processos tant de disseny adaptat a fa- pel seu compte. I així és com va néi- li agradava dibuixar. “Vaig bricació en línia com de mecanització, xer CIMEL, un gabinet industrial quecomençar fent dibuix artístic”, ens processos d’acabats, muntatge i pro- es mou per una infinitat de sectors.explica. La física també li cridava molt jecte elèctric. Però el millor pas que “Hem tocat el sector de la medicina, lal’atenció. Dubtava entre encarrilar la va fer dins l’empresa va ser quan va ac- siderúrgia, la construcció, l’embalatge,seva carrera cap a l’arquitectura o cap a ceptar formar part de l’equip d’R+D+I la investigació, la topografia, etc. Feml’electromecànica però va decidir for- d’instruments. “Vam dissenyar, entre el disseny mecànic, la construcció,mar-se com a tècnic de mecanismes i altres productes, un instrument que la programació, la part elèctrica i ladelineant projectista mecànic i va cur- mesurava la distància interpupil·lar part electrònica. També dissenyem isar formació professional. A l’Escola dels ulls sense que el pacient se n’ado- construïm el maquinari, creem els al-Tècnica Professional del Clot hi havia nés”, recorda. “Érem sis persones i els goritmes de càlcul i el programari demolts professors que treballaven en enginyers treballàvem en equips de comunicació. Som una empresa queel sector de l’enginyeria industrial, i dos (un de mecànic i un d’electrònic) fa realitat somnis”. Tenen passió pelva ser precisament un d’aquests pro- per desenvolupar els projectes.” que fan, i els instruments que creenfessors que, després del Servei Militar els han suposat el reconeixement deli en començar a estudiar Enginyeria INVESTIGACIÓ I INNOVACIÓ Ministeri d’Indústria i Ciència com aTècnica Mecànica, el va anar a buscar El que més fascina en Francesc és enginyeria d’R+D homologada per a pro- poder crear instruments del no-res. jectes d’investigació. lEL MILLOR PAS QUE VA “Precisament, l’R+D+I és això, veureFER DINS L’EMPRESA VA si un projecte que no existeix és viableSER QUAN VA ACCEPTAR tecnològicament i a la vegada econò-FORMAR PART DE L’EQUIP micament, i en el cas que no ho sigui,D’R+D+I D’INSTRUMENTS trobar vies alternatives o paral·leles que el facin viable.” Després de quinze anys a l’empresa va decidir que havia arribat el moment de conèixer altres“PER GUANYAR CAL INVERTIR I CÓRRER UN RISC”Els 30 anys d’experiència en equips i maquinària industrial, prototipatge, línies defabricació o sèrie li permeten afirmar que actualment hi ha més possibilitats detrobar oportunitats fora del nostre país. “L’empresari o l’inversor privat noinverteixen en recerca ni en innovació, i és difícil trobar un soci comercial”, eslamenta. “Se m’estan obrint portes als Estats Units, al Marroc, a Xile i a Jordània”,explica. I és que desenvolupar un projecte en què hi ha una part d’investigació ésun procés i el retorn no és immediat, una filosofia que no està gaire estesa encara.“Els empresaris, els inversors privats i la banca són la base, i ells haurien de canviarla manera com encaren la inversió. Per guanyar cal invertir i córrer un risc.” Juny Theknos

ENTREVISTA MIQUEL DARNÉS DEGÀ “Ara tenim un Col·legi modern, amb una estructura àgil, efectiva i rendible”El passat 19 d’abril Miquel Darnés i el seu equip es convertien de manera automàtica en la nova Junta del Col·legi per als propers quatre anys, en no haver-se presentat cap candidatura alternativa a les eleccions per al govern de la institució. Darnés reconeix queaixò li permetrà “continuar la tasca de renovació iniciada el 2013”, quan s’estrenava com a degà. Una Junta parcialment renovada, que es redueix d’onze membres a vuit, i que encaminarà els seus esforços “a millorar encara més el servei al col·legiat”, subratlla Darnés, i amb la ferma aposta “de fer una profunda digitalització del Col·legi”. Text Jordi Garriga l Fotografia Marta TorrentCom valora el fet que no hi hagi PERFIL l’experiència però també la joventuthagut eleccions? i l’agilitat, ja que és més reduïda queFent una mica de broma, podria pen- Nascut a Torelló, l’anterior. Estic molt content amb lessar que més d’un ha fet la reflexió que enginyer tècnic noves incorporacions i hem retallataixò és tan difícil, que no hi ha qui industrial i periodista, el nombre de membres per ser mésen vulgui agafar les regnes... Parlant estrena segon mandat àgils, efectius i rendibles al Col·legi.seriosament, això demostra que es com a degà del Col·legi Ara tenim una estructura moderna.valora positivament la feina feta. Sí d’Enginyers Graduats ique és cert que una altra candidatura Enginyers Tècnics Hi ha tres cares noves: Laura López,hauria afegit debat i crítica, que sem- Industrials de Sergi Albet i Llàtzer del Amor. Quèpre és bo, però penso que la direcció Barcelona i és president poden aportar?presa fa quatre anys quant a cohesió del Consell de Col·legis Joventut, noves idees i una gran pre-i modernització del Col·legi està ben d’Enginyers Graduats i paració professional.valorada. Hem treballat de valent, Enginyers Tècnicsn’estem veient els resultats, i ara tinc Industrials de Vostè es va estrenar com a degà ell’oportunitat d’acabar de construir el Catalunya. Actualment 2013. Com valora aquests primersCol·legi del futur que necessitem. és consultor indepen- quatre anys de deganat i quin és l’es- dent i ha estat tat de salut del Col·legi el 2017?Com descriuria la nova Junta? catedràtic d’institut de El 2013 el Col·legi no passava pel seuÉs una Junta amb un gran poten- projectes tècnics i cap millor moment. Per la crisi, però tam-cial. Podria ser la millor Junta que de departament bé per altres raons que potser ara noha tingut el Col·legi. L’acompanya d’Electrònica. També venen al cas. Han estat quatre anys ha treballat al departament d’Enginyeria de Telefónica.Theknos Juny

“Volem que elsajuntamentsens tinguin mésen compte coma col·lectiu itreballarem perquèels concursospúblics considerinels nostresprofessionals” Juny Theknos

“La direcciópresa fa quatreanys quanta cohesió imodernitzaciódel Col·legi estàben valorada” de picar pedra. Endreçar, cohesio- indicis de recuperació. Això ens permet des que hi ha graus, estem experi-nar, objectivar i fixar un rumb mitjan- ser optimistes quant a ingressos. mentant una menor col·legiació. Hiçant un pla estratègic. No ha estat poca ha un cert distanciament entre elscosa! Ara podem començar a parlar de Quines expectatives tenen en aquest titulats de grau i les nostres instituci-remuntada. El Col·legi, a poc a poc, està sentit? ons; falta identificació. D’una banda,agafant un nou pols i comença a gaudir Hem de ser conscients que mai no veiem que les vocacions d’enginyeriad’una millor salut. En certa manera, s’arribarà al que hi havia hagut abans no augmenten, i, de l’altra, veiem quetambé ens acompanya la conjuntura. del 2007, tant per qüestions d’acti- hi ha més confusió amb nous estudisSembla que, pel que fa a l’activitat eco- vitat com perquè la legislació no ens que no s’identifiquen clarament ambnòmica, s’ha frenat la caiguda i hi ha acompanya. Però és que, a més a més, l’enginyer, tot i ser clarament bran-Theknos Juny

ques de l’enginyeria. L’enginyeria in- amb l’Administració reverteixin en be- ons comarcals. Ja hem creat diferentsdustrial ha quedat diluïda. A més, so- nefici dels col·legiats i col·legiades”. grups territorials i a mesura que escialment el valor de tot allò que és col- Això ara no és així? Què és el que cal consolidin farem punts d’informació.lectiu està de baixa. Per això també el revertir? El que volem és oferir servei sensevalor d’estar col·legiat s’està perdent. Nosaltres tenim bones relacions amb haver de venir a Barcelona per a deter-I això no és bo. És evident que una l’Administració i considero que estem minats serveis. Volem una proximitatprofessió, si vol ser forta, necessita un ben valorats, però sempre es poden mi- real, física, i una descentralització.Col·legi fort. Per això hem d’aspirar a llorar. Volem que els ajuntaments ens Per això, gràcies als espais que ens es-un creixement moderat. tinguin més en compte com a col·lectiu tan cedint les escoles, ja tenim grups professional i treballarem perquè els a Vic, Igualada i Mataró. Després hemQuins són els objectius per a aquests concursos públics considerin els nostres de tenir grups a Sabadell, Sant Cugat,propers quatre anys? professionals. I també hem de millorar Terrassa i Granollers. I, compte, totMés enllà d’aquest problema de què el coneixement de les noves titulacions. això no és incompatible amb el Col·legiparlàvem, la majoria dels nostres es- L’Administració ha de tenir clar que els 2.0, tot al contrari. És clarament com-forços s’encaminaran a millorar en- plementari. Per exemple, la consultacara més el servei al col·legiat. Donar “El nostre gratuïta de fitxes de vehicles, que ésvalor al Col·legi en aquest sentit. Mi- objectiu és tenir presencial. I les assessories, si són per-llorarem i potenciarem la Borsa de delegacions sonals, sempre són més eficaces. A latreball, les assessories, les comissions. comarcals. Ja hem vegada que implementem el Col·legi 2.0I també apostem per una profunda di- creat diferents per agilitzar determinades qüestions,gitalització del Col·legi, que culminarà grups territorials hem de potenciar el contacte humà.amb la creació d’una intranet 2.0. i a mesura que es consolidin Ha estat escollit fa poc president delCom s’aconsegueix una professió i un farem punts Consell de Col·legis de Catalunya.Col·legi forts si la tendència és col- d’informació” Què me’n pot dir?legiar-se menys?Cal invertir aquesta tendència. I, graduats poden accedir al Grup A (A1 i Doncs que ha començat una nova eta-precisament amb aquest objectiu, A2) i que no cal tenir cap màster com- pa en què els sis col·legis ens esforça-hem creat una nova àrea, l’àrea del plementari per fer-ho. Així com que els rem per fer que el Consell sigui útil acol·legiat, a través de la qual hem de enginyers tècnics ho poden fer a l’A2. la professió. En aplegar gairebé 10.000fer el gran salt. Hem de millorar la col·legiats tenim un potencial que calnostra massa crítica i eixamplar l’es- També parlen de “consolidar el Col·legi aprofitar. Cal dir que massa vegadespectre de professionals col·legiats. En com a entitat certificadora de persones hi ha hagut col·legis que l’únic que elsaquest sentit, per nosaltres no és tan i implantar la certificació de produc- ha interessat ha estat utilitzar el Con-important que els acabats de gradu- tes”. Com està ara aquest punt, en el sell per als propis interessos i, fins iar es col·legiïn. Aquest grup és lògic qual ja fa temps que treballen? tot, per als interessos particulars delsque se senti encara lluny de nosaltres. Nosaltres estem molt bé, però les ad- degans. Hi ha hagut moltes crisis perNosaltres treballem damunt dels pro- ministracions i les empreses, no. Som culpa d’això i la darrera, amb més d’unfessionals. Les noves generacions ens entitat certificadora professional per any amb el Consell paralitzat, n’ha es-han de conèixer, és clar, però quan és l’ENAC, i això ha de ser un valor molt tat un bon exemple. Per sort el darrerrealment important que entenguin el important per als nostres professi- any, amb l’Àngel Vilarasau, el nou degàque els oferim és quan encarrilen la onals. Però de moment veiem com de Manresa com a president, les cosesseva carrera professional. continuem vivint en un país reactiu, s’han normalitzat. Ara toca continuar. no proactiu, de manera que fins que noA poc a poc, els ingressos sí que han hi hagi concursos o licitacions que es I com estan les relacions amb el Con-anat augmentant. Com ho han fet? guanyin segons la certificació, això no sejo de Colegios de España?Doncs amb una bona gestió econòmi- arrencarà. És el futur; en això tots hica, per exemple amb els proveïdors. coincidim, però aquest futur sembla Després d’uns començaments difícils aL’increment d’ingressos l’hem acon- que costa d’arribar. Però quan això si- causa de la diferent visió, tant de funci-seguit buscant noves fórmules, com gui així, nosaltres i els nostres profes- onament com de funcions, de mica enara lloguer d’espais, convenis o publi- sionals estarem preparats. mica han anat millorant. Fins i tot es-citat; i també gràcies als visats i als in- tem estudiant la possibilitat que utilit-formes d’idoneïtat tècnica (IIT). I això Parlen també de l’obertura de delega- zin la nostra certificació professionalsí que cal destacar-ho. Gràcies a la qua- cions territorials. Com s’estructurarà? i col·laborem en tot el que representilitat dels nostres IIT, estem veient com El nostre objectiu és tenir delegaci- la defensa de la professió. No obstantel Col·legi informa projectes de tècnics això, continuem dient que el modeld’altres professions. Això és gràcies a la de Consejo que hi ha no ens satisfà inostra agilitat i és molt destacable. que ens perjudica econòmicament, ja que per a col·legis com el nostre,El seu programa inclou un punt si més que tenim la majoria dels serveis queno sorprenent: “Fer que les relacions ofereix el Consejo més que coberts, s’haurien d’establir mecanismes per atendre aquesta singularitat. l Juny Theknos

EN PORTADAAcústica: entre elsoroll i la música L’ENGINYERIA QUE GENERA I MESURA EL SOToc-toc. Pam. El so és un feno- Text Marc Serrano i Òssul legiat i director tècnic de Certificació men físic, i, com a tal, objectiu Acústica, laboratori d’assaig de me- i mesurable. Evident. Neutre. d’un cos que s’expandeixen en tots suraments acústics in situ acreditat Cert. Dues persones que tin- els medis materials en forma d’ones. com a entitat per a la prevenció de la guin criteris estètics oposats Parem l’orella per sentir l’enginyeria contaminació acústica. N’arrodoneixpoden considerar, respectivament, que s’amaga rere la música. I que la fa la descripció el col·legiat Andreasque una mateixa composició és mú- possible. Manz, especialista en so i en impres-sica excelsa, i, alhora, soroll molest sió en 3D, traductor tècnic comercial—que és art i que no n’és pas—, però VIBRACIONS DE L’AIRE, IMPULSOS i “apassionat per la música ben repro-ni una ni l’altra podran negar que es NERVIOSOS duïda”: “Una font de so fa vibrar l’airetracti de so. De so en el seu significat “Crec que una manera molt visual tot creant ones de compressió (un sí-més simple: de la impressió que gene- d’explicar el so és imaginar-lo com un mil en serien les ones que genera unaren en l’oïda les vibracions elàstiques front d’ones que es propaga a través pedra llançada a l’aigua). Aquestes de l’aire generant petites variacions de pressió”, indica Dimas Vallhonrat, col-Theknos Juny

Hi ha enginyeria en la gravació de música, en el disseny d’aparells que n’enregistren i en reprodueixen, en lasonorització de locals on se’n sent i en el seu aïllamentarriben a l’orella, que les transforma disseny o condicionament de locals, plica el col·legiat Dimas Vallhonrat.en impulsos nerviosos que fan que es amb vista a millorar-ne la resposta L’expert també subratlla, però, que lapercebi el so”. Els humans percebem sonora”, en les paraules precises i ex- mera mesura de sons s’emmarca dinsels sons dins d’uns límits determi- haustives que fa servir la definició del una disciplina més ambiciosa: l’acús-nats: “El so més greu que es percep”, Gran diccionari de la llengua catalana tica, la “ciència del so, incloent-hi ladetalla Manz, “és de 20 hertzs (Hz, d’Enciclopèdia Catalana. producció, la transmissió i els efec-cicles per segon); el so més agut, de tes”, segons l’IEC. “En acústica”,20.000 Hz. El so més fluix té una pres- LA CIÈNCIA DEL SO, apunta Vallhonrat, “hi ha molts méssió sonora (l’“alçada” de les ones) de MÉS QUE LA SEVA MESURA paràmetres, alguns dels quals tam-20 decibels (dB); el so més fort supor- “Normalment, s’anomena sonometria bé es mesuren amb sonòmetre, quetable, però perillós per a l’oïda, té una el mesurament dels nivells d’immis- permeten valorar les característiquespressió de 120 dB”. sió o de pressió acústica d’una font de d’un recinte, l’aïllament entre recin- soroll en un punt determinat. S’acos- tes o les propietats acústiques d’un Tant si el so ens relaxa, anima, de- tuma a realitzar per conèixer si els material”.primeix o emociona com si ens fa la nivells de soroll excedeixen els límitspunyeta, en qualsevol cas, el podrà establerts en les normatives d’apli- En aquesta vida, tant a la públi-mesurar la sonometria, és a dir, el me- cació, però també té altres usos”, ex- ca com a la privada, el silenci és unsurament de la seva intensitat. O, més bé força escàs: per bé o per mal, comconcretament, la “tècnica que s’ocupa diu la cançó infantil, tot sona, i moltsde la mesura i l’anàlisi de nivells so- d’aquests sons convé mesurar-losnors amb la finalitat de determinar-ne amb finalitats ben diverses: garan-la incidència sobre la salut pública, tir la qualitat de la seva transmissióel bon funcionament de màquines i el o reproducció (la seva fidelitat), Juny Theknos

EN PORTADA optimitzar l’acústica dels audito- enginyer? Respon Dimas Vallhonrat: ris, controlar el soroll ambiental —del “Com passa sovint en molts altres trànsit d’una ciutat, de les campanes camps, la contaminació acústica està d’un poble—, insonoritzar els habitat- condicionada per les novetats legis- ges i locals, prevenir molèsties o ma- latives que es puguin produir. Pro- lalties arran del soroll, etc.; sempre, perament —avança—, entraran en a partir d’uns criteris legals i tècnics vigor dues disposicions transitòries que no solen ser ni estàtics —canvien, de l’ordenança de medi ambient de evolucionen—, ni, tampoc, gaire sim- Barcelona. Una fa referència a la ne- ples: cal llegir la lletra petita. cessitat de comprovar que l’aïllament acústic real en noves construccions i EL MÓN ACÚSTIC, rehabilitacions integrals s’ajusti al va- UNA BONA OPCIÓ PROFESSIONAL lor projectat. L’altra fa referència a les En aquest context, no hi ha dubte que exigències de les instal·lacions de cli- l’acústica en general i la sonometria matització i ventilació, en què caldrà en concret són camps fèrtils on crei- aportar un certificat memòria de la xen oportunitats de negoci i de feina instal·lació i comprovar-ne el compli- per als enginyers de l’àmbit industrial: ment dels valors límit d’immissió de “Hi ha cada vegada una major consci- soroll”. És, però, prudent: “Evident- enciació de la contaminació acústica, ment, haurem d’esperar com s’apli- dels sorolls que s’han de mesurar per quen aquestes disposicions transi- tal d’avaluar-los i de trobar solucions tòries; què aportarà de nou la nova de reducció”, constata Andreas Manz. ordenança d’activitats, que sembla que pot aparèixer aquest any, i quin Ara mateix, l’acústica ofereix sor- paper hi poden tenir els enginyers”. tides professionals abundants a unTheknos Juny

L’acústica i la Una manera molt EN SEGONSsonometria ofereixen visual d’explicar eloportunitats de so és imaginar-lo Dimasnegoci i de feina com un front Vallhonratper als enginyers de d’ones que esl’àmbit industrial propaga a través Col·legiat 19.213 de l’aire generant Tècnic acústic EP-CA petites variacions de pressió. CONFLICTES I NORMES SOBRE CONTAMINACIÓ ACÚSTICA També hi ha d’altres professionsvinculades al so: el director tècnic de Les entitats de control de prevenció de laCertificació Acústica ho atribueix a contaminació acústica (EP-CA) som laboratoris que“la transversalitat del món de l’acús- fem mesuraments de soroll i vibracions sota unstica”, que és, diu, també ben divers: criteris d’imparcialitat, confidencialitat i competència“Els àmbits més coneguts són l’acús- tècnica establerts per la Generalitat de Catalunya. Latica ambiental i l’arquitectònica, Direcció General de Qualitat Ambiental avalua, deperò també hi ha la industrial, la labo- manera contínua, el compliment de les normes delsral, la de recintes, l’electroacústica, la laboratoris d’assaig i d’organismes d’inspecció (ISOsonorització d’espais, les vibracions, 17025 i ISO 17020) i altres instruccions pròpies deletc.”, comenta, i hi afegeix: “Tot i que Departament.la majoria són enginyers, també hi habiòlegs, ambientòlegs, agrònoms, i, Molt sovint els problemes veïnals deguts al sorollúltimament, també, arquitectes, arriben a extrems massa conflictius. Tothom sap que si tens una fuita d’aigua, cal tancar l’aixeta i avisar el lampista, però es desconeix que si tens una fuita de soroll has de posar-te en contacte amb un consultor acústic. La poca divulgació de les normatives relatives a la contaminació acústica fa que molts conflictes s’allarguin massa, o que, fins i tot, arribin als jutjats. Les EC-PCA som una bona eina per resoldre problemes de soroll. Cal que un tècnic imparcial faci mesuraments d’aquest soroll i avaluï el compliment de la normativa. Sovint, en massa problemes de soroll hi ha un conflicte entre les dues parts que dificulta la nostra feina. Encara pocs ajuntaments tenen departament de mediació, però creiem que, juntament amb una major agilitat en les resolucions, són una altra bona eina per resoldre els problemes de soroll. EL TÈCNIC DE MESURAMENT Per ser tècnic de mesuraments d’una entitat de control EC-PCA és necessari ser habilitat per la Direcció General de Qualitat Ambiental. Cal una formació universitària —com a mínim de grau— de caire científic o tècnic, una formació general en les normatives d’acústica i de qualitat, una formació especialitzada que pot ser a través de cursos reconeguts o amb experiència demostrable d’un mínim de dos anys en el sector i realitzar diferents actuacions d’aprenentatge dins de l’entitat. Finalment, tècnics de la Generalitat duran a terme una auditoria de camp per avaluar in situ la vostra capacitat tècnica. Juny Theknos

EN PORTADA que, de manera natural, crec Del 15 al 17 de juny, Fira Barcelo-que aniran augmentant la seva na de Montjuïc (de dia) i de l’Hospi-presència en aquest sector”. talet de Llobregat (de nit) ha acollit la 24a edició del Sónar, el festival deENGINYERIA I MÚSICA: LES música, creativitat i tecnologia queBAMBOLINES DEL SÓNAR projecta la ciutat i el país al món.El so que esdevé art —la música— El principal canvi en la seva confi-és una de les disciplines en què guració consisteix en un nou espaiels enginyers modelen el so: en diürn, el novè: l’anomenat SónarXS,directe o enregistrada, tant per que “neix amb l’objectiu de donarfer-la arribar amb qualitat a qui lavol escoltar com, també, per pro- Les normativestegir-ne qui no la vol sentir. Hi ha locals i del Governenginyeria en la gravació de mú- han promogutsica, en el disseny d’aparells que una conscièncian’enregistren i en reprodueixen, acústica enen la sonorització de locals on la poblacióse’n sent i en el seu aïllament. a conèixer joves talents de l’escena Soroll o música, però mai més del compte underground —tant nacional com internacional— i proposar xous de “No és el mateix un bar musical on tenen lloc concerts en un recinte tancat petit format i sons [sons!] poc con- que un concert de festa major o un esdeveniment musical a l’aire lliure vencionals, perquè el públic del més o menys ocasional”, precisa Dimas Vallhonrat, col·legiat i expert en Sónar pugui descobrir nous gèneres acústica, amb referència al Sónar: “En tots dos casos, hi ha límits en decibels i gaudir de les actuacions de la ma- que s’han de respectar, o, si més no, cal tenir-ne valorada la incidència nera més propera possible”. Cartell a mitjançant projectes acústics que inclouen mesuraments de nivell sonor”. I banda, els engranatges d’un esdeve- com es fa, això? “Els limitadors registradors són aparells que s’intercalen en niment tan espectacular, amb més de la cadena de reproducció en qualsevol activitat musical electroamplificada, 100.000 persones de més de 100 paï- i que garanteixen que no s’hi superin uns valors màxims en decibels sos, funcionen gràcies a l’enginyeria, programats”. La normativa que vetlla pel benestar acústic dels ciutadans responsable que tot rutlli, també pel és cada cop més abundant, exigent i canviant: “Cada vegada trobem més que fa al so. Cites com el Sónar supo- ordenances municipals que exigeixen la instal·lació de limitadors i que sen tot un repte acústic. regulen els requisits que aquests aparells han de complir; per exemple, que registrin els nivells d’emissió, que tinguin micròfon de referència, que es Tenim, tots plegats, com a societat, puguin precintar o que transmetin dades dels nivells sonors via telemàtica”. prou cultura del so, prou educació So sota control. acústica? Hi estem prou sensibilit- zats? Dimas Vallhonrat és optimista: En els concerts, tant a l’aire lliure “S’ha fet molt camí per tal que la po- com en petits locals, s’ha de blació tingui consciència acústica; so- bretot, gràcies a les normatives locals respectar un límit de decibels. i de la Generalitat de Catalunya. Vull dir que qui vol obrir un establiment no ha de dubtar que necessitarà una part del pressupost per insonoritzar el local. Massa sovint, són les partides que reben més retallades, i posar-hi remei un cop tens l’obra acabada re- sulta molt més car”. Fins aquí, la part bona; i la dolenta, però? “També pas- sa que molta gent que té molèsties per soroll desconeix què ha de fer o a qui s’ha d’adreçar per solucionar-ho, o bé si s’ha d’aguantar i patir-lo; això pas- sa, sobretot, en cas de soroll en horari diürn”. L’entès cita les queixes cons- tants per contaminació acústica al Síndic de Greuges.Theknos Juny

Vull dedicar-me a fer mesures acústiques... que, tot i que fa anys que està inven- tat, s’utilitza poc a causa del seu cost.Quins estudis i especialitzacions puc cursar —i on— si vull dedicar-me a Es tracta de la càmera acústica, queanalitzar el so? Respon Dimas Vallhonrat, col·legiat i expert en acústica: permet establir un mapa acústic d’una“El grau d’Enginyeria de Sistemes Audiovisuals que ofereixen universitats imatge i en temps real”. L’especialistacom la Politècnica de Catalunya (UPC) a Terrassa, la Ramon Llull (URL) a assenyala una segona tendència, com-La Salle o la Pompeu Fabra (UPF) a Barcelona té alguns crèdits específics partida amb altres sectors: “l’augmentd’acústica”. D’altra banda, el Col·legi ofereix als tècnics el Servei de Lloguer de la connectivitat dels aparells ded’Aparells de Mesura (SLAM). Pel tema acústic es poden llogar el sonòmetre mesura i registre de nivells sonors. El2250 de Brüel&Kjaer (a la imatge), que és un sonòmetre integrador tipus control de la contaminació acústica,I que proporciona uns mesuraments en terços d’octava (des de igual que el de la contaminació atmos-12,5 Hz fins a 16 kHz); i la font de soroll rosa Omnipower fèrica, va lligat al concepte de ciutat4292 de Brüel que, utilitzat juntament amb un sonòmetre intel·ligent”.analitzador de classe 1, mesura el nivell d’aïllamentd’un local determinat. A més d’oferir la possibilitat de BENESTAR ACÚSTIC: MOLT CAMPllogar-los, el Col·legi programa periòdicament sessions PER CÓRRERpràctiques per ensenyar-ne el funcionament. Davant la pregunta sobre la nostraSENSIBILITZACIÓ CREIXENT, una queixa per soroll, per exemple, cultura acústica, Andreas Manz ésPERÒ ENCARA INSUFICIENT per una activitat, i es comprova que taxatiu, no n’hi ha prou, encara: “En se superen els límits de soroll perme- la meva opinió, encara que cada vega-Vallhonrat subratlla que aquesta sos, l’ajuntament demana un projecte da hi hagi més conscienciació sobresensibilització creixent obre portes acústic de millora, que sovint està ela- aquests temes, les normes són estàti-als enginyers: “El fet d’anar agafant borat per enginyers i que ha d’inclou- ques i antiquades. Faria falta —defen-consciència acústica —argumenta— re la realització de mesuraments, la sa— una normativa molt més exigent,fa que el sector tingui cada vegada detecció del problema i el projecte de amb nivells límit molt inferiors alsmés interès. La gent es queixa més i la solució. Una vegada l’ajuntament ha actuals, i mesurats en dBc [decibels deles exigències de l’Administració que donat el vistiplau al projecte, aquest l’ona portadora], per tal d’incloure-hien té competències són més grans”. s’ha d’implementar, i, finalment, una les freqüències baixes que es perce-Explica què passa a la capital catalana: entitat de prevenció de la contamina- ben com a molèstia, però que, a causa“Ara mateix, a Barcelona, quan hi ha ció acústica ha de comprovar-ne l’efi- de la sensibilitat de l’oïda, es mesuren càcia”. Feina per a enginyers. amb una ponderació que en redueix la importància”. Com és, això? “Aques- I també hi ha la innovació: tecno- tes freqüències baixes són percebudes logia nova, aparells nous. El fet que pel cos més que per l’oïda”, explica: el tema preocupi i que es reguli cada “Exemples de freqüències baixes mo- cop més i millori genera evolució tec- lestes i que passen la permissivitat de nològica. Vallhonrat: “La part del so la normativa serien: soroll de moto- que encara està en evolució és la que cicletes de gran cilindrada del tipus fa referència al soroll i la manera com Harley Davidson, brunzit dels aires avaluar-lo. Les normatives cada ve- condicionats, etc.”. gada incorporen més casuístiques de situacions on es produeixen molès- Per avançar en la millora del benes- ties per soroll, però, al mateix temps, tar acústic —i de la vida a la ciutat en es compliquen els procediments de general—, Manz participa en el projec- mesurament i càlcul dels valors que te europeu Making Sense, executat a la es comparen amb els límits perme- capital del Principat per Fab Lab Bar- celona, braç de l’Institut d’Arquitectu- sos. La convergència en- ra Avançada de Catalunya (IAAC). Què tre mesura del soroll fan, exactament, els “ciutadans com- i molèstia que gene- promesos amb la ciutat” que en formen ra en les persones part? “Fem servir la infraestructura continua sent un de codi obert Smart Citizen —explica repte”. l’expert—: una tecnologia cívica que Dispositius cada inclou un equip amb sensors i una cop més sofisticats plataforma de dades. Smart Citizen miren de respon- permet als usuaris recollir i compar- dre-hi: “Podríem tir dades obertes sobre fenòmens com parlar d’un aparell la temperatura, la humitat, el soroll i la qualitat de l’aire.” Som lluny, encara —una mica menys lluny, però, ja—, de poder gaudir, a ciutat, del so del silenci que van lloar Simon i Garfunkel.● Juny Theknos

PERFILS PROFESSIONALS DE L’ENGINYERIAEl consultor d’enginyeria,valor afegit per a les empreses El consultor d’enginyeria aporta la seva expertesa a l’empresa client per complementar o optimitzar la feina desenvolupada per l’equip humà de la plantilla. Els professionals que es dediquen a aquesta feina s’especialitzen en àrees determinades per aplicar els coneixements adquirits en les empreses clients en funció de les seves necessitats. Es tracta de contribuir a la consecució dels objectius, orientant i implementant els projectes, ja estiguin relacionats amb un producte, un servei o un procés. Ha d’estar sempre al dia dels avenços i evolucions del mercat dins el seu camp i, tot sovint, el suport d’aquest perfil d’enginyer resulta fonamental perquè algunes empreses puguin créixer a nivell global o en una àrea concreta.Un consultor d’enginyeria és un engi- ques i necessitats del client, motiu pel nals relacionades amb la comunicació.nyer expert que té els coneixements qual són especialment importants per És important saber escoltar el client,tècnics precisos i especialitzats per a aquest perfil les competències perso- per posteriorment portar la informaciódesenvolupar les diferents consultes, recopilada al terreny de l’anàlisi i posarprojectes i serveis que li sol·liciten cli- LES SEVES HABILITATS en marxa el o els projectes que ofereixinents i empreses. Aquest especialista pot SÓN: FLEXIBILITAT, les solucions més adients. Altres habili-ser consultat per empreses de diferents ORIENTACIÓ AL CLIENT, tats que defineixen els consultors són lasectors, des de l’aeronàutic, el ferrovi- VISIÓ ESTRATÈGICA, flexibilitat, l’orientació al client, la visióari, l’automoció, la construcció, les tec- CAPACITAT ANALÍTICA I estratègica o la capacitat analítica.nologies de la informació o l’alimenta- SABER COMUNICARció, entre molts d’altres. Sigui quin sigui EXTERNALITZACIÓ DE SERVEISel sector, el punt de partida passarà per En funció del tipus de projecte el con-realitzar un recull de les característi- sultor haurà de desplaçar-se tempo-Theknos Juny

ÉS LA PERSONA EXPERTA EN PRIMERA PERSONAAMB CONEIXEMENTSTÈCNICS ESPECIALITZATS Miguel Àngel Rodríguez, director de la consultoriaPER DESENVOLUPAR LES d’enginyeria Segula Technologies Espanya.CONSULTES, PROJECTES Col·legiat 16.000I SERVEIS QUE LISOL·LICITEN CLIENTS “S’ha de saber captar el queI EMPRESES necessita el client per triar els enginyers especialitzats més adients”ralment a les instal·lacions de l’em-presa client per treballar de la mà dels Fa més de deu anys que en Miguel de saber captar el que necessitaseus treballadors. En altres casos serà Àngel Rodríguez exerceix com a el client, fins i tot quan aquestsuficient fer visites periòdiques. L’ex- consultor d’enginyeria en diferents no ho té encara gaire clar, perternalització de serveis és una pràcti- sectors. Des de fa dos anys dirigeix triar els enginyers especialitzatsca cada cop més freqüent que permet Segula Technologies Espanya, una més adients. “Quan parlem dea les companyies desplaçar part de les consultoria que ofereix els seus cobrir els grans volums de feinatasques a professionals externs. En el serveis a empreses del sector de les empreses saben molt bé el quecas del món de l’enginyeria, ofereixen l’automoció, del sector ferroviari necessiten de nosaltres, mentreun plus expert en aquells aspectes i aeronàutic, entre d’altres. “Un que quan els clients requereixenen què els treballadors que integren consultor d’enginyeria ha de ser millorar la seva efectivitat elsl’equip no arriben, ja sigui per volum una persona orientada al servei. calen enginyers especialistes ende feina, per la novetat del projecte a Ha d’estar molt a prop del client matèries específiques (disseny dedesenvolupar o perquè es desvia del i desenvolupar la feina amb el superfícies, cablatge, disseny deque estan habituats a fer. mínim temps possible, la màxima maquinària...). Moltes empreses eficiència i el resultat esperat. Per tenen idees que només podenEN FORMACIÓ CONSTANT ser un bon consultor cal ser flexible posar en valor gràcies a unaEl consultor d’enginyeria és un per- per adaptar-se a les necessitats consultoria, i, per a nosaltres,fil d’enginyer molt específic que ha de cada client”, assegura Miguel una de les grans satisfaccions ésd’estar en formació constant per Àngel. Les empreses que contracten veure com una idea acaba sentconèixer de primera mà els darrers els serveis de Segula Technologies un producte que té molt èxitavenços que hi ha en el mercat, pel Espanya ho fan bàsicament per dos en el mercat. També m’agradaque fa als sistemes de producció, ei- motius. El primer, la complexitat molt treballar en un àmbitnes de comunicació, novetats tecno- del projecte que han de dur a multidisciplinari. Mai no estàslògiques, processos, logística, medi terme i que requereix el suport concentrat en una mateixaambient i eficiència energètica, etc. d’enginyers especialitzats que no matèria, has d’entendre de tot unaEls enginyers de l’àmbit industrial de tenen en plantilla —cosa que els mica per traslladar correctamentles diferents titulacions poden ori- evita sobrecostos i paralitzacions en la informació”. Tot un repte que ha el projecte. I la segona raó és cobrir permès que Segula Technologies els volums de feina que pateixen al hagi passat de 50 treballadors a llarg de l’any. En Miguel Àngel ha 200 només a la seu de Barcelona. entar la seva trajectòria en diferents mides, àmbits territori- aquesta direcció, un per- als i especialitzacions. fil amb creixent demanda dins el mercat laboral. La El nivell dels consultors d’engi- prestació de serveis com nyeria a Catalunya és alt i està va- a consultor és una profes- lorat arreu del món. El seu asses- sió molt estesa entre els sorament contribueix tot sovint al treballadors per compte fet que una empresa que contracti propi, però també existei- els seus serveis pugui guanyar xen nombroses empreses ràpidament valor. Com en altres dedicades a oferir recursos perfils, en moure’ns en un món externs a les empreses, de globalitzat, els idiomes resulten fonamentals. l Juny Theknos

INFORMACIÓ PROFESSIONAL DIA DE LA CERTIFICACIÓ“En altres països d’Europa normalmentun títol universitari no és suficient” ES BUSQUEN CERTIFICATS Un exemple de la importància de cer- tificar-se és el cas del concurs d’arqui- tectura celebrat el passat mes d’abril per reformar un edifici públic a Itàlia. Es demanava que un dels tècnics es- tigués certificat segons la norma ISO 17024 / IEC, la mateixa sota la qual el Col·legi basa el seu sistema de certifi- cació d’experts. lRoberto Cánovas, tècnic del El futur passaDepartament de Certificació i per la certificacióVerificació de l’ENAC. De la conferència de l’ENAC,Roberto Cánovas, tècnic a l’Entitat jançant un procés de certificació com per tant, es poden treure lesNacional d’Acreditació (ENAC), va el d’ENGINYERS BCN, l’única mane- conclusions següents:ser molt clar durant la conferència ra reconeguda i consensuada interna- • Cada vegada més empresesque va impartir al Col·legi el pas- cionalment de poder demostrar quesat dia 1 de juny: “La certificació el professional és un expert en deter- demanen professionals ambdona confiança a qui contracta”. Per minats sectors. I és que aquest aval és competències acreditades.aquesta raó, va explicar, moltes em- vàlid en més de 70 països. • Per treballar a molts llocspreses demanen que el candidat a d’Europa és necessari un aval aun lloc de feina disposi d’un aval que En l’acte, coordinat per l’Asso- més de la formació universitària.demostri de manera oficial que té les ciació Intercol·legial de Col·legis • La millor manera de certificar-secompetències requerides. “Qui ho pot Professionals de Catalunya, van in- és tenir el reconeixement d’undeterminar? El conjunt de professio- tervenir Jordi Artiga, secretari del títol vàlid a 70 països com el quenals del sector que més en saben, els Col·legi, i David Jiménez, cap dels pot facilitar el Col·legi.coneixedors de veritat de les compe- Serveis Tècnics, els quals van expli- • El sistema del Col·legi éstències que ha de tenir una persona car la professionalitat, la seguretat, independent, professional i estàen un àmbit”, va afegir. És a dir, mit- la imparcialitat i el rigor del procés acreditat per l’únic organisme a certificador d’ENGINYERS BCN. l’Estat que ho pot avalar: l’ENAC.Els primers certificats pel Col·legi reben els diplomesEls experts que han certificat lesseves competències ja han rebutel reconeixement oficial. Va ser l’1de juny en un acte on també esva homenatjar el grup d’experts iels diversos comitès que formenla certificació del Col·legi, unsistema que permet demostrar lafeina que pot fer un professionalen algun d’aquests tres àmbits:auditories energètiques,legalització d’activitats iinstal·lacions de baixa tensió.Theknos Juny

PREGUNTES FREQÜENTSQuè implica l’aplicació del Reglament de productesde la construcció (CPR) als cables elèctrics?El Reglament (UE) 305/2011, de pro- les definicions recollides a l’article 2 del recció d’obra d’una instal·lació elèc-ductes de la construcció (CPR segons Reglament (UE) 305/2011). trica demani al proveïdor del cableles sigles en anglès), estableix les con- (l’instal·lador, magatzem de materialdicions per al marcatge CE que els fa- A la nota de la DGEMSI apareix el elèctric, empresa constructora, etc.)bricants que vulguin comercialitzar quadre amb les Instruccions Tècniques la DoP dels cables que s’instal·laran,productes dins la Unió Europea han (ITC) afectades així com les prestacions en què, com a mínim, cal que apare-d’aplicar quan aquests productes estan de reacció al foc que han de complir els gui la classe de reacció al foc segonscoberts per alguna norma harmonitza- cables segons la norma harmonitzada. la terminologia abans indicada. Ada, a través de la declaració de presta- més, caldrà que la coberta del cable (ocions (DoP) corresponent. A partir de La significació de les codificacions com a mínim la caixa on estigui con-la transposició a l’Estat espanyol de la del quadre és la següent: tinguda la bobina) disposi del mar-norma harmonitzada EN 50575:2015 i catge CE corresponent, que també hala seva addenda 1, es va fixar l’1 de juliol • Classe de reacció al foc: Cca / Eca › de recollir la classe de reacció al foc.de 2017 com a data final del període de emissió total de calor (THR), Subsidiàriament, la transposició delcoexistència entre els cables amb mar- emissió de calor mitjana cada CPR també afecta el Reglament de se-catge CE segons la norma harmonitza- 60 s (HRR), índex de creixement guretat contra incendis en els edificisda i els que no en disposessin. La Direc- del foc (FIGRA), propagació ver- industrials (RSCIEI), així com el Re-ció General d’Energia Mines i Seguretat tical de la flama (H). glament d’infraestructures comunesIndustrial (DGEMSI) va publicar la de telecomunicacions (RICT). lNota aclaridora BT 1/2017 en què s’in- • Producció de total de fums: s1b.dica que els distribuïdors i instal·ladors • Caiguda de gotes / partícules in- Trobareu les consultes méspoden continuar comercialitzant els freqüents que rep el Serveicables que encara tinguin emmagatze- flamades: d0. d’Orientació Tècnicamats sense marcatge CE sempre que • Acidesa i corrosió dels gasos eme- d’ENGINYERS BCN a www.estiguin introduïts al mercat abans de enginyersbcn.cat/preguntes-l’1 de juliol de 2017 (cal tenir presents sos: a1. frequents-SOT Així doncs, a partir de l’1 de juliol, per a aquells cables que no hagin estat introduïts al mercat amb anterioritat a aquesta data, caldrà que el tècnic que porta a terme el projecte o la di- 50 anys d'experiència al teu servei #50CreixentJuntsA Caixa Enginyers complim 50 anys oferint solucions personalitzades a les necessitats financeres i asseguradoresdels nostres socis. Aquest aniversari s'ha fet realitat gràcies a col·lectius com el COL·LEGI D'ENGINYERSGRADUATS I ENGINYERS TÈCNICS INDUSTRIALS DE BARCELONA i per això volem celebrar amb tu elcamí recorregut i el que ens queda per recórrer.Ens esforcem per ser la teva Entitat de referència amb professionalitat, compromís i transparència. Tu etsla nostra prioritat principal.T'esperem a les nostres oficines, obertes de dilluns a divendres de 8:30 a Juny Theknos19:00h ininterrompudament. O, si ho prefereixes, pots trucar a BancaTELEFÒNICA +34 933 102 626, de dilluns a divendres de 8:00 a22:00h i dissabtes de 8:00 a 15:00h. www.caixa-enginyers.com

ARTICLE TÈCNICNous requisits normatiusper combatre la Legionella a l’Estat espanyolSergi Martí i Costa Després de més de dos anys i mig in- de Legionella: aigua freda de consumCol·legiat 10.415 tensos en el grup de treball número humà, aigua calenta sanitària, sistemesDirector general de STENCO 12 del CTN 100 d’UNE-AENOR, el 13 contra incendis, torres de refrigeracióPresident de l’Associació d’abril es va publicar la norma UNE i condensadors evaporatius, humidi-d´Empreses del Sector de l’Aigua 100030: 2017, “Prevenció i control ficadors i centrals humidificadores- AQUA ESPAÑA de la proliferació i disseminació de industrials, equips de refredamentCoordinador del Grup de treball Legionella en instal·lacions”, que evaporatiu, spas i jacuzzis, fonts or-revisió norma del CTN 100/GT 12 substitueix i anul·la la norma UNE namentals, sistemes de reg per as-d’UNE-AENOR 100030:2005 IN. Cal esmentar que persió, nebulitzadors, aigües [email protected] la norma UNE 100030 està menci- rades mineromedicinals i rentat de onada en l’article 6 del Reial decret vehicles. Totes aquestes instal·lacions 865/2003, per la qual cosa té una im- estan ubicades en la immensa majo- portància especial. ria d’edificis que ens envolten: habi- tatges, hotels, balnearis, càmpings, S’han desenvolupat els criteris tèc- hospitals, indústries, oficines, centres nics de catorze instal·lacions de risc comercials, etc. La novetat principal és que defineix i estructura un pla de prevenció i con- trol de Legionella com a “conjunt d’ac- tivitats que permeten minimitzar el risc de proliferació i/o dispersió de Le- gionella a les instal·lacions. Ha d’inclou- re un diagnòstic inicial, un programa d’actuació, una avaluació periòdica, i, si escau, una auditoria externa”. De manera esquemàtica, destaquem les novetats següents de la nova norma: 1. Defineix un PPCL i com ha de ser PLA DE PREVENCIÓ I CONTROL DE LEGIONELLA (PPCL) Diagnòstic Programa Programa Auditoria inicial d’actuació d’actuació externa Identificació Designació de Avaluació Possible auditoria de punts crítics responsabilitats periòdica. voluntària per Programa de formació del Control del una entitat Dades personal de manteniment compliment independent: tècniques i de Programa de tractament del programa • Instal·lació funcionament continuat de l’aigua d’actuació i • Programa Programa de mostreig i verificació de la de la anàlisi de l’aigua seva eficàcia d’actuació instal·lació Programa de neteja i • Documents i desinfecció de la instal·lació registres Programa de manteniment higiènic- sanitari i revisió d’instal·lacions Es recomana: • Torres de Programa de prevenció de refrigeració riscos laborals (PRL) • Centrals humidificadores • Aigua calenta sanitària amb circuit de retorn • Jacuzzi i spaTheknos Juny

estructurat, tal com hem explicat en l’apartat anterior.2. S’indiquen criteris tècnics tant per a la fase de disseny i muntatge com per a la fase d’explotació per a cada instal·lació desenvolupada.3. Es descriuen moltes taules resum dels programes d’actuació de ca- dascuna de les instal·lacions indi- cades en la norma.4. Es defineixen conceptes fins ara noS’HAN DESENVOLUPAT la professionalitat del sector. segons la norma ISO 17025 i queELS CRITERIS DE 6. Es concreten pautes d’actuació per la presa de mostres estigui acre-CATORZE INSTAL·LACIONS ditada per l’ISO 17025 o certifi-DE RISC DE LEGIONELLA a positius de resultats analítics de cada segons l’annex F de la norma Legionella spp. per a cadascuna de 100030:2017. definits: PPCL, responsable tècnic les instal·lacions desenvolupades (més ampli que el responsable tèc- en la norma. Per tant, crec que serà una nova eina nic d’empreses de serveis biocides o 7. S’especificamoltbéelprotocoldepre- útil per aconseguir una millora en la d’empreses de tractaments d’aigües), sa de mostres d’aigua per a les instal- prevenció i el control de la legionel·la titular, personal del titular, dosifica- lacions, amb o sense tampó, temps de en les instal·lacions que polvoritzen ai- ció automàtica, verificació i calibrat- transport de la mostra d’aigua. gua, i ajudarà en la disminució de brots ge d’equips, llibre de registre, etc. 8. S’esmenta que l’assaig de Legi- de legionel·losi a l’Estat espanyol. l5. Es defineix també la solvència onella spp. ha d’estar acreditat tècnica per a les empreses del sec- tor de prevenció i control de la legionel·la per intentar augmentar Juny Theknos

SOSTENIBILITATBioplàstics: els polímersque respecten el medi ambientNous materials que comencen a substituirels plàstics derivats del petroliEls plàstics han facilitat la vida dels humans durant dècades però, al mateix EcoPack són dos exemples de proxi-temps, s’han convertit en un problema per al planeta. L’acumulació de residus mitat del nou mercat dels bioplàstics,de plàstic en mars i oceans és un exemple del perniciós efecte secundari d’uns l’alternativa natural als plàstics fabri-materials que es mantenen inalterables durant segles. Els bioplàstics es cats a partir del petroli.presenten ara com una alternativa més respectuosa amb el medi ambient. Sense entrar en definicions exces-JOAQUIM ELCACHO L’empresa Nupik Internacional, amb sivament tècniques, podem definirPeriodista seu a Polinyà (Vallès Occidental), els plàstics com els materials sintè-especialitzat en s’ha consolidat els últims anys com tics obtinguts mitjançant fenòmensmedi ambient i ciència un dels principals productors de vai- de polimerització o multiplicació ar-comunicaciencia.cat xelles d’un sol ús del sud d’Europa. tificial dels àtoms de carboni en les Entre els seus productes més innova- llargues cadenes moleculars de com- dors i de més èxit es troben els plats i postos orgànics derivats del petroli i gots fabricats a partir de midó de blat altres substàncies naturals. La preo- de moro. A Sant Joan les Fonts (Gar- cupació pels preus del petroli, els re- rotxa), l’empresa EcoPack Fluvià s’ha cursos limitats d’aquest hidrocarbur especialitzat en els envasos fabricats i, sobretot, la necessitat de millorar amb fècula de patata, totalment bio- el medi ambient reduint la generació degradables i compostables. Nupik i de residus persistents han motivat la recerca i el desenvolupament de nous polímers amb característiques físi- ThinkstockTheknos Juny

ques similars als plàstics però basatsen recursos com els vegetals, els grei-xos o els microorganismes. Els bioplàstics (BPL) són materialsplàstics certificats com a biodegrada-bles (normes UNE EN 13 432 i EN 14995) que tenen l’origen en matèriesorgàniques (recursos agrícoles, fo-restals i animals), en principi reno-vables. Els BPL constitueixen un sub-grup dins dels plàstics biodegradables(EDP), denominació amb què es co-neixen tots els plàstics —incloent-n’hialguns de produïts a partir del petro-S’HAN CREAT NOUS Els bioplàstics (BPL) ThinkstockPOLÍMERS BASATS EN són materials plàstics certificatsRECURSOS COM ELS com a biodegradables que tenenVEGETALSO ELS GREIXOS l’origen en matèries ogàniques, en principi renovables.li— que es degraden amb facilitat per Ambiente de l’ETSI de la Universitat dels residus presents en el medi ambi-l’acció dels microorganismes. Els BPL Politècnica de Madrid. ent, la menor petjada de carboni, l’es-es fabriquen principalment a partir talvi energètic en la producció i el me-de l’àcid polilàctic (PLA) i els polihi- Els bioplàstics són, a hores d’ara, una nor consum de matèries primeres nodroxialcanoats (PHA), provinents de bona alternativa en sectors i aplicaci- renovables.matèries primeres vegetals com el ons com els envasos i les bosses de lamidó de blat de moro, la patata, la iuca compra en comerç i grans superfícies, La innovació en el camp dels bio-o la canya de sucre. els productes i components d’un sol ús plàstics ha fet possible l’aparició, en (des de les vaixelles fins a les màquines els últims anys, d’una gran varietat La capacitat productiva mundial d’afaitar), els hivernacles o algunes apli- de productes i solucions però és evi-de bioplàstics s’estimava el 2007 en cacions sanitàries (sutures i pròtesis). dent que caldrà continuar avançantunes 300.000 tones, és a dir, menys si es vol superar el gegantí mercat delde l’1% del consum total mundial de Entre els beneficis potencials dels plàstic derivat del petroli. ●plàstic. No obstant això, el 2011, la bioplàstics destaquen la reduccióproducció de bioplàstics se situavaper sobre de les 700.000 tones i per PROHIBIT REGALAR BOSSES DE PLÀSTICal 2020 es preveu que arribi a unaxifra entre els 3 i els 5 milions de to- L’1 d’abril d’aquest any va entrar en vigor la modificació de la Llei reguladoranes anuals, segons un estudi elaborat dels residus, que prohibeix el lliurament gratuït de bosses de nanses d’unper la Cátedra Ecoembes de Medio sol ús fabricades “de qualsevol material plàstic, incloent-hi el plàstic en general, el plàstic oxodegradable i el plàstic biodegradable, amb exclusióLa capacitat de les compostables que compleixin els requisits de la norma UNE-ENproductiva mundial 13432 o equivalent”, en botigues, supermercats i altres punts de venda dede bioplàstics: mercaderies.• El 2007: 300.000 tones Aquesta resolució d’obligat compliment és el pas final de l’acord voluntari aprox. = menys de l’1% del de 2015 conegut com el Pacte de la Bossa, en què l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) i la pràctica totalitat d’organitzacions i entitats afectades consum total mundial de plàstic. van posar en marxa accions per reduir el consum i el malbaratament de bosses de plàstic. Aquest acord voluntari va fer possible que, comparant les• El 2011: per sobre de les dades de 2012 i 2016, a Catalunya el consum de bosses de plàstic d’un sol 700.000 tones. ús baixés de 327 a 156 unitats per persona i any.• Per al 2020 es preveu que arribi L’ARC va posar en marxa el maig una campanya informativa adreçada als a una xifra entre els 3 i els 5 comerços, i a la ciutadania en general, per recordar-los que les bosses de milions de tones anuals. plàstic han deixat de ser gratuïtes, i que hi ha alternatives per dur la compra.Font: estudi elaborat per la Cátedra Ecoembes de MedioAmbiente de l’ETSI de la Universitat Politècnica de Madrid. Juny Theknos

INNOVACIÓLa gestió i la rendibilitatde les energies renovablesEls autèntics experts en energia afirmen, i ambraó, que “el futur energètic serà renovable o noserà”. Així de contundents i segurs es mostren.Albert Bagué un sistema d’illes artificials. Aquestes lògica. Ha estat tota una proesa tècnicaComissió d’Energia instal·lacions o shore són, sens dubte, aconseguir la integració de les renova- autèntiques meravelles de l’enginye- bles en el sistema elèctric públic de mit-En els últims cinc anys, la potència ria. Avui dia, la més gran del món és ja i alta tensió i el de baixa tensió.eòlica instal·lada al món ha passat de la de London Array amb 630 MW de283 GW el 2012 a uns 487 GW a finals potència instal·lada. La majoria d’ex- BAIX COST DE MANTENIMENTde 2016, gairebé el doble. La bona no- perts també afirmen que amb l’eòlicatícia és que el creixement de potència no n’hi haurà prou per abastir les ne- Als consumidors d’energia no se’ls potinstal·lada es mostra imparable. Les cessitats mundials. parlar d’interrupció. Tots volem queinstal·lacions eòliques o shore (parcs en prémer un interruptor, els aparellseòlics marítims) són les més costoses Excepte en l’energia geotèrmica s’engeguin: la demanda és així de sen-però les que més potencial de creixe- ben dimensionada i calculada, l’es- zilla. A la immensa majoria tant els fament tenen, ja que solen ser més “es- tabilitat en el subministrament o la tota la vasta infraestructura necessàriatables en el subministrament”. Al mar interrupció és el taló d’Aquil·les de les que hi ha darrere d’un interruptor quedel Nord ja s’ha projectat un parc eò- energies renovables, tant en l’eòlica activa una càrrega.lic marítim (que serà el mes gran del com en la fotovoltaica. Quan fa proumón amb 30.000 MW), gestionat en vent, funcionen, però quan no, baixa Penso que cap persona dubta de la el rendiment o es paren. I el mateix rendibilitat econòmica i ambientalSÓN INSTAL·LACIONS passa amb la fotovoltaica respecte als de les energies renovables. Les gransAMB UNA núvols i la nit. empreses i fortunes ja ho fan a gran es-ESPERANÇA DE VIDA cala i la inversió és imparable, i atenció!,ÚTIL MOLT ALTA És aquesta discontinuïtat la que obliga independentment del preu del petroli, a l’existència d’un sistema que gestioni que és de fet una gran notícia i que vol Hi participen: el sistema d’acoblament i regulació de dir que ja són tecnologies prou madu- l’aportació a la xarxa elèctrica d’alta res i que oferereixen una rendibilitatHi col·laboren: tensió —el sistema que gestiona les re- econòmica. novables és una altra meravella tecno- Es coneix que el cost de manteni- ment d’aquestes instal·lacions és bai- xíssim en comparació del carbó o del fuel, o, fins i tot, la nuclear. Tot i que siguin tecnologies que requereixin de tecnologia addicional per gestionar-les, el cost de manteniment és tan baix i la seva esperança de vida útil és tan alta comparativament, que avui dia ja són, sens dubte, “imbatibles”, i la seva ex- pansió és la prova “evident” del seu progrés i propagació imparable. Només requereixen països amb se- guretat jurídica, ja que el gran capital sempre flueix allà on hi ha oportunitats de multiplicar-se amb seguretat. ●Theknos Juny

ARTICLE TÈCNIC Qualitat i il·luminacióLa il·luminació consumeix el 20% de tota l’energia elèctrica. L’estalvi d’energia és vital, però els efectespositius d’una il·luminació adequada són igualment importants per a la qualitat de vida. Mentre que la llumés un element bàsic per veure-hi, que donem per fet, la il·luminació és una eina utilitzada per crear entornsvisuals necessaris perquè la gent visqui, treballi, jugui, aprengui, compri, es comuniqui i faci negocis.Diego Vivanco, Una il·luminació de baixa qualitat intenció primària de la il·luminació:Ilumax Technichal Manager pot tenir efectes oposats, de manera servir a les necessitats humanes en que pot provocar mals de cap, de- un món en el qual gairebé tota la in-Per contribuir a l’optimització de la pressió, enlluernament, distracció i formació s’obté a través de la vista.productivitat i el confort al segle , cal menys productivitat.tenir en compte la il·luminació i el seu “LA QUALITAT ÉS CARA”impacte en el benestar humà i en les ac- Reconeixem la importància i el va- No és possible comptabilitzar el nom-tivitats econòmiques. La planificació de lor de la il·luminació de baix consum bre de vegades que tots ens hem hagutl’energia i la qualitat de la il·luminació energètic, i creiem que s’ha d’aconse- d’enfrontar a afirmacions d’aquest ti-han d’anar de la mà en la conformació guir de manera que no comprometi la pus, per part de caps, proveïdors, cli-d’una política energètica eficaç. ents, enginyeries… Vull fer un aclari- L’APLICACIÓ CORRECTA ment que guiarà el to d’aquest article: L’aplicació correcta de la il·luminació DE LA IL·LUMINACIÓ la qualitat per se no és cara, i no ha demillora la satisfacció i l’eficiència, crida MILLORA L’EFICIÈNCIA I suposar un sobrecost addicional in-l’atenció, influeix en la interacció soci- L’ESTAT D’ÀNIM I FACILITA justificat a qualsevol llum.al, millora l’estat d’ànim i l’atmosfera LA COMUNICACIÓlaboral, embelleix l’espai i l’arquitectu- Quan parlem de qualitat, parlem dera, facilita la comunicació, promou la complir els paràmetres bàsics (i nor-seguretat i augmenta el confort visual. matives aplicables) de qualsevol Juny Theknos

ARTICLE TÈCNIC Espectre típic d'un llum de 4.000 K Font: Ilumax. producte que posem al mercat, d’ona entre 380 i 700 nm. Entorn dels 62471, referent als perills fotobiològicsla famosa dita americana de “It does 420 nm tenim el pic de producció de de fonts de llum i lluminàries. Una ex-what it says on the tin”. llum d’un LED característic; aquest posició a una font de llum blava que no pic serà atenuat en més o menys me- hagi estat avaluada pot produir algun Per aclarir aquest punt em centra- sura pel tipus i quantitat de fòsfor uti- dels efectes exposats a la taula poste-ré en diverses de les mètriques carac- litzat per aconseguir la temperatura rior. Aquest estàndard és aplicable aterístiques del món de la il·luminació, de color desitjada. fonts d’il·luminació LED (excloent-neen unes quantes mètriques típiques els làsers) (vegeu la taula inferior).de la il·luminació LED: definició de ESPECTRE TÍPIC D’UN LLUM DEllum, marcatge CE, blue light Hazard, 4.000 K. FONT: ILUMAX En il·luminació, el marcatge CE nolm/W, UGR, flicker. La llum és part Aquest pic entra directament dins de és més que una declaració de confor-de l’espectre electromagnètic perce- les característiques descrites a l’EN mitat per part del fabricant (segonsbut per l’ull humà amb una longitud la Comissió Europea i pel que fa a la Hazard Wavelength Range Quantity Eye Skin (nm)Actinic UV skin Irradiance Photokeratitis Erythemaand eye 200-400 (weighted) Irradiance Conjunctivitis Elastosis RadianceUVA eye 315-400 Irradiance Cataracts --Retinal Blue-light 300-700 (weighted) Cataracts --Retinal Blue-light 300-700 (weighted) Photoretinitis --small source PhotoretinitisRetinal thermal 380-1400 (weighted) Radiance Retinal burn --Retinal thermal- 780-1400 (weighted) Radiance Retinal burn --weak visual stimulusInfrared radiation 780-3000 (weighted) Irradiance Corneal burn --eye CataractsThermal skin 380-3000 (weighted) Irradiance -- Skin burn Font: EN : Photobiological safety of lamps and lamp systemsTheknos Juny

Figura LA QUALITAT EN LA d’EMC de la marca CE, i el flicker òptic, IL·LUMINACIÓ ES TROBA definit com a modulació de la sortida deresponsabilitat legal, EN EL BALANÇ ADEQUAT llum i al qual ens referim comunamentfabricant és tot aquell ENTRE REQUERIMENTS, com a parpelleig, que pot ser visible oque fabrica o importa PREU I PRESTACIONS estroboscòpic. Aquest parpelleig és eldins del territori de que hem de tenir controlat, atès quela Unió) conforme al tiques / diferents materials. Perquè ens pot causar accidents (sincronia de la il-compliment de la nor- en fem una idea, al Regne Unit, a final luminació amb l’hora d’una serra elèc-mativa bàsica. Aques- d’aquest estiu, no es podrà optar a sub- trica) o provocar mals de cap, tenint enta normativa, a dia vencions d’eficiència energètica per a compte l’espai limitat. Per a més infor-d’avui, ve definida per il·luminació tret que la lluminària pro- mació es pot consultar l’article següent:LVD, EMC i Rohs, i és dueixi més de 100 lm/watt la qual cosa www.ledsmagazine.com/articles/responsabilitat del fa- no és a l’abast de la immensa majoria de print/volume-12/issue-11/features/bricant l’obtenció dels productes presents al mercat. flicker/understand-the-lighting-flicker-certificats que provin frustration.html.el compliment dels Cal distingir entre el flicker elèc-estàndards apropiats tric tal com es descriu a la norma EN L’índex d’enlluernament o UGR, talper a cada una. 61000-3-3, que cau per sota la secció com està descrit a l’EN 12464, es refe- reix a l’avaluació del conjunt de llumi- Una altra pregunta nàries en un espai. Aquesta mètrica ésfreqüent és: no la tens cada vegada més requerida pels consu-de més potència?, de manera que es midors d’enllumenat d’interior, espe-dona per fet que més potència implica cialment per a escoles, clíniques, hos-més quantitat de llum. Això, a més de pitals i oficines. A les representacionsno ser cert, posa en dubte un dels fac- que exposem en la figura 2 es veu clara-tors clau de la il·luminació LED, que és ment que l’angle d’obertura d’un panelll’eficiència energètica. de 60*60, que compleixi amb la norma UGR<19, en cap cas no pot presentar Una lluminària de 55W i menys de una obertura de 120º, com passa amb70 lm/w produirà menys llum que la la resta de panells d’aquestes caracte-mateixa lluminària de 36W i 110 lm/w; rístiques (pantalla de 60*60 UGR<19 aen canvi, aquesta darrera és molt més l’esquerra, pantalla 60*60 amb difusorbarata si considerem l’amortització to- estàndard a la dreta).tal al llarg de la seva vida útil. Perquèaixò tingui algun sentit, ens hem d’as- Amb tot això, he volgut expressarsegurar que el valor lm/W (lúmens per que la qualitat en la il·luminació no s’hacircuit watt) es refereix a la lluminà- de basar només en termes econòmics.ria completa, incloent-hi la font d’ali- Hem de trobar el balanç adequat entrementació. Una avaluació exclusiva de requeriments, preu i prestacions si ensla font LED ens dona valors totalment volem cenyir a allò que des d’Ilumaxirreals atès que no té en compte cap entenem com els conceptes clau d’il-tipus de pèrdua generada per l’ús d’òp- luminació d’interior: la il·luminació que és necessària per a cada espai, orga- nitzada de manera eficient, tant estèti- cament com tècnicament. ● Juny Theknos

PUBLIREPORTATGEReptes de la ciberseguretaten un món interconnectatText Xavier Barnils Castany Qualsevol empresa amb serveis, sinó també en processos in-Responsable de Prescripció de una infraestructura terns. A més, coneixem la indústria,Schneider Electric connectada a Internet és els clients i les seves necessitats. Per vulnerable. Cal entendre això treballem la ciberseguretat desEls ciberatacs costen cada any mi- on i com protegir-nos. de la perspectiva industrial, i dispo-lers de milions a les empreses, entre sem de suficients experts per portar aingressos directes perduts, actualit- els patrons per fabricar-lo no com- terme tota aquesta feina.zacions de seguretat, suport tècnic i pleixen els nivells de cibersegure-costos indirectes com ara la pèrdua tat adequats. S’ha de treballar per Espanya té encara molt camí perde productivitat i d’eficiència ener- formalitzar els criteris per a aquest recórrer en l’àmbit de la cibersegure-gètica. El cost mitjà del ciberdelicte disseny d’arquitectures segures. tat, especialment la industrial. Aixòel 2013 va ser de 19 milions d’euros Schneider Electric fa molt de temps s’ha fet evident amb el famós ciberatacen el sector energètic, i de gairebé 10 que treballa la ciberseguretat. Els del passat 12 de maig, ja que Espanyamilions en el sector industrial, per nostres processos ja s’adapten per- ha estat el tercer país més afectat. Calposar-ne dos exemples. què s’incorpori en tota la cadena de estar preparats i posar la cibersegure- muntatge, no només en productes i tat al primer lloc en la nostra llista de Qualsevol empresa amb una in- prioritats no per al futur, sinó per alfraestructura connectada a Internet EL COST MITJÀ DEL present. Quedar-se enrere en aquestés vulnerable. Els actuals sistemes CIBERDELICTE EL 2013 aspecte suposaria una gran vulnerabi-de gestió d’edificis informatitzats VA SER DE 19 MILIONS litat per a nosaltres, i, sobretot, per a les(BMS), amb xarxes de comunicacions D’EUROS EN EL SECTOR persones per a les quals treballem. lIP integrades, no en són una excep- ENERGÈTICció. Per descomptat, no ens podempermetre el luxe de renunciar alsavantatges que ens aporta la digita-lització en tots els àmbits; així que calentendre on i com protegir-nos. Per començar, seria bo fer més pe-dagogia, tenir més cultura empresariali més consciència social sobre la ciber-seguretat. I cal apostar per un sistemaque ens ajudi a mantenir els avantat-ges que ens dona la digitalització ambun nivell de protecció adequat. A Schneider Electric, posem el fo-cus en dos dels reptes principals de laciberseguretat:• L’elaboració de productes ha d’in- corporar la ciberseguretat en l’es- sència mateixa del producte. I s’ha de començar des de les primeres fases i abastar tot el producte en si, començant pel disseny.• El disseny d’arquitectures segures. Un producte no serà 100% segur siMés informació a: www.schneider-electric.esTheknos Juny

PUBLIREPORTATGEEdificis de consumquasi nulText José M. Domínguez CerdeiraPrescripción - C.A.P.Dir. Gestión MercadosGas Natural Madrid SDG, SALa Unió Europea ha establert els ob- LES TECNOLOGIES QUE gia primària total consumida perjectius energètics per a l’any 2030, FAN SERVIR GAS NATURAL l’edifici. En aquest aspecte, les tecno-tant en reducció del consum com COM A COMBUSTIBLE logies que fan servir gas natural com aen les emissions de gasos amb efec- DISPOSEN D’UNA combustible, com la caldera de conden-te d’hivernacle, i en la participació EFICIÈNCIA ELEVADA sació i les bombes de calor de gas, dis-de les energies renovables en el mix posen d’una eficiència elevada, amb elenergètic, i per això està actualitzant Segon: per a la cobertura de la petita menor cost d’inversió inicial necessa-les seves exigències d’eficiència ener- demanda final que resulti, en el do- ri per a la seva adquisició, la qual cosagètica i de promoció de l’ús d’energies cument DB-HE-0 s’estableixen uns permet optimitzar l’eficiència econò-netes. nivells màxims de consums d’energia mica de la solució adoptada. convencional pels quals s’exigirà que Tercer: s’han d’implementar aquelles En el sector dels edificis, la Direc- els sistemes tèrmics que realitzen la energies renovables que no encareixintiva 2010/31/UE, sobre eficiència seva cobertura tinguin una elevada les actuacions immobiliàries i que re-energètica en els edificis, estableix eficiència energètica. Per això s’esta- dueixin el consum d’energia convenci-que tots els edificis que es dissenyin blirà un etiquetatge que valori l’ener- onal. Aquí, l’energia solar tèrmica, eni construeixin a partir de l’any 2020 simbiosi amb equips alimentats ambpuguin considerar-se “edificis de Solucions gas natural, com escalfadors i calderesconsum quasi nul” (NZEB), entenent individuals en de condensació, constitueix una opciócom a tal els edificis amb un nivell un edifici guanyadora, i és una solució molt sol-d’eficiència energètica molt alt, en residencial. licitada pel potencial comprador d’ha-què la baixa quantitat d’energia re- bitatges per la seva versatilitat, como-querida hauria d’estar coberta, en ditat i baix cost d’energia.gran mesura, per energia procedentde fonts renovables. EL GAS NATURAL, FACTOR DEREDUCCIÓ DEL CONSUM SOSTENIBILITAT I BAIX CONSUMAquesta reducció del consum s’obtin-drà mitjançant la combinació de tres A més, les solucions que empranaccions: Gas Natural tenen la menor emissióPrimer: actuant sobre el recobri- de CO2 per unitat d’energia útil obtin-ment de l’edifici millorant-ne l’aïlla- guda de tots els combustibles conven-ment i la protecció solar. Per això ja cionals i amb la menor emissió, entreen l’actual Codi tècnic de l’edificació tots els combustibles, de contami-(CTE) s’estableixen uns nivells mà- nants locals, de manera que es mini-xims de demanda (DB-HE-1) per a mitza l’impacte mediambiental de lacada tipus de servei tèrmic, d’acord nostra activitat. lamb la zona climàtica en què es tro-bi. Aquests valors permesos s’en-duriran en la propera actualitzaciód’aquest document.Més informació: www.gasnaturaldistribucion.com Juny Theknos

PUBLIREPORTATGESmartphone. El millor amic de la Llar ConnectadaText Albert López, lles addicionals de gestió.El cost apro- No hi ha integrador ja que és l’usuariArquitecte ximat és de 80 a 100 €/m2 de primers mateix a través del seu smartphone qui passos a més del cost per visita o can- controla el programa i posa en marxaQuè voleu fer a casa? Què voleu con- vi. Ara amb la Llar Connectada a tra- la instal·lació. Com que no hi ha cablestrolar a distància des del mòbil per vés de la Internet de les coses (IOT) es pot fer a poc a poc de manera modu-millorar el confort, la seguretat i l’es- no hi ha cables ni regates perquè és lar. No cal invertir-hi gaire al principi italvi energètic? La Llar Connectada per radiofreqüència (no Wi-Fi), com a mesura que ho necessitem ho podemes diferencia de la domòtica en el fet el comandament de la TV. incorporar. Flexible i oberta. És intuï- tiva, sense llibre d’instruccions i senseFigura 1. Aplicació TaHoma al mòbil. manteniment posterior atès que un mateix ho fa. I el més interessant és el cost: 15 €/m2 (vegeu la figura 1). LA LLAR CONNECTADA SIMPLIFICA. PER A TOTS ELS PÚBLICS Actualment, les instal·lacions d’un habitatge són una suma d’equips i mà- quines que actuen individualment. La Llar Connectada ens permet integrar les instal·lacions perquè puguin funci- onar de manera conjunta i integrada. A la figura 2 podeu veure un exemple de com instal·lar un TaHoma en un habitatge en quatre passos. És senzill, intuïtiu, sense llibre d’instruccions i en cinc minuts... Per a tots els públics. Sereu vosaltres mateixos qui ges- tioneu casa vostra adaptant-la a cada moment a les necessitats. lque podem personalitzar cada un dels Figura 2. Quatre passos per configurar un TaHoma en un habitatge.elements o equips a gestionar, afegiro treure en cada moment (via radio-freqüència) ja que no hi ha cables pera la gestió i som nosaltres els que con-trolem i canviem casa nostra sense ne-cessitat d’un integrador. Només cal unmòbil i un TaHoma. El IOT a través de la Llar Connec-tada està guanyant terreny ja que ladomòtica necessita obres de regates iel cablejat posterior per connectar elsequips amb el sistema central de con-trol, a més d’un integrador que ha deprogramar, controlar i posar en marxala instal·lació mitjançant unes panta-Més informació a: www.somfy.esTheknos Juny

Interior de la RASTRES fàbrica. Detall de la decoració que llueixen les portes i els murs del bloc principal.NAU BOSTIKEnganxats a la culturaDAVID ROMAN Quan l’activitat industrial d’adhesius Bostik, en desúsCol·legiat . abandona els nuclis urbans des de feia una dècada, perComunicador deixa un rastre d’immobles convertir-la en un punt de buits que en molts casos referència per a l’activitat acaben desapareixent. Al cultural del barri. L’antiga PER SABER-NE barri barceloní de la Sagre- fàbrica, on hi havia treba- MÉS ra trobem un cas d’aques- llat més d’un centenar de ta llei de vida urbanística. persones, acull ara entitats, La Nau Bostik a la xarxa: Es tracta d’una iniciativa veïns i manifestacions cul- informació sobre les activitats, les encapçalada pel fotògraf, turals de tota mena. El pro- novetats i la filosofia del projecte arquitecte i activista cultu- jecte va posar-se en marxa a la seva pàgina web (www. ral Xavier Basiana, que ha el 2016 mitjançant un pro- naubostik.com). El dia a dia pot recuperat l’antiga fàbrica cés de micromecenatge en seguir-se al Facebook de l’entitat. el qual es van recollir els 19.000 euros necessaris per La Bostik a la Viquipèdia: a condicionar un seguit de l’enciclopèdia virtual trobem naus i espais on ja se cele- una entrada dedicada al projecte bren nombroses manifes- sagrerenc (https://es.wikipedia. tacions culturals. Es tracta org/wiki/Nave_Bostik). Hi trobem d’un projecte transversal i Xavier Basiana, alma mater del ambiciós que espera, amb projecte: https://ca.wikipedia.org/ els anys, convertir-se en wiki/Xavier_Basiana_i_Vers. un referent a la ciutat, i que permet a les envellides Juny Theknos naus de la fàbrica sagre- renca generar riquesa no- vament, en aquest cas, de tipus cultural. l Els espais recuperats mantenen un inconfusible aire fabril.

EMPRESA Outsiders del tèxtil Rius-Comatex Planta de Rius-Comatex, a Sant Joan de Vilatorrada.D. Roman L’any passat Rius-Comatex va complir 75 anys, un llarg camí dedicat a la coses realment rares”, sentencia amb maquinària tèxtil, en el qual l’oferta d’aquesta empresa amb planta a Sant Joan orgull i un punt d’humor en Valentí de Vilatorrada ha anat evolucionant segons la demanda del mercat. Amb un Rius Caballé, codirector —juntament volum d’exportació superior al 90%, és un dels referents mundials del sector. amb el seu germà Òscar— d’aquesta empresa fundada a Manresa el 1941 pel DAVID ROMAN La vall del riu Cardener va ser, fa seu avi, Valentí Rius Clapers. Col·legiat . temps, bressol d’una puixant indús- Comunicador tria tèxtil que aprofitava l’energia de Tot i que els inicis fabrils dels Rius www.eltecnigraf.cat l’aigua. Al voltant d’aquest sector tan van centrar-se en els ordidors i les pròsper va sorgir un sòlid teixit in- filetes, la capacitat tècnica dels seus dustrial, en què hi havia nombrosos tallers i la demanda del mercat van en- productors de maquinària i compo- caminar els passos productius cap a la nents. Ara això ja és història, però a fabricació de maquinària per a la cin- tocar del riu trobem una il·lustre su- teria, la passamaneria i la cordoneria. pervivent especialitzada en maquinà- “El camí que ha seguit l’empresa no ria de punt per a aplicacions especi- crec que hagi estat fruit d’estratègies als: Rius-Comatex. empresarials premeditades —explica Rius—. Diria que més aviat ha estat L’ESPECIALITZACIÓ la demanda la que ha anat dirigint les COM A VALOR AFEGIT nostres passes.” El gir productiu més No és cap secret: l’especialització és important de l’empresa va produir-se una bona estratègia per posicionar una fa vora quaranta anys, ja sota la direc- empresa al mapa productiu. I Rius- ció de Valentí Rius Torres, fill del fun- Comatex ha trobat el seu espai fabril dador, que va iniciar la producció i l’ex- en la fabricació de maquinària tèxtil portació de maquinària per al teixit de molt especial. “És que nosaltres fem punt, especialment màquines circu- lars, sector en què han esdevingut una empresa de referència. Rius-Comatex Theknos Juny

OPTIMISME“El mercat no és gaire gran, però ens el repartim dos únics fabricants a Europa”, CONSTRUCCIONEScomenta Rius, que veu en l’exigent sector mèdic un camp amb molt futur i a METALÚRGICASquè Rius-Comatex cada vegada destina més recursos. S’està habilitant una ESPECIALES, SAsala espaiosa per muntar les màquines destinades a aquest sector amb unsestàndards de producció i materials especialment exigents. Empresa dedicada al disseny, fabricació i comercialització de “Soc optimista de mena. Fem màquines molt especials, per això mai ens maquinària tèxtil de punt, ordidors ifaltarà feina. Em pregunto qui s’embolicarà a fer aquestes coses que fem filetes.nosaltres. El nostre és un camp molt especial i no resulta atractiu per aempreses de grans dimensions.”no ha abandonat els seus orígens, i màquines no ha variat, ho han fet els Any de fundació: 1941actualment divideix la producció en materials, els processos, les dimen- Nre. de treballadors 32maquinària per a la cinteria, la passa- sions generals, l’electrònica...”. Rius- Nre. d’ETI en plantilla: 4maneria i la cordoneria (15%), per al Comatex afronta aquesta enormesector alimentari (25%), mèdic (25%), diversitat productiva amb una fàbrica Ctra. Manresa-Solsona C-55, km. 4,2ordidors i filetes (20%), i teixits circu- tècnicament preparada per executar Pol. Ind. Pla dels Vinyatslars especials (15%). bona part dels components de les mà- 08250 Sant Joan de Vilatorrada quines. “El nostre producte ens de- (Bages)PRODUEIXEN PROP DE mana ser una empresa molt vertical. Tel.: +34 938 764 422300 MÀQUINES ANUALS, Fem tirades molt curtes i necessitem [email protected] TRES FAMÍLIES: un control estricte de la qualitat. Fem www.rius-comatex.comORDIDORS, DE TEIXIT PLA el disseny de la màquina, fabriquemI DE TEIXITS CIRCULARS molts dels seus components, els mun- Organitzar la producció és una tasca tem i els comprovem. Tenir un control complexa, i per aquest motiu recent- Una petita mostra dels productes tan directe sobre la producció, a més, ment s’ha articulat una oficina tècni-teixits per les màquines creades al ens permet controlar millor els termi- ca destinada exclusivament a produc-Bages dona una idea de l’ampli abast nis de lliurament.” ció, encarregada de totes les tasquesde les creacions dels Rius: cintes i en- tècniques relacionades amb el dia acaixos, cordes i cordons, malla per en- Certament, Rius-Comatex se si- dia, i d’aquesta manera aconseguirsacar comestibles, fregalls, embenats tua en la frontera, difícil de definir, que l’oficina tècnica de disseny secompressius i genolleres, gasa i malla que separa un taller d’una fàbrica de centri exclusivament en el disseny deper a aplicacions tecnoagrícoles. producció seriada. Les seccions estan la maquinària i les novetats. En total perfectament delimitades i l’ordre hi desenvolupen la seva tasca cinc en- regna arreu, amb diversos projectes ginyers, quatre dels quals, tècnics. l que avancen en paral·lel: uns en fase de proves, d’altres en ple muntatge...PRODUCTE A MIDA TEIXITS QUE NO ES DESMALLEN Rius-ComatexRius-Comatex té trenta treballadors La família de les màquines de crochet circular és la més prolífica de Rius-Comatex.en nòmina i produeix prop de 300 El crochet circular és un sistema de punt per ordit on cadascuna de les agullesmàquines anuals. Unes xifres especi- disposades circularment teixeix un fil, i en resulta un teixit que no es desmalla. Lesalment rellevants si tenim en compte màquines més petites s’utilitzen per fer cordes i cordons. Emprant un sistemaque el catàleg inclou vora una cin- semblant, però amb un nombre superiorquantena de màquines diferents per- d’agulles, trobem les màquines de teixirtanyents a tres famílies tècnicament malles tubulars que elaboren lesdiferenciades: ordidors, màquines de populars bosses per a taronges oteixit pla i màquines de teixit circulars. patates. En essència, tot parteix d’unaA Rius-Comatex continuen apostant malla: des de la que té una oberturaper satisfer tota la demanda relacio- inexistent (el cas d’una corda o cordó), anada amb el punt: “D’una banda, po- la d’una mida superior (el cas d’unadríem dir que fem màquines gairebé a bossa de taronges). Les màquines demida, perquè partint del catàleg sovint més capacitat solen tenir aplicacions enadaptem la màquina a les necessitats productes tecnoagraris.de cada client. Però també cal tenir encompte que hi ha un fonament tècnicestàndard comú en cadascuna de lesnostres famílies de màquines. A més,el principi de funcionament de les Juny Theknos

ENGINEERING AROUND THE WORLD Energy efficiency in buildings 1. ENERGY ENGINEERINGSERGI ALBET A team of engineers and ons for these two critical 2. ENGINEERINGMembre de la architects from MIT have aspects. In this context, CURIOSITIESJunta de Govern used a computer simulati- the technicians can takedel Col·legi. on to show how it can help the best possible decision, The engineerEnginyer i to optimize building de- resulting in a design that of timeconsultor digital. sign, both in terms of the balances energy e ciency@sergialbet energy it will need to use and aesthetics. Hugh Hunt is an engineer in the future and for the who looks after the clock in initial energy necessary to The increasing concern the tower of the University of produce the building ma- in recent years about glo- Cambridge, one of the oldest terials. The simulation ge- bal warming emissions and parts of the university. The nerates a series of designs greenhouse gases around mechanism of today’s clock that o er the best soluti- the world has pushed both was installed in 1910, but engineers and architects to there has always been a design buildings that are person responsible for the more and more sustaina- clock for over 400 years. As ble, or “green”. an engineer, Hugh knows that maintenance is Source: Massachusetts important to ensure that the Institute of Tecnology working life of objects can be (MIT) extended, and that requires http://energy.mit.edu/ an understanding of how news/energy-efficient- they work, a philosophy he design/ applies to “his” clock. Source: University of Cambridge https://medium.com/ this-cambridge-life/ the-engineer-who-keeps- the-clock-ticking- f ece 3. COOPERATION BETWEEN COMPANIES AND UNIVERSITIESEnergy innovationsThe Norwegian Collaborative Energy Platform (ECN) is an association thatseeks to create symbiosis between Norway and Singapore for companies,research institutions and universities dedicated to innovation in energy.There has been growing participation in a wide range of areas in recentyears, such as electric transport, smart energy systems and energy storage.Source: Nanyang Technological Universityhttp://erian.ntu.edu.sg/NE/Pages/News-Detail.aspx?news= a - f - b- d- f e ffdeTheknos Juny

4. ELECTRONIC ENGINEERING L’ENGINYERIA AL MÓNThe next generation of flexible .CAT electronics . EFICIÈNCIA ENERGÈTICA EN ELS EDIFICISThe Georgia Institute of Technology of promoting the manufacture of Un equip d’enginyers i arquitecteswants to promote four projects that flexible electronic products in the del MIT ha demostrat que els edificisaim to establish the bases for the United States. poden ser més eficients, tant permanufacture of next generation al futur de l’energia operativa comelectronic devices. These projects have The engineers at Georgia Tech are de l’energia inicial necessària per agreat potential and will make an working alongside companies like la fabricació dels materials. A partirimpact on industries as diverse as Boeing, Hewlett Packard and General de simulacions mostren diferentshealth or defence. Electric on these projects, and other solucions, en què han d’escollir quin research institutes such as the disseny és l’òptim. En aquest sentit, The budget available will be over 9 University of Stanford. analitzaran quines de les simulacionsmillion dollars over the next two years s’aproximen més a l’equilibri entreand they are supported by NextFlex, a Flexible electronics are circuits and l’eficiència energètica i l’estètica.group of private companies, systems that can bend, fold and stretch . L’ENGINYER DEL TEMPSuniversities and public authorities, at without losing functions and will La mentalitat de la majoria delsstate and local levels, with the mission undoubtedly be the new components enginyers és fer que la vida útil dels for equipment in the future. objectes augmenti. Aquesta és la filosofia de Hugh Hunt, l’enginyer Source: Georgia Institute of que es fa càrrec del rellotge de la torre de la Universitat de Cambridge, Technology que afirma que, per poder mantenir un objecte en bon estat, cal saber www.rh.gatech.edu/ com funciona. . INNOVACIÓ EN ENERGIA news/ /new- Molts països uneixen els seus coneixements per una fita en comú, projects-create- la innovació. Aquest és el cas de la Plataforma d’Energia Col·laborativa foundation-next-gen- de Noruega, que cerca la simbiosi entre Noruega i Singapur per a flexible-electronics empreses i institucions de recerca i universitats dedicades a la innovació5. VOLUNTEERING IN ENGINEERING en energia. . LA PROPERA GENERACIÓ DENew water capturing L’ELECTRÒNICA FLEXIBLE systems in Kenya L’Institut Tecnològic de Geòrgia ha promogut quatre projectes que seranEngineers without Frontiers from the Source: Princeton University els encarregats d’establir les basesUniversity of Princeton have started a http://research.princeton.edu/ per a la fabricació de dispositiusproject in the Kuria district of Kenya to news/features/a/index. electrònics flexibles de la properadesign and build a rainwater capture xml?id= generació. Les electròniques flexiblessystem to provide clean, safe són circuits i sistemes que es podenwater. Before starting this doblegar i plegar sense perdre laproject, the students seva funcionalitat i seran la novastudied the region to tecnologia dels equips de futur.determine the people’s main . NOUS SISTEMES DEconcerns. CAPTACIÓ D’AIGUA A KENYA Un projecte dels Enginyers Sense Engineers Without Fronteres ajudarà a abastir d’aiguaFrontiers has partners in the potable el districte de Kuria decommunities of countries Kènia. Està liderat per estudiantswith the greatest difficulties de la Universitat de Princeton ambin the world, and works to l’objectiu de construir un sistemaresolve problems and satisfy de captació d’aigua de pluja queneeds using sustainable proporcioni aigua neta i fiable.engineering. Aquest és un dels molts projectes que Enginyers sense Fronteres desenvolupa en molts dels països amb més dificultats i necessitats de tot el món. Juny Theknos

ESTIGUES AL DIA ENGINYERIA AERODINÀMICA SKY MACHINE • Dron d’un sol ús TZEITEL PUIG El Grup de Recerca Aerodinàmica d’Otherlap Sky Machine conté una peça electrònica Periodista ha desenvolupat un dron d’un sol ús. Sky Mac- formada per un senzill receptor de senyals especialitzada en hine està fabricat amb un material similar al GPS, sensors i actuadors aerodinàmics per cultura i tecnologia cartró que permet que es biodegradi en dos dies. mantenir estable i dirigir el dron. Quan arri- www.cargocollective. ba al seu destí, desapareix gràcies a les fibres com/tzeitel Dissenyat per a missions humanitàries, per de miceli, que és el material que fan servir, arribar a zones de difícil accés a causa d’una impregnades d’espores que s’activen just guerra o d’un desastre natural, i poder fer ar- abans que el dron sigui alliberat. Les espo- © Apsara ribar menjar, medicaments, sang, bateries o res creixen i es mengen el dron. I per acabar vacunes a llocs remots. Es llança des d’ajustar-se a les necessitats, el cost de l’ae- d’una avioneta, i, de moment, pot ronau vegetal és suficientment baix per as- volar a 300 metres d’altura i car- sumir la fabricació de drons d’un sol ús. regar 1 kg. I en un futur, potser pot arribar a transportar fins a 10 kg. MEDI AMBIENT NENS OOHO! • Envàs comestible MAKER CAMP • Tallers d’estiu L’start-up Skipping Rocks Lab (www. milions de botelles acabin al mar. Al- skippingrockslab.com) desenvolupa ternativa? Ooho!, una bombolla bio- MakerConvent, del Centre Cívic un envàs lliure de plàstic per evitar que degradable i comestible. Convent Sant Agustí, organitza els tallers d’estiu MakerCamp© Ooho! Skipping Rocks Lab Es tracta d’una petita membrana (http://conventagusti.com/ gelatinosa i transparent feta d’algues maker/makercamp-estiu), unes i clorur càlcic que amb la tècnica de setmanes d’activitats creatives l’esferificació es dona la forma d’es- des de la perspectiva maker fera als líquids. Per beure’s una càp- en què els nens aprendran sula, es mossega la membrana i s’ab- de l’experiència directa en sorbeix l’aigua. O es posa la bombolla combinació amb la reflexió. sencera a la boca, que és comestible! La despesa de producció d’una Ooho Les activitats comencen a és de 2 cèntims. finals de juny i continuen el mes de juliol. Una setmana dedicada RACÓ DEL PROFESSOR FRANZ DE COPENHAGUEN a la creació de videojocs amb el taller “CoGame”; la setmana CIÈNCIA EN 1’ • Divulgació exprés següent es tractaran conceptes com la sostenibilitat, la biologia Ciència en 1’ és una de les activitats del departament de Recerca de o la jardineria juntament la Universitat Rovira i Virgili. Són càpsules de divulgació en què en amb la tecnologia per oferir poc més d’un minut expliquen a la ciutadania temes que responen solucions sostenibles per a horts preguntes com: “D’on venen les marees vermelles?”, “Com es i jardins urbans a “Tecnologia i Jardí Vertical”; i, finalment, el creen paraules noves?”, “Com es taller “Hàbitat”, on descobrir converteix un teixit en un sensor?” o propostes alternatives de creació “Com funciona l’ibuprofèn?”. i construcció de l’espai públic. Ciència en 1’ és un canal de vídeos © Maker Camp d’animació gràfica per guardar a la llista de preferits (www.urv.cat/ ca/recerca/divulgacio/ciutadana/ ciencia-1-minut). Ja us avisem que si degusteu un d’aquests caramels científics en voldreu devorar la resta.© Universitat Rovira i VirgiliTheknos Juny

D La Diada és una Festa Diada de la Professió Poble Espanyol 30 de juny de 2017 a les 20 h Preu per tiquet: 15€. Es poden adquirir a la recepció del Col·legi o a través del web. Inclou entrada al Poble Espanyol, càtering selecte i barra de combinats.

PSraobfeasdseilolnal Una cosa és dir que treballem en PRO dels professionals. Una altra és fer-ho: Compte Expansió 1/6 Plus PRO Aquperosdtuncotme.bAriexí,é1s/in6déicsaitniudidcaeltiruisdcedel menys risc i 6/6 és indicatiu de més risc. BEasnpcaondyoelSdaebGaadrealln, tSia.Ad.eesDtiproòbsaitsaddh’EenrtititaaltsFodnes Crèdit. La quantitat màxima garantida actualment pel fons esmentat és de 100.000 euros per dipositant. T’abonem el 10% de la teva quota de col·legiat* -------------------------------------------------------------------------------------Document publicitari. Data d'emissió: Maig 2017 Condicions revisables en funció de l’evolució del mercat. S’aplicaran les que estiguin en vigor al banc en el moment de la formalització. 0 + 1% Remuneració fins a comissions d’administració i + 3% TAE manteniment. Primer any fins a 2,74% TAE. Saldo de devolució en els principals màxim remunerable 10.000 euros.2 rebuts domiciliats i sobre les compres amb targeta de crèdit en comerços d’alimentació.1 ------------------------------------------------------------------------------------- Truca’ns al 902 383 666, identifica't com a membre del teu col·lectiu, organitzem una reunió i comencem a treballar. El compte Expansió Plus PRO requereix de la domiciliació d’una nòmina, pensió o ingrés regular mensual per un import mínim de 3.000 euros (se n’exclouen els ingressos procedents de comptes oberts en el grup Banc Sabadell a nom del mateix titular). Així mateix, també cal haver-hi domiciliat 2 rebuts domèstics en els 2 últims mesos.Oferta vàlida, a partir del 6 de febrer de 2017. *Fins a un màxim de 50 euros anuals per compte, amb la quota domiciliada. L'abonament es farà durant el mes de gener de l'any següent. 1. Rebuts domiciliats que corresponguin, com a emissor, a organitzacions no governamentals (ONG) registrades en l’Agència Espanyola de Cooperació i els rebuts de col·legis, escoles bressol i universitats carregats durant el mes. S’ha de tractar de centres docents espanyols (públics, privats i concertats) i en queden excloses les despeses d’acadèmies particulars, col·legis professionals o despeses diferents a les d’escolarització. Tampoc s’hi inclouen les despeses en concepte de postgraus, màsters i doctorats. Operacions de compra fetes a crèdit incloses en la liquidació del mes, amb les targetes modalitat Classic, Or, Premium, Platinum i Shopping Or el contracte de les quals estigui associat a aquest compte, en els establiments comercials d’alimentació inclosos, que es poden consultar en la pàgina www.bancsabadell.com/compteexpansioplus. Mínim de 5 euros i fins a 50 euros al mes. 2. Per tenir accés a aquesta retribució, els titulars han de tenir un saldo mitjà mensual en el banc superior a 30.000 euros en recursos, calculat com la suma de saldos del mes anterior de: comptes a la vista, dipòsits, renda fixa a venciment, assegurances de vida-estalvi, fons d’inversió, valors cotitzables i no cotitzables, plans de pensions, plans de previsió d’EPSV i BS Fons Gran Selecció. No es tindrà en compte per al còmput del saldo mitjà el saldo existent en aquest Compte Expansió Plus PRO ni en cap altre de les mateixes característiques en què els titulars siguin intervinents. Sí que es tindrà en consideració el nombre de cotitulars, per la qual cosa el saldo mínim existent en l’entitat com a requisit serà el pres proporcionalment per a cada cotitular. No es remuneraran els saldos durant el primer mes de vida del Compte Expansió Plus PRO. En cas que no s’assoleixi per part dels titulars el saldo mínim que dóna dret a la retribució del Compte Expansió Plus PRO, la liquidació es farà al 0% per aquest concepte. Rendibilitat primer any: per al tram de saldo diari que excedeixi els 10.000 euros: 0% TIN. Per al tram de saldo diari des de 0 fins a un màxim de 10.000 euros: 2,919% TIN, 1,8191% TAE (calculada tenint en compte els dos tipus d’interès per al supòsit de permanència del saldo mitjà diari durant un any complet des de l’alta del compte). Exemple de liquidació: saldo en compte de 15.000 euros diaris, saldo diari sobre el qual es remunera: 10.000 euros; freqüència mensual; interessos liquidats en l’any: 270,82 euros. Rendibilitat resta anys: per al tram de saldo diari que excedeixi els 10.000 euros: 0% TIN. Per al tram de saldo diari des de 0 fins a un màxim de 10.000 euros: 2,919% TIN, 1,9910% TAE (calculada tenint en compte els dos tipus d’interès per al supòsit de permanència del saldo mitjà diari durant un any complet a partir del segon any del compte). Exemple de liquidació: saldo en compte de 15.000 euros diaris, saldo diari sobre el qual es remunera: 10.000 euros; freqüència mensual; interessos liquidats en l’any: 295,96 euros. Pot fer extensiva aquesta oferta als seus empleats i familiars de primer grau. sabadellprofessional.com Captura el codi QR i AHEEEHAPACBMHGMHDBGINFKHNPAHEEEHA coneix la nostra news BNFFFNBPJONLIDEOAOALNCJHNPBNFFFNB ‘Professional Informa’ DFKNBGFIKLKEJJLJKAJOFCGJGKOBPGBFH JCLJAGFDKLHPGNBJLOLGNEHACOGKEENFH MMICNAFFHMFEJPLFBOOHMGDAGKHIGKNNH EAAEBBFMKOMPGLNIGAAGGGBAELGJHLNNH MNFFNFEHKCLEJPIIEEHGECPPAHFHADJAO APBBBPAPGAMPGPJJEGFOHEAOCHBFBDJBD HHHHHHHPHHPHHHHPHHHHPHHHHPHHPHPPH