C1

1Competència Cultura, participació i civisme digital Enviar una invitació. Podem, igualment, fer cerques d’usuaris, llocs de treball, grups, empreses, etc., des del quadre Buscar. Cercar informació. També podem seguir altres usuaris, de manera que tots els seus comentaris apareixeran a la nostra pàgina d’inici. Per a això utilitzarem el menú Perfil, Siguiendo. Seguir un usuari. 135

2Nivell mitjà Acreditació de competències en TIC Podem classificar els nostres contactes etiquetant (amics, clients, companys de feina, etc.).D’aquesta manera ens serà més fàcil la gestió i podrem enviar un missatge a un grup de contactes. 1.1.1. Grups Una opció d’interès que ofereix LinkedIn és formar part d’un grup. Aquests grups reu- neixen persones que tenen interessos professionals afins i permeten als seus integrants compartir opinions i participar en debats, entorn dels temes d’interès del grup. També hi ha grups corporatius. La participació en aquests grups professionals és interessant si estem buscant feina i també per crear-nos una xarxa de contactes afins al nostre perfil professional. Existeixen diferents tipus de privacitat dins dels grups: • Oberts. Són aquells grups als quals ens podem adherir immediatament i començar a interactuar. • Tancats. Són aquells grups en què haurem de sol·licitar l’accés, i el mo- derador del grup decidirà si ens accepta o no. S’indiquen mitjançant un cadenat tancat. Grup tancat. També podem crear el nostre propi grup i convidar els nostres contactes que en formin part. Grup obert. 136

1Competència Cultura, participació i civisme digital Totes les gestions corresponents als grups les podem fer des del menú Grupos. Gestionar grups. En un grup, entre altres coses, podem: personalitzar-lo amb una imatge i una des- cripció, redactar les normes, gestionar els permisos dels membres del grup, nomenar moderadors, bloquejar o eliminar membres, gestionar l’entrada de membres, crear plantilles automàtiques per donar la benvinguda o rebutjar membres, crear subgrups, fer enquestes, ordenar els debats, etc. Ocupació Podem accedir a les opcions d’ocupació des del menú Empleos. Gestionar feina. Podrem consultar ofertes de feina mitjançant un formulari, bàsic o avançat, en el qual podem personalitzar els nostres interessos: ubicació, funcions, sector, etc. 137

2Nivell mitjà Acreditació de competències en TIC Cercar ofertes de feina. Podem inscriure’ns a les ofertes d’ocupació que ens interessin i fer-ne la gestió. A més podem desar les cerques realitzades per poder-les utilitzar en un altre moment. Oferta de feina. Configurar el compte Podem personalitzar diverses configuracions del nostre compte des de l’opció Confi- guración. 138

1Competència Cultura, participació i civisme digital Configurar el compte. Les opcions de configuració les tenim agrupades en quatre apartats: • Perfil. Des d’on podem, entre altres coses: activar/desactivar la difusió de la nostra activitat, seleccionar qui pot veure la nostra activitat, selec- cionar quina informació poden veure altres usuaris quan visiten el nostre perfil i seleccionar qui pot veure els nostres contactes, modificar la foto del perfil i la seva visibilitat. • Preferencias de correo electrónico. Des d’on podem, entre altres coses: seleccionar el tipus de missatges que acceptem rebre, establir la freqüència de missatges electrònics, seleccionar qui pot enviar invitacions i activar/ desactivar els anuncis de LinkedIn. • Grupos, empresas y aplicaciones. Des d’on podem, entre altres coses: seleccionar l’ordre de visualització dels grups, veure els grups als quals estem subscrits, veure les empreses que seguim, afegir aplicacions i ac- tivar/desactivar l’intercanvi de dades amb aplicacions desenvolupades per tercers. • Cuenta. Des d’on podem, entre altres coses: gestionar les preferències de publicitat, modificar la foto del nostre perfil i la seva visibilitat, personalit- zar el tipus d’actualitzacions que rebem a la pàgina d’inici, seleccionar un idioma, afegir i modificar les adreces electròniques, canviar la contrasenya i utilitzar una connexió segura https per navegar per LinkedIn. Opcions de configuració. Podem instal·lar aplicacions en el nostre compte de LinkedIn, les quals ens permeten enriquir el nostre perfil, compartir i col·laborar amb la nostra xarxa de contactes, etc. Per exemple, hi ha aplicacions que ens permeten pujar al nostre perfil presentacions de diapositives, documents PDF, inserir material de Flickr, de YouTube, etc. 139

2Nivell mitjà Acreditació de competències en TIC Podem veure les aplicacions instal·lades des del menú Más, Tus aplicaciones. Aplicacions instal·lades. 140

1Competència Cultura, participació i civisme digital Etiqueta 1.8 (netiquette) Competència Objectius • Entendre a què fa referència l’etiqueta i quines normes principals repre- senta. Què és? El terme etiqueta fa referència a les normes d’urbanitat o etiqueta a Internet, és a dir, al conjunt de normes de convivència i conducta (bona educació) que un usuari ha de tenir en la Xarxa. Per tant, són unes directrius generals de comportament que s’han de seguir quan estiguem en línia. Aquestes normes van ser impulsades pels mateixos usuaris d’Internet per procurar una convivència tranquil·la i harmoniosa en els dife- rents espais de la Xarxa. De vegades, pot ser fàcil oblidar que, tot i que la infraestructura d’Internet està formada per màquines, ens estem comunicant amb altres persones reals i, aquest fet, mai no s’ha de perdre de vista. Per tant, la etiqueta és aplicable a totes les formes de comuni- cació d’un usuari amb un altre a Internet, per exemple, mitjançant correu electrònic, fòrums, blogs, xats, xarxes socials, etc. Normes generals Hi ha diferents tipus d’etiquetes depenent de les característiques de l’entorn, el tipus d’usuaris, etc. Per exemple, no és el mateix una comunicació en un xat que mitjançant el correu electrònic. Cada comunitat acostuma a especificar, més enllà de les normes generals, unes regles específiques que la regeixen, sobretot en aquells àmbits on es desenvolupa interacció i participació. 141

2Nivell mitjà Acreditació de competències en TIC A continuació, citarem un conjunt de regles que poden ser d’aplicació general: • La regla d’or de l‘etiqueta és no fer als altres el que no voldríem que ens fessin a nosaltres mateixos. Recordem que, a l’altra banda, sempre hi ha una persona real, per tant, té sentiments. A més, hem de tenir en compte que la majoria de les nostres comunicacions queden registrades per un temps indeterminat, per tant, és millor ser sempre molt acurats amb el nostre comportament. • Hem de mantenir un comportament general en la mateixa línia que se- guiríem en el món real. A vegades, l’«anonimat» fa que es puguin tenir reaccions inapropiades. Hem de recordar que hi ha un ésser humà a l’altre costat, i hem de tractar-lo de la mateixa manera que si el tingués- sim davant. • Hem de ser conscients de l’entorn en què estem i seguir les normes de comportament que s’hi segueixen. Tal com succeeix en la vida real, certes regles poden variar o diferir depenent de l’entorn o la comunitat en la qual ens trobem, per tant, és primordial abans d’interactuar en un entorn de- terminat, assegurar-nos que coneixem les regles bàsiques que el regeixen. • Hem de respectar el temps i l’ample de banda de la resta d’usuaris. Això implica que cada comunicació que realitzem sigui realment concisa i que aporti contingut d’interès. Per exemple, podem enviar un comentari o pregunta repetida a un fòrum per no haver-nos pres la molèstia de llegir tot el fil de la comunicació, o per no haver-ne consultat les preguntes freqüents (FAQ). O podem adjuntar a un comentari un conjunt d’arxius que es podrien haver substituït per una breu explicació o per uns enllaços per a qui vulgui ampliar la informació. • Hem de parar atenció, ser curosos, coherents i respectuosos en totes les comunicacions que realitzem. Això implica prestar atenció a l’ortografia, gramàtica i estil dels nostres escrits, de la mateixa forma que ens fixem en el que diem quan estem parlant en públic en el món real. Hem de ser clars, lògics, educats i expressar-nos amb sentit. • Hem de compartir el nostre coneixement, en la mesura del possible. Cal recordar que, inicialment, la mateixa Internet va tenir un gran impuls en ser utilitzada per la comunitat acadèmica i científica per compartir informació. Sempre tenim alguna cosa que oferir al conjunt: fem-ho, així ha crescut el nostre món. • Hem de respectar la privacitat dels altres. Mai no hem de proporcionar cap dada personal (adreça de correu, imatges, vídeos, informació perso- nal, etc.) d’una altra persona sense el seu exprés consentiment, ja que podria tenir múltiples conseqüències imprevistes: spam, ús fraudulent de la identitat, ciberbullying, etc. • Hem de saber entendre i perdonar els errors dels altres. Si es tracta d’un error lleu, falta d’ortografia, una pregunta o resposta innecessària, etc., no cal assenyalar-ho a l’«infractor». Que un tingui bones maneres no ens dóna dret a anar corregint els altres. En el cas que haguem d’informar d’algun error, és millor indicar-ho a l’interessat de forma privada i sempre de manera educada. 142

1Competència Cultura, participació i civisme digital Normes segons l’entorn Aquí presentem alguns tipus d’etiqueta aplicable a diferents serveis. Normes al correu electrònic • Utilitzar el camp Assumpte del correu. Resumir el contingut del missatge en poques paraules. • No enviar fitxers adjunts que no hagin estat sol·licitats. Si cal enviar-los, hem d’assegurar-nos que el destinatari pugui visualitzar-los i que el ser- vidor tingui capacitat per rebre’ls (mida de l’arxiu). • No enviar ni reenviar correus no desitjats. Abstenir-se de fer publicitat que no hagi estat prèviament acceptada. • No enviar correus en cadena. Aquest tipus de missatges l’únic que provoquen és saturar els servidors. • Cal saludar a l’inici del missatge i acomiadar-se al final. És el mateix comportament que tenim quan ens trobem amb una persona. • Utilitzar les majúscules i les minúscules correctament. Escriure línies de text en majúscules s’interpreta com que estem cridant. • Utilitzar la còpia oculta en enviaments massius. Els receptors no tenen per què conèixer informació privada de les altres persones. • Ser breus i concisos. Cal incloure prou material per ser entesos, però no més. Normes als blogs • No realitzar comentaris no relacionats amb el tema. Els comentaris han de ser un complement a la informació de blog. • Tot comentarista s’ha d’identificar. Un comentari anònim no té valor. Normes als fòrums • Conèixer el fòrum abans d’interactuar: temàtica, normes, funcionament, etc. • Utilitzar el cercador del fòrum o les FAQ abans de preguntar. Comprovar que el nostre dubte o comentari no ha estat ja tractat. • Evitar una mida de lletra massa gran. Fan la impressió d’estar cridant. • No abusar dels colors ni emoticones. Cansen, distreuen i fan que els missatges no resultin clars. • Fer servir un llenguatge i expressió correctes. Hem d’adaptar el nostre llenguatge i to a les circumstàncies. Escriure amb correcció aclareix el missatge i facilita la consulta. • Ajustar els nostres comentaris al tema. No enviar comentaris de temes diferents al tractat; si cal, obrir un nou fil de conversa. 143

2Nivell mitjà Acreditació de competències en TIC 144

1Competència Cultura, participació i civisme digital Mitjans socials 1.9 (social media) Competència Objectius • Entendre què són els mitjans socials, la Web 2.0 i la seva importància. Què són? Internet ha anat evolucionant a passos de gegant ampliant-ne les funcionalitats i pos- sibilitats. Primer amb la Web 1.0, actualment amb la Web 2.0 i planeja a l’horitzó la Web 3.0. Els usuaris, al seu torn, han anat evolucionant al compàs de la tecnologia i s’han anat adaptant als canvis; de fet, les pròpies necessitats dels usuaris han anat propiciant aquesta evolució. Actualment, els usuaris han passat de ser mers espectadors a protagonistes de la revolució tecnològica. Les xarxes socials han estat el centre propulsor de la Web 2.0, on les persones són les protagonistes. A la Web 1.0 l’usuari es relacionava amb la in- formació com a receptor d’aquesta, i no tenia la possibilitat de participar en la creació dels continguts. A la Web 2.0 l’usuari interactua amb els continguts de les pàgines dinàmiques (estàtiques a la Web 1.0), creant-los, comentant-los, opinant o rebent in- formació d’altres usuaris. Quan ens referim a la Web 2.0 ens referim a la web que es basa en un conjunt d’eines que permeten als usuaris produir i compartir contingut, sent el mateix usuari qui té el control de la informació. Les eines de la Web 2.0 fan possible l’explotació d’aquesta intel·ligència col·lectiva, i aquestes eines es coneixen amb el nom de mitjans socials o social media. 145

2Nivell mitjà Acreditació de competències en TIC Mitjans socials El concepte de «mitjans socials» contrasta amb el de «mitjans de comunicació de masses» (mass media). Aquests darrers han estat els protagonistes dominants de la comunicació del segle XX (televisió, ràdio i premsa), amb l’objectiu d’informar, entretenir i formar els usuaris, sense que aquests poguessin interactuar amb els emissors d’aquests con- tinguts. En contraposició, els mitjans socials aporten una idea diferent, un model de comunicació en el qual els usuaris produeixen i comparteixen informació. Per tant, podem definir els mitjans socials com a plataformes de comunicació en línia el contingut de les quals és creat pels mateixos usuaris amb les eines de les Web 2.0, que permeten l’edició, publicació i intercanvi d’informació. Aquest nou paradigma ha permès un canvi profund en la manera de treballar i inte- ractuar de les persones. Internet s’ha convertit en una plataforma de treball i col·labo- ració. El mateix usuari afegeix valor als llocs web mitjançant la seva participació. Els continguts són dinàmics perquè es modifiquen amb la participació de les persones. Els formats de la informació s’estandarditzen facilitant-ne el flux. Les interfícies de les webs ofereixen més possibilitats i són més intuïtives. Mitjans socials Els mitjans socials tenen una característica comuna, que és el seu canal de comunica- ció: Internet. Precisament aquesta característica és determinant per a l’auge i l’evolució sense límits dels mitjans socials. Algunes característiques que defineixen els mitjans socials són: • Interactivitat. Ofereix comunicació massiva en temps real i en ambdues direccions. • Personalització. És possible personalitzar i adaptar les eines utilitzades. • Costos baixos. La majoria d’eines són gratuïtes. • Facilitat d’ús. Les eines són d’ús intuïtiu, de manera que la majoria d’usuaris poden fer-les servir. • Disponibilitat total. Disponibles a qualsevol hora. Els continguts poden ser actualitzats i consultats en tot moment. 146

1Competència Cultura, participació i civisme digital • Sense barreres geogràfiques. Les distàncies no importen, s’hi pot accedir des de qualsevol lloc i amb múltiples dispositius. Tenen una audiència global. • Possibilitats infinites. Qualsevol cosa és possible. Aquests són els tipus de mitjans socials més utilitzats: • Xarxes socials. S’utilitzen per crear relacions socials i permetent com- partir tot tipus d’informació. Són un reflex de les xarxes de contacte que s’estableixen en la vida real. També s’utilitzen en les relacions laborals, com una forma de comunicació entre les empreses i els seus clients. Exemples: Facebook, LinkedIn, Badoo, Xing, etc. • Blogs. Permeten publicar i gestionar el contingut de forma individual o col·lectivament. La informació està organitzada en articles ordenats cro- nològicament. L’autor té la llibertat de publicar el que cregui pertinent. Exemples: Blogger, Wordpress, Blogspot, etc. • Wikis. Permeten crear documentació de qualsevol tipus de forma col·laborativa: enciclopèdies, manuals, enllaços, etc. Exemple: Wikipedia. • Fòrums. Espais d’opinió i discussió sobre diversos temes. Normalment cada fòrum es dedica a un tema especialitzat. Els usuaris poden crear nous fils de conversa en relació amb el tema principal del fòrum. Exem- ples: ForoCoches, MeriStation, GSMspain, etc. • Microblogging. El seu objectiu és explicar l’actualitat en el moment que succeeix mitjançant l’enviament de missatges breus, al voltant de 140 caràcters. Exemple: Twitter. • Marcadors socials. El seu objectiu és emmagatzemar enllaços a llocs web o diferents recursos i compartir-los. Exemples: Delicious, Mr. Wong, Diigo, etc. • Compartir fotos. Permeten emmagatzemar i compartir fotografies que poden ser comentades. Exemples: Flickr i Instagram. • Compartir vídeos. Els usuaris poden compartir vídeos de tota mena, que poden ser visualitzats i comentats. Exemples: YouTube i Vimeo. • Mons virtuals. En ells s’interactua amb altres residents, s’estableixen re- lacions socials, es participa en diverses activitats, es poden crear objectes i intercanviar productes virtuals, també es poden oferir diferents serveis. Exemples: Second Life i Habbo. 147

2Nivell mitjà Acreditació de competències en TIC 148

1Competència Cultura, participació i civisme digital Dades massives 1.10i mineria de dades Competència Objectius • Entendre la diferència entre dades, informació i coneixement. • Entendre què són les dades massives i la mineria de dades i com afecten la privadesa. Dades, informació i coneixement Produïm una quantitat ingent de dades moltes de les quals provenen de l’ús de dispositius que utilitzem en la nostra vida diària: quan fem servir la targeta de crè- dit, enviem un correu electrònic o un missatge per WhatsApp, fem una publicació a Facebook, enviem un tuit, donem una opinió en un fòrum, pugem un vídeo a YouTu- be, compartim una imatge a Instagram, realitzem una transacció bancària, utilitzem escàners d’empremtes digitals, realitzem una enquesta, utilitzem el GPS al cotxe, etc. Tots aquests grans volums de dades poden ser emmagatzemats gràcies al fet que la capacitat d’emmagatzematge ha crescut exponencialment. Podem considerar les dades com a matèria primera bruta, que per si soles no tenen significat per a la presa de decisions. Un número de telèfon, per exemple, per si mateix, no té una utilitat. La utilitat apareix quan hi associem un propòsit o un context. En aquest sentit, les TIC han aportat moltes eines per a la recopilació de dades. Les dades passen a convertir-se en informació quan es processen i se’ls dóna un signi- ficat, un propòsit, un context. D’aquesta manera passen a tenir una utilitat per prendre decisions o realitzar accions. Quan, a partir de la informació, la interrelacionem, la comparem, hi busquem con- nexions, prediem conseqüències, la interpretem i l’analitzem, i a partir de tot aquest procés arribem a una conclusió, a una actuació, en aquest moment la informació es transforma en coneixement. 149

2Nivell mitjà Acreditació de competències en TIC Dades massives (big data) Podem definir les dades massives com un volum de dades de diferents tipus (text, àudio i vídeo), en diferents formats i de diferents fonts, de tal magnitud que no és possible processar (captura, emmagatzematge i anàlisi) amb les eines tradicionals de bases de dades i anàlisi convencional. Totes aquestes dades, com ja hem comentat, per si soles no tenen valor. Per tant, l’objectiu de la tecnologia associada a les dades massives té la finalitat de captar, emmagatzemar i analitzar, de manera ràpida, flexible i automàtica, aquestes dades per convertir-les en informació i, en darrer terme, coneixement. El primer procés a realitzar amb les dades massives és extreure-les del seu origen, realitzar-ne les transformacions pertinents (eliminació, conversió, canvis de format etc.) i recollir-les en un mateix lloc (base de dades o magatzem de dades: data warehouse). Quan ja tenim les dades filtrades, organitzades i emmagatzemades, han de ser ana- litzades perquè ens siguin útils. Per fer-ho, utilitzarem el procés de mineria de dades (data mining). Mineria de dades La mineria de dades és el procés que permet detectar la informació a partir d’un gran conjunt de dades. Per fer-ho, s’utilitzen diferents processos d’anàlisi automàtica, per poder trobar patrons repetitius, tendències, seqüències, associacions o regles que ex- pliquin el comportament de les dades, que ens permetin comprendre el que ens volen dir. És a dir, és un procés que ens permet analitzar grans quantitats de dades que ens ajudin a la presa de decisions. Per tant, la mineria de dades dóna sentit a les dades massives, les fa útils mitjançant la seva anàlisi i, per tant, permet l’aplicació pràctica de les dades recollides. Aplicacions De forma general, podem dir que l’anàlisi de dades massives, mineria de dades, ens permet predir resultats, optimitzar processos, millorar productes, incrementar vendes, solucionar problemes, etc., és a dir, ens permeten entendre el que les dades ens volen dir i, d’aquesta forma, poder millorar la nostra vida particular, social i empresarial i realitzar una presa de decisions més intel·ligent. Algunes aplicacions concretes de les dades massives són: • Sistema financer. Predicció de pagaments de préstecs. Anàlisi de clients per a la creació d’ofertes personalitzades. Detecció de fraus en l’ús de la targeta de crèdit. Fidelització de clients. • Comerç. Identificar patrons i hàbits de compres dels clients, d’aquesta manera, es pot proporcionar una major qualitat de servei. Anàlisi de l’eficàcia de les campanyes de vendes. • Recursos humans. La identificació de les característiques dels empleats de més èxit pot ajudar a la contractació del personal més idoni. 150

1Competència Cultura, participació i civisme digital • Internet. De l’anàlisi del comportament dels usuaris a la Web, se’n poden deduir els seus gustos, quins productes prefereixen, quan solen comprar, què solen consultar, etc., i d’aquesta manera es poden oferir productes i serveis adequats a la demanda. • Salut. De l’anàlisi de les dades dels pacients i el seu diagnòstic, se’n poden deduir patrons que poden ser utilitzats per al diagnòstic en altres pacients. Segmentació de pacients per a una atenció més eficient segons el seu grup. • Empresa. Extracció de models de cost, producció i qualitat. Publicitat personalitzada. • Àmbit científic. Predicció meteorològica. Predicció de terratrèmols. Riscos en la privadesa de les dades S’ha descrit la informació personal com el nou «petroli» del segle XXI, ja que és un re- curs que s’utilitza com a combustible per a molts tipus d’organitzacions i empreses. Tots generem una gran quantitat de dades personals en interactuar amb els diferents dispositius tecnològics, i resulta relativament fàcil accedir-hi en un entorn tecnològic com l’actual, i utilitzar-les sense l’exprés consentiment de l’interessat. L’aplicació de les tècniques de dades massives en les nostres dades personals pot ser utilitzat per realitzar un mal ús del resultat de l’anàlisi que se n’obtingui, contra per- sones concretes o col·lectius, per exemple, fent-ne un ús discriminatori. De fet, això no és nou, sempre que sorgeixen grans oportunitats, aquestes solen anar acompanyades de grans riscos. Els usuaris han de ser curosos a l’hora de compartir qualsevol tipus d’informació per- sonal. Les empreses haurien de ser transparents a l’hora d’explicar els resultats i les aplicacions que resulten de l’ús d’aquestes tècniques, i també a l’hora de proporcionar les fonts d’on surten aquestes dades. Els governs haurien d’aplicar amb contundència les lleis de què ja es disposa (LOPD) i crear-ne, si cal, de noves que protegeixin els usuaris. 151

2Nivell mitjà Acreditació de competències en TIC 152

1Competència Cultura, participació i civisme digital Entorns virtuals 1.11multiusuari (MUVE) Competència Entorns virtuals multiusuari (MUVE) Objectius Entendre el concepte d’entorn virtual multiusuari. • Conèixer característiques i usos. • Conèixer Second Life com un dels MUVE més importants. Què són els entorns virtuals multiusuari? Els MUVE (Multi-User Virtual Environment)s són una representació en tres dimensions que simula el món real, de manera que tot allò que es dóna en el món real pot tenir la seva contrapartida en aquest món virtual. El procés interactiu en aquest món virtual comença amb la creació d’un avatar, que és la representació gràfica associada a un usuari; d’aquesta manera, l’usuari, a través de l’avatar, pot interaccionar i establir relacions amb els altres usuaris. Característiques • La possibilitat que els usuaris construeixin entorns personals com, per exemple, negocis, edificis, productes, etc. • L’existència de regles de propietat sobre els objectes. • La possibilitat de personalitzar els avatars. • La comunicació entre els usuaris es realitza a través de missatges de text i per veu. 153

2Nivell mitjà Acreditació de competències en TIC • L’existència de transaccions comercials dels propis productes del món virtual amb una moneda local. • La possibilitat que els usuaris hi creïn diferents tipus d’esdeveniments públics. • No és un joc sinó un entorn per interactuar i relacionar-se en multitud d’aspectes tal com succeeix al món físic. Usos Els mons virtuals ens proporcionen una gran quantitat i varietat d’oportunitats com a la vida real, per exemple: fer negoci venent béns virtuals, màrqueting, construcció d’edificis i objectes, etc., expressar les nostres idees i opinions polítiques, en aquest sentit alguns polítics tenen oficines informatives. Els mitjans de comunicació hi po- den oferir els seus productes: publicacions, premsa i televisió. S’hi poden dur a terme una gran varietat d’activitats formatives, des de conferències fins a cursos en línia de temes variats. Per a aquest ús educatiu, cal destacar la seva aportació al foment de la creativitat, de les capacitats tecnològiques, del treball col·laboratiu i, en general, de l’aprenentatge. És a dir, tenen totes les característiques que potencien la formació en línia habitual, afegint un plus de realisme i facilitat d’interacció. Second Life Second Life (SL) és una de les plataformes MUVE més conegudes i utilitzades. Per ac- cedir a SL (secondlife.com) ho podem fer gratuïtament creant un compte d’usuari amb les nostres dades i una adreça electrònica. Després haurem d’instal·lar un programari al nostre ordinador per poder accedir als servidors de SL. SL és un món virtual en 3D en el qual es pot interactuar amb múltiples avatars. Els pobladors poden viatjar per aquest espai virtual, fer amistats, comprar i vendre objectes, crear edificis, fer esport, anar al cinema, etc. Poden trobar parcs, museus, universi- tats, restaurants, etc. S’hi pot assistir a esdeveniments educatius, concerts, etc. Hi ha obertes ambaixades de diferents països i seus de partits polítics. Cada usuari pot dissenyar l’avatar perquè adopti l’aspecte que desitgi, també es pot dissenyar la roba i els accessoris. L’avatar es pot moure caminant, volant o fer una teletransportació i pot fer una sèrie de gestos i comunicar-se mitjançant xats, correu electrònic i amb la veu. A SL quan un poblador crea un objecte pot fer la seva distribució lliurement o vendre’l. Hi ha diners oficials, el dòlar Linden, per comprar i vendre productes i serveis. S’hi poden canviar diners reals per diners Linden i obtenir diners amb la venda d’objectes que hàgim creat, o pels serveis que puguem donar a altres usuaris. També s’hi pot com- prar terra per construir edificacions que ens poden servir com a lloc de reunió i negoci. Una gran quantitat d’empreses reals de tots els sectors s’estan instal·lant a SL i fent negocis amb productes virtuals. També s’estan realitzant multitud de cursos de forma- ció de diferents temàtiques. Universitats com la UOC, la Universitat de Barcelona, la Universitat de Sevilla i la Universitat Politècnica de Madrid realitzen diferents activitats formatives a SL. 154

1Competència Cultura, participació i civisme digital En resum, SL ofereix un entorn per a la formació en línia, el treball cooperatiu, les relacions empresarials, l’oci i un gran etcètera de possibilitats, amb moltes caracterís- tiques comunes amb el nostre món físic. Pàgina d’inici de SL. 155

2Nivell mitjà Acreditació de competències en TIC 156

1Competència Cultura, participació i civisme digital La realitat 1.12 augmentada Competència La realitat augmentada Objectius Entendre les característiques i aplicacions de la realitat augmentada. Què és? La realitat augmentada és una tecnologia que permet la visualització d’elements del món real combinats (augmentats) amb elements virtuals; d’aquesta manera es crea una realitat mixta i interactiva en temps real. Per tant, la realitat augmentada enriqueix l’entorn real amb informació digital multimèdia (imatges, vídeos, sons i text). Els elements generals que formen part d’aquesta tecnologia són: • Una pantalla, on es veurà la suma del món real i el virtual, que dóna com a resultat la realitat augmentada. • Una càmera web, que és el dispositiu que pren la informació del món real i la transmet al programari de realitat augmentada. • El programari de realitat augmentada, que fa possible la combinació del món real i del virtual, permet el registre d’imatges captades del món real i atribueix la informació a llocs del món real captat. Aplicacions Actualment aquesta tecnologia està en ple creixement gràcies a les possibilitats que ofereix en ser aplicada en els dispositius mòbils, com els smartphones. Per exemple, en 157

2Nivell mitjà Acreditació de competències en TIC un cert tipus d’aplicació de realitat augmentada, s’utilitza com a escenari l’entorn que ens envolta, captat per la càmera, i mitjançant el GPS incorporat al dispositiu i altres sensors (acceleròmetre, giroscopi, magnetòmetre, etc.), podem saber on ens trobem i el que hi ha al nostre voltant, per mostrar informació útil del nostre interès, per exemple, els restaurants propers. Fent clic a sobre un d’ells, podrem obtenir informació diversa del lloc escollit, com l’opinió d’altres usuaris que l’han visitat o el menú del dia. També podem identificar i localitzar tot allò que ens envolta: monuments, botigues, hotels, etc. Exemple de realitat augmentada. Els camps d’aplicació de la realitat augmentada són nombrosos; a continuació se n’exposen alguns: • Educació. Es pot utilitzar per complementar els materials didàctics amb models virtuals que estimulin la percepció i ajudin a la comprensió dels conceptes, on és possible apreciar i interactuar amb els diferents elements 3D, com per exemple, parts del cos humà. Amb el modelatge d’objectes usant la realitat augmentada, els estudiants poden crear diferents tipus d’objectes i situar-los en diferents escenaris; és possible manipular-los, fer-los girar, interaccionar entre ells, etc. D’aquesta manera és possible explorar les propietats físiques dels objectes i la interacció entre ells. • Medicina. Pot facilitar el treball en camps com la cirurgia. Per exem- ple, mitjançant ressonàncies magnètiques és possible prendre dades de l’interior del pacient de manera no invasiva i realitzar una reconstrucció que pot ser superposada sobre el cos físic en temps real. D’aquesta ma- nera, es poden realitzar operacions més precises, i, per tant, amb més garanties de seguretat per als pacients. • Arquitectura. És molt útil a l’hora de reconstruir construccions his- tòriques ja destruïdes així com futurs projectes de construcció, fent que l’usuari se situï en l’escena real i vegi exactament com serà la seva futura casa, comerç, etc. I fins i tot que pugui fer reformes dels espais de forma pràctica. • Decoració. Gràcies a la inclusió d’elements virtuals en entorns reals, és possible comprovar quin efecte produeixen diferents objectes (sofàs, pres- tatgeries, taules, etc.) en un entorn on seria costós situar-hi el producte 158

1Competència Cultura, participació i civisme digital real. A més, ajuda a fer una composició espacial pel fet que les represen- tacions dels objectes tenen una mida exactament igual que a la realitat. • Màrqueting. Ja que la realitat augmentada té un gran impacte visual, i que en aquesta àrea captar l’atenció del consumidor és molt important, és molt utilitzada aquesta tecnologia en el camp comercial; per exemple, en campanyes publicitàries en grans espais, presentacions de productes en fires o catàlegs interactius que presenten models dels objectes en 3D. • Entreteniment. Les videoconsoles d’última generació disposen de vi- deojocs, per exemple, que permeten a l’usuari compartir espai i interactuar amb personatges virtuals. Els jocs que fan servir realitat augmentada requereixen habilitats físiques de la mateixa manera que ho fan els jocs en el món real; potencien el raonament espacial i contenen elements que afavoreixen el desenvolupament de facultats socials com la col·laboració o l’establiment de relacions interpersonals. • Turisme. En aquest sector és possible utilitzar aplicacions que detecten la posició on està situat l’usuari i mostren la informació més rellevant: informació històrica, monuments emblemàtics propers, punts d’interès, etc. També hi ha aplicacions amb les quals és possible superposar ma- pes i informació sobre com era el lloc que s’està visitant en els diferents moments de la història. • Cerques. Aquest és un camp molt ampli d’aplicació; per exemple, hi ha aplicacions que ens permeten trobar la parada d’autobús o de metro més propera o els caixers automàtics o consultes de metge dels voltants, o ens permeten moure’ns per un edifici. El codi QR (Quick Response, resposta ràpida) és un exemple d’utilització de la realitat augmentada aplicada a diferents camps. Un codi QR és un sistema d’emmagatzematge d’informació en forma d’una matriu de punts bidimensional. Podríem dir que és com un codi de barres evolucionat. Exemple d’un codi QR. Aquest codi pot ser llegit pels smartphones mitjançant la seva càmera i el programari corresponent. Actualment està sent àmpliament utilitzat en el camp del màrqueting. Es captura el codi QR amb la càmera d’un smartphone connectat a Internet i ens permet accedir de manera ràpida, per exemple, al lloc web on es troba ampliada la informació sobre els productes, les empreses i/o les promocions vigents. 159

2Nivell mitjà Acreditació de competències en TIC Alguns exemples d’aplicacions de realitat augmentada disponibles per als telèfons intel·ligents són: • Layar. Aquesta aplicació, utilitzant el GPS i els diversos sensors del te- lèfon intel·ligent, localitza la nostra posició i adreça exacta i se superposa a la visió de la càmera. Tot tipus d’informació sobre empreses, edificis públics, mitjans de transport, restaurants, comerços, cinemes, etc. pot ser integrada en la realitat augmentada de la pantalla. Layar no té límits, la quantitat d’informació només està limitada per la quantitat d’empreses i localitzacions que comparteixen la seva informació amb Layar. És una aplicació de pagament. • Wikitude. Té unes característiques molt similars a Layar. És una apli- cació gratuïta. • Google Sky Map. L’aplicació ajuda a localitzar cossos celestes en qualse- vol punt del planeta: constel·lacions, estrelles, planetes, etc. Només hem de situar el telèfon intel·ligent dirigit cap al cel per rebre la identificació automàtica dels diferents cossos celestes que es visualitzen. També ens indica on hem de situar-nos per veure un objecte en concret. És una aplicació gratuïta. • Google Goggles. Es captura la imatge d’un element: edificis, monuments, quadres, productes, logotips, etc. Si Google ho troba a la seva amplíssi- ma base de dades, ens oferirà diferent informació útil. És una aplicació gratuïta. • TagWhat. És una aplicació que permet als usuaris etiquetar qualsevol lloc a la vista de la seva càmera. Altres usuaris poden veure les etiquetes quan passen pel lloc etiquetat i poden veure tots els detalls que hi han estat inclosos. És una aplicació gratuïta. • Barcode Scanner. És una aplicació que llegeix codis QR i codis de barres. És una aplicació gratuïta. • Google Ingress. És un joc que està a punt de sortir al mercat en el qual, utilitzant una enorme infraestructura de mapes i punts d’interès, es pren part en una guerra de conquesta a escala mundial que enfronta dos bàn- dols i es juga al món real. • GeoGoogle. L’aplicació ens permet calcular la distància entre dos punts utilitzant gràfics inserits en entorns reals. És una aplicació gratuïta. 160

1Competència Cultura, participació i civisme digital Internet de 1.13 les coses: Introducció Competència Objectius • Entendre què és i en què ens afecta en la nostra vida quotidiana la In- ternet de les coses i les seves aplicacions. Què és? Internet de les coses (IoT: Internet of Things) fa referència a la connexió de diferents dispositius (objectes físics) de la vida quotidiana a Internet, la seva corresponent gestió remota i la interacció entre si de forma automàtica i amb les persones. Això inclou qualsevol tipus de dispositiu: electrodomèstics, il·luminació, termòstats, rellotges, màquines expenedores, etc., però també s’aplica als components de les màquines (cotxes, avions, etc.). La Internet de les coses la formen una xarxa de dispositius intel·ligents que permeten connectar persones amb coses i coses amb coses mitjançant Internet, de manera que pugui haver-hi una interacció mútua. En principi, tots els objectes que formen part de la nostra vida diària són susceptibles de connectar-se a Internet, fins i tot, per exemple, es pot fer un seguiment de persones amb marcapassos per controlar remotament els seus paràmetres biològics. Per fer-ho, només cal que el dispositiu tingui una adreça IP que permeti la seva identificació única en la Xarxa, i que tingui la capacitat d’intercanviar informació de forma automàtica, sense necessitat d’intervenció humana. Per tant, la Internet de les coses es basa en la idea de dotar «d’intel·ligència» els ob- jectes quotidians afegint-hi sistemes de comunicació, sensors, etc., de manera que els permetin comunicar-se entre si i amb els usuaris de forma global utilitzant Internet, per tal de gestionar-los i interactuar-hi de forma remota. 161

2Nivell mitjà Acreditació de competències en TIC Aplicacions Vegem alguns exemples i camps en els quals és possible aplicar la Internet de les coses. En pujar al cotxe, aquest es connecta a l’agenda del nostre telèfon mòbil i planifica la millor ruta cap a la nostra destinació; per fer-ho, es connecta al servei de trànsit i, amb les dades rebudes, ens hi porta de la forma més ràpida. Durant el trajecte, el cotxe ens indica que hauríem de carregar combustible i ens ofereix diferents alternatives a la ruta actual, ordenades per preu ascendent. També ens assenyala que hauríem de canviar les pastilles de frens, i ens indica diferents tallers disponibles, horaris i preus. Mentre tornem a casa, ajustem la temperatura de les diferents estances, consultem el frigorífic perquè ens indiqui si cal reposar algun aliment i, si és així, fem la comanda a un supermercat de la nostra ruta que la tindrà preparada per recollir-la quan hi passem. Poc abans d’arribar a casa, posem el microones en marxa perquè escalfi el menjar, encenem la il·luminació de la casa i desactivem el sistema de seguretat. Es poden inserir etiquetes d’identificació per radiofreqüència (RFID: Radio Frequency IDentification) als productes que es mouen a través de la cadena de subministrament, i millorar així la gestió dels inventaris i la seva logística (seguiment i rastreig en temps real). D’aquesta manera, els models de negoci es poden enriquir amb tota la informació obtinguda. Les companyies d’assegurances, per exemple, poden instal·lar sensors de localització als vehicles dels clients per personalitzar i adaptar cada assegurança a les circumstàncies reals de cada client. Aquests serien uns exemples de com la Internet de les coses es pot integrar en les nostres vides. Alguns camps en els quals és possible aplicar la Internet de les coses són: • Cases intel·ligents. Seran conscients del que passa en el seu interior i en el seu entorn, aspecte que repercutirà principalment en els aspectes següents: estalvi de recursos (aigua i energia), seguretat (intrusió, incendi, fuites d’aigua o talls de subministraments) i confort (gestió intel·ligent de la il·luminació, climatització, gestió de dispositius i activitats domèstiques). • Cotxes intel·ligents. Sabran si a la carretera per la qual circulen hi ha un embús; en cas d’haver patit un accident, podran trucar directament a una ambulància. Mostraran automàticament les places d’aparcament més properes. Podran ser programats a distància per activar funcions automàtiques, limitar la velocitat que poden assolir i donar assistència quan sigui necessari. • Fàbriques intel·ligents. El manteniment, l’estat, el rendiment i la gestió de la maquinària seran més fàcils gràcies a la seva monitorització centralitza- da i automàtica en temps real, de manera que, davant de qualsevol inci- dència, la mateixa maquinària gestionarà la solució adequada. Un objecte connectat permet al seu productor saber quin ús se’n fa, quant es triga a consumir o què li passa amb el temps i, per tant, com fabricar-lo millor. • Comerços. Podran conèixer quins productes cerca cada consumidor (quins articles es miren, es toquen, es tornen al prestatge o es compren), el que els permetrà oferir als clients una oferta personalitzada a través dels seus mòbils o llars domòtiques. Podran saber en temps real els productes més venuts i els seus estocs, de forma que es tindran sempre disponibles els productes de més demanda. Es podran modificar els preus dels productes en temps real, segons les circumstàncies puntuals del mercat. Podrem 162

1Competència Cultura, participació i civisme digital comparar els preus d’un producte i cercar altres productes de la mateixa qualitat a preus més baixos. Tot això beneficiarà no només els clients sinó, també, botigues i empreses. • Ciutats intel·ligents. Seran conscients del seu entorn i ajudaran a reduir residus, millorar l’eficiència energètica i el medi ambient, gestionar amb eficàcia el transport, controlar les infraestructures urbanes (semàfors, ponts, vies de tren, càmeres de vídeo urbanes, etc.), millorar la interacció del ciutadà amb els diferents serveis i òrgans municipals i adaptar-se amb flexibilitat als canvis. Per tant, es podrà millorar la forma en què vivim i treballem. • Sector salut. Es podran monitoritzar en temps real els pacients de manera ambulatòria i no invasiva: administració de medicaments, son, activitat física, constants vitals, estat, etc. Hi haurà vies de comunicació amb professionals sanitaris en temps real. Tot això facilitarà el diagnòstic i, sobretot, la prevenció de malalties. El nombre de dispositius que es connectaran a Internet anirà creixent exponencialment a mesura que s’amplia la connectivitat entre tots i totes les coses que ens envolten, la seguretat de les connexions i, per tant, la privacitat de les dades serà cada vegada més i més important, aspecte que ha d’anar evolucionant al mateix ritme que s’implanta la tecnologia. 163

2Nivell mitjà Acreditació de competències en TIC 164

1Competència Cultura, participació i civisme digital La sindicació de 1.14 continguts (RSS) Competència La sindicació de continguts (RSS) Objectius Reconèixer la utilitat de la sindicació de continguts i configurar programari RSS per rebre continguts. • Entendre les seves característiques. • Reconèixer quan es presenta aquest servei a una web. • Conèixer la diversitat d’eines de sindicació disponibles. • Conèixer com realitzar una subscripció. Per a què serveix? Quan hem de consultar diverses webs del nostre interès per veure els nous continguts inclosos, ens suposa haver de connectar-nos a cadascuna i revisar si hi ha hagut una actualització. Aquesta tasca es pot realitzar de manera automàtica i eficient per mitjà d’un servei de sindicació de continguts. La sindicació de continguts ens permet una subscripció a una web d’Internet que tingui aquest servei, de manera que tota nova publicació de nous continguts que es realitzi en aquesta web serà enviada automàticament a l’usuari (subscriptor). L’existència del servei de subscripció en una web mitjançant RSS s’indica generalment amb una icona taronja característica. 165

2Nivell mitjà Acreditació de competències en TIC Icona típica que assenyala la presència d’un servei RSS. Icones que assenyalen la presència d’un servei RSS. Amb la subscripció de continguts dels llocs del nostre interès, la informació ve a nosal- tres sense necessitat d’haver d’estar visitant-los, cosa que estalvia molta feina i simplifica el seguiment de les fonts o canals que ens interessen. Així, són molts els serveis de notícies, diaris, blocs, etc., que ja utilitzen aquest mètode per divulgar les seves notícies. Les webs que generen un alt volum de continguts normalment tenen diversos canals RSS, així ofereixen un servei de subscripció més específic. Per exemple, un diari podria disposar d’un servei de subscripció per a notícies de política, un altre per a esports, un altre per a economia, etc. El servei RSS ens permet subscriure’ns a tot tipus de continguts: escrits, sonors, imatges i vídeos. Diferents canals RSS en una mateixa web. El resultat és una potent eina que ens permet conèixer en tot moment quants nous continguts han estat publicats en els nostres llocs preferits d’Internet, i decidir en quin moment i en quin ordre els volem llegir. Un exemple seria la sindicació dels titulars de notícies d’un diari. Els usuaris subscrits poden rebre aquests titulars i si estan interessats en veure més informació, fan un clic a l’enllaç per arribar a la pàgina web original. 166

1Competència Cultura, participació i civisme digital RSS RSS (Really Simple Syndication) és el format estàndard, basat en XML, en què els con- tinguts subscrits per l’usuari han de ser enviats i rebuts. RSS és un estàndard que ha estat desenvolupat, sobretot, per a aquelles webs que s’actualitzen freqüentment; d’aquesta manera, possibilita mantenir informat el subscriptor de totes aquestes ac- tualitzacions. Canals de continguts (feeds) Un canal de continguts (feed) és un document en format RSS que conté informació per ser distribuïda de forma fàcil. Es va reescrivint automàticament amb els nous continguts en el moment en què hi ha actualitzacions d’aquests en la web que l’implementa. Els lectors de canals de continguts funcionen de forma similar als programes de correu electrònic, però en lloc de consultar una bústia de correu cada cert temps per agafar els missatges, consulten periòdicament les adreces dels canals de continguts per obtenir la darrera versió disponible del fitxer. Avantatges • Ens permet mantenir-nos actualitzats automàticament de la informació del nostre interès per consultar en un únic lloc. • No cal consultar els diferents llocs d’interès per veure la nova informació, amb el consegüent estalvi de temps i comoditat. • L’alta i baixa d’una subscripció és una tasca que fa el mateix usuari de forma senzilla i sense necessitat de cap registre o avís. Agregadors de continguts En general, les subscripcions no les rebem en el correu electrònic ja que hi ha eines específiques, els agregadors de continguts o lectors de canals de continguts, que per- meten fer la gestió des d’un únic punt de les subscripcions RSS que puguem tenir. Hi ha tres tipus d’agregadors de continguts: • Basats en web. Podem accedir a les nostres subscripcions des de qualse- vol ordinador i en qualsevol lloc sense haver d’instal·lar cap programari. Alguns exemples són: iGoogle, Google Reader, MiYahoo o Netvives. • Basats en navegadors web. Alguns navegadors detecten automàticament la sindicació d’un lloc i ens permeten fer-la; per exemple, si estem utilit- zant el navegador Firefox i una pàgina disposa de l’opció de rebre el seu contingut, és molt probable que vegem la icona característica del servei RSS a la barra d’adreçes del navegador. • Basats en programari específic. Altres eines per accedir i gestionar les nostres subscripcions són les aplicacions específiques creades amb aques- ta finalitat, i que hem d’instal·lar al nostre sistema; alguns exemples són: FeedReader, Liferea, WinRSS, etc. 167

2Nivell mitjà Acreditació de competències en TIC Com fer una subscripció? Utilitzarem l’aplicació iGoogle com a agregador de canals de continguts. És una apli- cació en línia; per tant, no necessita cap instal·lació en el nostre ordinador, i la tenim disponible des de qualsevol ordinador connectat a la Xarxa. A més, disposa de serveis complementaris. Farem un exemple pas a pas de com fer una subscripció, com eliminar-la i com compartir-la. 1. Per utilitzar totes les característiques d’iGoogle, cal que creem un compte de Google si encara no en tenim cap. Si ja disposem d’un compte passem al pas 3. Si no disposem d’un compte, ens connectem a www.google.com/ accounts i fem clic a Creeu un compte ara. Crear un compte. 2. Omplim totes les dades del formulari: indicant una adreça electrònica, una contrasenya amb un mínim de 8 caràcters i indiquem la paraula de verificació. Quan tinguem completat el formulari fem clic a Accepto. Crea el meu compte. Dades per crear un compte. 168

1Competència Cultura, participació i civisme digital 3. Ens connectem a la pàgina www.google.es/ig i fem clic a Consultar tu página. Si volem podem modificar el tema predeterminat o la ciutat. Disseny de la pàgina d’inici. 4. Observem que a la zona superior dreta de la pantalla tenim l’opció Entra; indica que encara no hem entrat al nostre compte. Fem clic a Entra. Zona superior de la pàgina d’inici. 5. Per iniciar la sessió al nostre compte posem el Correu electrònic i la Contrasenya, les mateixes dades amb les quals ens vam donar d’alta al pas 1, i fem clic a Inicieu la sessió. Identificació. 6. Ens connectarem a una pàgina que tingui servei de sindicació de contin- guts, per exemple, www.elpais.com/rss i farem clic a Titulars de portada. Observem que surt una finestra emergent on se’ns dóna la possibilitat de copiar l’adreça del canal de continguts, i un conjunt d’agregadors web. Farem clic a iGoogle. 169

2Nivell mitjà Acreditació de competències en TIC Servei de sindicació. Agregadors. 7. Surt una nova finestra. Fem clic a Afegeix a iGoogle i observarem com a la pàgina d’iGoogle tenim ja la subscripció realitzada. Adreça del canal de continguts. Subscripció feta. 8. Sí volguéssim compartir la subscripció amb algun conegut, fem clic a la fletxa que ens trobem a la part superior dreta del giny (gadget), i en el menú que ens sortirà, fem clic a l’opció Comparteix aquest gadget. A la nova finestra que surt escriurem les adreces electròniques separades per coma, i fem clic a Envia invitacions. Compartim la subscripció. Indiquem l’adreça electrònica. 9. Per eliminar la subscripció, fem clic sobre la fletxa que ens trobem a la part superior dreta del giny, i en el menú que ens sortirà fem clic a Su- primeix aquest gadget. 170

1Competència Cultura, participació i civisme digital Eliminar una subscripció. 10.Farem d’una altra manera la subscripció, copiant l’enllaç a iGoogle. Con- nectarem una altra vegada amb la pàgina: www.elpais.com/rss i farem clic a Titulars de portada amb el botó dret, i al menú contextual fem clic a Copia l’enllaç. Tornem a la nostra pàgina d’iGoogle i fem clic a Afegeix informació (està a dalt a la dreta). Copiem l’adreça del canal de continguts. Afegeix informació a iGoogle. 11.A la nova pàgina d’iGoogle fem clic a Afegeix un feed o un gadget (ho trobarem a la zona esquerra i centre de la pantalla). Esborrem http:// que apareix a la finestra emergent, i fem clic amb el botó dret en el quadre de text d’aquesta finestra emergent, i clic a Enganxa. Seguidament fem clic a Afegeix. Comprovaràs, tornant a la pàgina inicial d’iGoogle, que tens la subscripció realitzada. Passos per afegir un canal de continguts. 171

2Nivell mitjà Acreditació de competències en TIC 172

1Competència Cultura, participació i civisme digital Mecanismes i mitjans 1.15d’accés a Internet Competència Mecanismes i mitjans d’accés a Internet Objectius Reconèixer tots els requisits necessaris per realitzar una connexió, fixa i mòbil, a Internet. • Conèixer els diferents canals d’accés. • Conèixer les necessitats de programari i maquinari. Requisits per accedir a Internet • Un proveïdor de serveis d’Internet (ISP). És l’empresa que condueix les nostres comunicacions cap a Internet. Exemples de proveïdors són: Movistar, Ya.com, Vodafone, etc. • Un canal d’accés. És el mitjà de connexió que utilitzem per fer l’accés a Internet. Alguns d’aquests canals són: - Xarxa telefònica. Utilitzem el mateix canal per transmetre veu i dades. El sistema més estès per al transport de dades és l’ADSL, que és una tecnologia de connexió d’alta velocitat amb velocitats variables segons el servei contractat. - Cable. Aquest sistema utilitza un cable de fibra òptica per a la transmissió de dades. - PLC. Aquest sistema utilitza la xarxa elèctrica de mitjana i baixa tensió per a la transmissió de dades. 173

2Nivell mitjà Acreditació de competències en TIC - Satèl·lit. El seu ús constitueix una bona alternativa per als llocs on no està disponible l’accés per ADSL, especialment, zones rurals. - Wi-Fi. Ens permet una connexió sense fils a Internet. La tenim disponible en universitats, biblioteques, aeroports, centres públics, etc. - Connexió mòbil. Ens permet una connexió a Internet fent servir la xarxa de telefonia mòbil. • Maquinari. Diferenciarem maquinari de dos tipus: - Base. Ordinador de taula o portàtil, telèfon mòbil, PDA (un exemple és la BlackBerry), Tablet PC (un exemple és l’iPad), - Intermediari. Mòdems, routers i altres dispositius que permeten la con- nexió entre el maquinari base i el canal d’accés. • Programari. Aplicacions de diversos tipus que, utilitzant els protocols adequats, permeten connectar-se a Internet i utilitzar els serveis que ofereix. Distingirem dos grups: - El sistema operatiu. És el programa que efectua la gestió dels processos bàsics d’un sistema informàtic i permet l’execució normal de la resta de les operacions. Exemples: Windows XP, Windows Vista, Windows 7, Linux, Mac-OS, iPhone OS, Web OS, Android, etc. - Aplicacions d’accés. Dintre d’aquest grup podem assenyalar: - Els navegadors. Ens permeten accedir als continguts de les webs, blocs, fòrums, etc. Exemples: Mozilla Firefox, Safari, Opera, Chrome, Internet Explorer, etc. - Els clients de correu electrònic. Ens permeten enviar i rebre mis- satges sense necessitat d’estar connectats a un servei web. Exemples: Outlook, Mozilla Thunderbird, etc. - Els programes de missatgeria instantània. Ens permeten una comu- nicació sincrònica amb altres persones. Exemples: GoogleTalk, Skype, Windows Live Messenger, Pidgin, etc. El telèfon mòbil per accedir a Internet La primera i segona generació de telèfons mòbils van ser dissenyats principalment per a la comunicació per veu, la tercera generació de telefonia mòbil (3G) estan optimitzats per a comunicacions de veu i dades. Els serveis associats a aquesta tercera genera- ció són amplis, i en el cas de l’accés a Internet ens permeten la descàrrega d’arxius, l’intercanvi de correus, la navegació, la missatgeria instantània, etc. Un dels problemes que presenta aquest accés a Internet mitjançant el telèfon mòbil és la cobertura del servei, que pot ser limitada depenent d’on ens trobem, i això repercuteix directament en la velocitat d’accés. També tenim limitacions a l’hora de visualitzar les webs, limitacions que estan relacionades amb la mida reduïda de la pantalla, encara que hi ha webs que tenen versions adaptades a aquests dispositius mòbils. Els telèfons mòbils cada vegada s’assemblen més, en possibilitats, a un ordinador. Tenen un sistema operatiu que regula el funcionament general del dispositiu i que permet la instal·lació d’aplicacions per a diferents usos, entre altres, navegadors per visitar les pàgines web, aplicacions per generar i tractar àudio i vídeo, etc. Algunes d’aquestes 174

1Competència Cultura, participació i civisme digital aplicacions només són compatibles amb els dispositius més avançats, i altres només són compatibles per a un sistema operatiu determinat. Per accedir a Internet a través de la telefonia mòbil, farem servir una infraestructura similar a la utilitzada per accedir-hi amb altres tecnologies: • Un proveïdor de serveis d’Internet (ISP). Necessitem un proveïdor de serveis de telefonia mòbil. Exemples de proveïdors són: Movistar, Voda- fone, Orange, etc. • Un canal d’accés. Fem servir la xarxa de telefonia mòbil. • Maquinari. El mateix telèfon mòbil. • Programari. Distingirem dos grups: - El sistema operatiu. Exemples: iPhone OS, Web OS, Android, Symbian, etc. - Aplicacions d’accés. Dintre d’aquest grup podem assenyalar: - Els navegadors. Exemples: Opera Mobile, Safari, Google Android, Skyfire, etc. - Els clients de correu electrònic. Exemples: Mobiquus, k9 Mail, etc. - Els programes de missatgeria instantània. Exemples: GoogleTalk, WhatsApp, Windows Live, etc. 175

2Nivell mitjà Acreditació de competències en TIC 176

1Competència Cultura, participació i civisme digital Drets i deures 1.16 dels internautes Competència Drets i deures dels internautes Objectius Conèixer la legislació referent als drets i deures fonamentals dels ciutadans. • Conèixer i ser conscient del dret que assisteix el ciutadà respecte a la protecció de dades de caràcter personal. • Conèixer els diferents tipus de llicències que protegeixen els drets a la propietat intel·lectual. • Conèixer els drets i deures referents al comerç electrònic. • Conèixer les característiques de les dades obertes Protecció de dades Tot ciutadà té el dret fonamental a la protecció de dades, de manera que pot disposar i decidir sobre aquelles informacions que tinguin a veure amb ell. Aquest dret està reconegut per: • La Constitució Espanyola, article 18. • La Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, coneguda com Llei orgànica de protecció de dades (LOPD). • Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal. • L’Estatut d’Autonomia de Catalunya, articles 31 i 156. 177

2Nivell mitjà Acreditació de competències en TIC • Carta del Drets Fonamentals de la Unió Europea, articles 7 i 8. • Reial decret 48/2003, de 20 de febrer, pel qual s’aprova l’Estatut de l’Agència Catalana de Protecció de Dades. • Llei 32/2010, de l’1 d’octubre, de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades. • Llei 5/2002, de 19 d’abril, de l’Agència Catalana de Protecció de Dades. L’Autoritat Catalana de Protecció de Dades, www.apdcat.net, és la institució que a Catalunya es responsabilitza perquè les entitats que utilitzen les nostres dades perso- nals respectin els drets a la protecció de dades personals dels ciutadans, i informa el ciutadà en cas d’incompliment dels seus drets i deures. Com a dades personals es pot entendre tota aquella informació que fa referència a la nostra persona, i que ens identifiquen, per exemple: nom, cognoms, DNI, adreça postal, adreça electrònica, número de telèfon, fotos, veu, la raça, la vida sexual, la salut, la ideología, la religió i les creences, etc. Les nostres dades personals només poden ser emmagatzemades i utilitzades si prè- viament hem donat el nostre consentiment, llevat d’excepcions molt determinades en què la llei sí que permet que es recullin les nostres dades sense la nostra autorització. La responsabilitat sobre la seguretat de les nostres dades personals recau en l’encarregat de tractar-les, i el secret és essencial per garantir el nostre dret fonamental a la pro- tecció de dades. Quan es recullen les dades personals s’ha d’informar el titular d’aquestes dades de: • L’existència d’un fitxer o tractament de dades de caràcter personal. • Quina és la finalitat de la recollida de les dades. • Els destinataris de la informació recollida. • La identitat del responsable del tractament de la informació. • La possibilitat d’exercir els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició sobre les dades. El dret a la protecció de dades ens permet exercir un control sobre les nostres dades personals i per exercir aquest control la LOPD ens ofereix els drets de: • Informació. La persona té dret a rebre informació en el moment de faci- litar les seves dades, sobre si aquestes seran tractades. • Consulta. En el Registre General de Protecció de Dades, www.agpd.es, consta si les nostres dades de caràcter personal estan sent tractades, la finalitat i qui és el responsable del seu tractament. Per tant, podem dirigir-nos a aquest registre públic per conèixer tota aquesta informació. • Accés. Tenim dret a tenir coneixement i obtenir informació gratuïta de les nostres dades personals que estan sent tractades. • Rectificació. Tenim dret a rectificar errors i modificar aquelles dades que no siguin correctes. • Cancel·lació. Tenim dret a que es bloquegin i s’impedeixi la utilització, excepte per a les Administracions Públiques i Tribunals, d’aquelles dades que considerem no adequades. 178

1Competència Cultura, participació i civisme digital • Oposició. Tenim dret a negar-nos a que es tractin les nostres dades quan tinguem motius justificats i cap llei s’hi oposi. • Indemnització. Tindran dret a indemnització aquells que pateixin algun perjudici com a conseqüència de l’incompliment de la LOPD. Per tant, es considera que les nostres dades personals és informació que no pertany a qui la gestiona sinó a la persona titular de les dades. El Registre General de Protecció de Dades és l’òrgan de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, que li correspon el deure de publicitar l’existència dels fitxers de tractament de dades de caràcter personal, perquè el ciutadà pugui exercir els drets d’informació, accés, rectificació, cancel·lació i oposició. L’accés al registre és de caràcter públic i gratuït i també ho és la inscripció de fitxers. Per inscriure un fitxer s’ha de facilitar la següent informació pel que fa al fitxer: la identificació del responsable del fitxer, la finalitat, la ubicació, el tipus de dades de caràcter personal que conté i el nom del fitxer. La Web 2.0 ha suposat una revolució profunda en la manera d’interactuar a Internet. Els blocs, les xarxes socials, etc., acostumem a tractar informació de diversa índole, de caràcter personal, de persones conegudes o no. En general, no tenim obligació en matèria de protecció de dades si estem exercint el nostre dret a la llibertat d’expressió, encara que sempre hem de ser respectuosos i verificar la certesa de les nostres infor- macions. Hem d’informar els usuaris dels seus drets a la protecció de dades en els processos de registre. Per tractar dades de menors s’han de respectar certes regles: • Només les persones majors de catorze anys poden donar el seu consen- timent sense l’autorització dels pares. • Sempre es necessita autorització dels pares o tutors per tractar dades de menors de catorze anys. • Està prohibit utilitzar un menor per obtenir dades d’altres membres de la família, sense que ells hagin donat el seu consentiment. • Es poden demanar les dades de contacte dels pares o tutors del menor, amb l’única finalitat de demanar autorització per tractar les dades del menor. La propietat intel·lectual La propietat intel·lectual és un dret que està mundialment reconegut i protegit, i aquest dret també és aplicable a Internet. La Xarxa és un mitjà idoni per compartir tot tipus de continguts, i tothom que utilitzi aquests continguts disponibles ha de conèixer els seus drets i obligacions, segons el tipus de llicència a la qual estigui subjecte cada material. Els drets d’autor a Internet són exactament els mateixos que en un altre mitjà o su- port, i aquests drets corresponen al titular de l’obra i queden reflectits en el tipus de llicència que presenti aquesta obra. Els llocs web han d’indicar el tipus de llicència que tenen associats els continguts pu- blicats i és recomanable fer-ne el registre en el Registre de la Propietat Intel·lectual. El tipus de llicència dels continguts disponibles a Internet ens indiquen els usos auto- ritzats sobre aquests continguts. Alguns d’aquests tipus de llicència són: 179

2Nivell mitjà Acreditació de competències en TIC Copyright. Aquest tipus de llicència protegeix una obra fins a un mínim de 50 anys després de la mort del titular de l’obra, i es pot utilitzar per a qualsevol tipus de contingut i format que es desitgi protegir. Per tant, un recurs que presenti aquest tipus de llicència no pot ser utilitzat. Domini públic. És la situació en què queden les obres quan finalitza el termini de protecció dels drets d’autor; en aquest cas, aquestes obres poden ser utilitzades per qualsevol persona. Copyleft. Aquesta llicència garanteix que qualsevol usuari que rebi una còpia d’una obra pugui fer-ne ús, modificació i redistribució, amb o sense ús comercial, però amb el mateix tipus de llicència copyleft. Per tant, tot el contrari del copyright. GNU (General Public License). Llicència creada amb la finalitat de protegir la lliure distribució, modificació i l’ús de programari. Aquest programari es coneix com programari lliure. Creative Commons (CC). Aquest tipus de llicència combina un seguit de con- ceptes i de la seva combinació sorgeixen els drets aplicables a les obres: Reconeixement. Permet copiar i distribuir l’obra però indicant l’autor original. No comercial. Permet copiar i distribuir l’obra però únicament amb pro- pòsits no comercials. Sense obres derivades. Aquesta opció permet a altres copiar, distribuir, mostrar i executar només còpies literals del treball patentat, però no està permès realitzar treballs derivats d’aquest. Compartir igual. Permet copiar i distribuir l’obra però únicament sota una llicència idèntica. El dret de cita restringeix els drets d’autor, ja que fragments d’una obra poden ser usats en una obra d’un altre autor, només si: aquesta obra és per a usos docents o de recerca, es cita l’autor original i l’obra original ha estat publicada. Drets i deures referents al comerç electrònic L’Agència Catalana del Consum, www.consum.cat, s’encarrega d’assegurar els drets i deures dels consumidors a Catalunya. Entre els drets bàsics dels consumidors tro- bem: • El dret a ser informat prèviament per l’empresa de comerç electrònic del preu, la forma de pagament i les modalitats d’enviament de tots els béns i serveis comercialitzats. 180

1Competència Cultura, participació i civisme digital • El dret a renunciar a la compra realitzada durant un termini de set dies hàbils, sense cap despesa i sense necessitat de justificar els motius de rebuig de la compra. • El dret a la substitució o reparació dels productes que incompleixen el contracte, de manera gratuïta per al consumidor, incloent les despeses d’enviament. • El dret a una indemnització de danys i perjudicis pels danys soferts. • Dret a la informació correcta i veraç sobre les característiques dels béns i serveis adquirits. • Dret a rebre un justificant de compra de les transaccions realitzades. • Dret a no facilitar les dades personals que no siguin necessàries per a la transacció. Les dades obertes (open data) El concepte open data fa referència a una filosofia i pràctica que té com a objectiu posar a disposició de tothom, sense restriccions ni drets d’autor, copyright, patents o altres mecanismes de control, certes dades. Té una filosofia similar al codi obert (open source). Quan parlem de dades obertes, ens referim a dades que han estat sota control d’organitzacions públiques, i atès que aquesta informació pertany a tota la societat, ja que s’ha obtingut amb diners públics, ha de revertir en el bé comú. Queden excloses aquelles dades que afectin temes confidencials o de privacitat, segons la normativa vigent. Perquè una dada sigui oberta no només ha d’estar en un format accessible per a tothom sense cap restricció, sinó que també ha de poder ser reutilitzable i redistribuïble, encara que en aquest últim cas pot estar controlada per algun tipus de llicència;per exemple, en el cas que estigui subjecta a drets de la propietat intel·lectual. En general, les dades obertes han de permetre: • Disponibilitat i accés: la informació ha d’estar disponible en la seva totalitat i amb un cost de reproducció raonable, preferiblement ha de ser possible la seva descàrrega de manera gratuïta per Internet. A més, aquesta informació ha d’estar composta de dades útils i en formats que en permetin la reutilització. • Reutilització i redistribució: ha de ser possible fer productes derivats en combinar-los amb altres fonts d’informació i també s’han de poder distribuir de forma gratuïta. • Absència de restricció tecnològica: no hi ha d’haver cap obstacle tec- nològic per accedir a la seva utilització, reutilització i redistribució. • Participació universal: qualsevol persona ha de poder utilitzar, reutilitzar i redistribuir la informació sense cap restricció, siguin quins siguin els fins d’aquesta distribució; per exemple, de caràcter comercial. Quan es redistribueixin dades obertes, aquestes han de complir: • Que el contingut de la informació no estigui alterat. • Que no es desnaturalitzi el sentit de la informació. 181

2Nivell mitjà Acreditació de competències en TIC • Que se’n citi la font. • Que es mencioni la data de la darrera actualització. L’essència de les dades obertes és que aquestes puguin ser combinades amb altres dades, independentment de la seva procedència, i així desenvolupar més i millors pro- ductes i serveis, i en general, generar riquesa i beneficis socials. Cada vegada més governs estan donant suport a aquesta iniciativa; per exemple, aquí a Espanya diverses comunitats autònomes estan seguint aquesta filosofia: • Astúries: risp.asturias.es • Balears: www.caib.es/caibdatafront • Castella - la Manxa: opendata.jccm.es • Castella i Lleó: www.datosabiertos.jcyl.es • Catalunya: dadesobertes.gencat.cat • País Basc: opendata.euskadi.net Obertura de dades públiques de la Generalitat de Catalunya. 182