Important Announcement
PubHTML5 Scheduled Server Maintenance on (GMT) Sunday, June 26th, 2:00 am - 8:00 am.
PubHTML5 site will be inoperative during the times indicated!

Home Explore Aristóteles. (1999). Política. Editorial Gredos

Aristóteles. (1999). Política. Editorial Gredos

Published by zsyszleaux.s2, 2017-06-09 02:10:05

Description: Aristóteles. (1999). Política. Editorial Gredos

Search

Read the Text Version

358 Poética de Aristóteles 9 . Agnolo Segni, S e i s c o n f e r e n c i a s e n l a Accademia Floren­tina ( 1 5 7 3 ) ( M s . L a u r . A s h b . 5 3 1 , f o l s . 8 3 - 8 3 v .; W e i n b e r g , p á g . 3 0 3 ,n . 12): a ) « H a b b ia m o e s p lic a ti p iu fin í d e la p o e s ía , la fa v o la c o m ef o r m a e t a n i m a , e t f i n e d e l a l t r e p a r t i : 11 m o v e r g l i a f f e t t i e t i lp u r g a r e c o m e o p e ra z io n i d e l tu tto : g li a f f e tti m o s s i e t la p u rg a -z io n e , fin i c o m e o p e re c h e rim a n g a n o f a tte : ...e t p e rc h e a n c o ral'o p e r e d e le o p e r a z io n i s o n o fin e e t la p u r g a z io n e é fin e d e g lia f f e tti m o s s i in a n z i: s e g u ita c h e d e la p o e s ía e t d e l p o e m a il fin ev e ro e t u ltim o é la p u rg a z io n e d e g li a n im i n o s tri d a lo ro a ffe tti,c o m e n o i d ic e v a m o d is o p r a s e c o n d o A r.e, e t in te n d o s e m p r e p e r q u e s to n o m e p u r g a z io n e , n o n l'o p e r a z io n e d e l p u r g a r e la q u a leé n e lo a g e n te , m a q u e lla d e l p a z ie n te e t d e l s u g g e tto p u rg a to » . E n 1581, S e g n i re fu n d ió la s se is c o n fe re n c ia s e n c u a tro . Y e n el n u e v o te x to d ic e d e la p u rg a c ió n : b ) « á fin e d i p u r g a r e g li a n im i h u m a n i d a ' lo ro a ffe tti, e t d a llep a s s i o n i n o c i v e » ( Ragionamento sopra le cose pertinenti alia poé­tica, p á g . 5 4 ; W e i n b e r g , p á g . 3 0 9 , n . 2 3 ) . G1 0 . iulio del B e n é , C o n f e r e n c i a p r o n u n c i a d a a n t e l o s A l t e -r a t i e n 1 5 7 4 y t i t u l a d a Che la favola de la comedia vuole esserhonesta et non contenere mali costumi ( M s . B N F M a g l. I X ,f o l. 5 5 v .; W e in b e r g , p á g . 5 3 8 , n . 1 3 5 ): « la tr a g e d ia m u o v e tim o r e e t la m is e r ic o r d ia n e ’ p e tti d e llia u d ito ri, p e r q u e s ti m e d e s im i lib e ra re e t p u rg a rli d a q u e s ti m e-d e s im i a ffe tti d i tim o re e t d i m is e ric o rd ia ...»1 1 . Sperone Speroni, e n s u Apología dei dialogi, q u e q u i z á(Opere,d e b e f e c h a r s e e n 1 5 7 4 - 1 5 7 5 ( W e i n b e r g , p á g . 5 4 2 ) 1740, I,p á g s . 355-356; W e in b e rg , p á g . 543, n . 144): « A r i s t o t i l e . . . s o g g i u n s e . . . : ut purgem ur ab huiuscemodi... i lq u a l v u o l d i r e c h e n e U ' a s p e t t o d e l l a t r a g e d i a s i p u r g ó l ’u o m o d id u e a f f e tti n o n m o lto u tili a ' c itta d in i, c ió so n o o r r o r e e c o m m i-s e ra z io n e ...»

Apéndice I 359 9. a ) « H e m o s e x p lic a d o m á s fin e s d e la p o e s ía , la fá b u lac o m o fo rm a y a lm a , y fin d e la s o tra s p a r te s : e l m o v e r lo s a fe c to sy e l p u r g a r c o m o o p e ra c io n e s d e l to d o : lo s a fe c to s m o v id o s y lap u r g a c ió n , fin e s c o m o o b r a s q u e q u e d a n h e c h a s : ... y p o r q u eta m b ié n la s o b r a s d e la s o p e ra c io n e s s o n fin y la p u r g a c ió n e sfin d e lo s a fe c to s m o v id o s a n te s : se sig u e q u e d e la p o e s ía y d e lp o e m a e l fin v e r d a d e r o y ú ltim o e s la p u r g a c ió n d e n u e s tr o sá n im o s d e s u s a fe c to s, c o m o d e c ía m o s a r r ib a s e g ú n A ris tó te le s ,y e n tie n d o s ie m p re p o r e s te n o m b re d e p u rg a c ió n n o la o p e ra ­c ió n d e p u r g a r q u e e s tá e n e l a g e n te , sin o la d e l p a c ie n te y d e ls u je to p u rg a d o » . b ) « a fin d e p u r g a r lo s á n im o s h u m a n o s d e s u s a fe c to s y d ela s p a s io n e s n o c iv a s» . 10. « la tr a g e d ia m u e v e te m o r y m is e r ic o r d ia e n lo s p e c h o sd e lo s o y e n te s p a r a lib e r a r a é s to s m is m o s y p u rg a rlo s d e e s to sm ism o s a fe c to s d e te m o r y d e m is e ric o rd ia ...» 1 1 . « A r i s t ó t e l e s . . . a ñ a d i ó . . . u t purgem ur ab huiuscem odi... l oc u a l q u ie re d e c ir q u e , v ie n d o la tra g e d ia , s e p u rg ó el h o m b re d ed o s a fe c to s n o m u y ú tile s a lo s c iu d a d a n o s , q u e s o n e l h o r r o ry la c o n m is e ra c ió n » .

360 Poética de Aristóteles 1 2 , Alessandro Piccolomini, Annotationi nel libro della Poe~tica d’Aristotile ( 1 5 7 5 ) : a ) P á g s . 101-103; W e in b e rg , p á g . 5 4 6 , n . 151: « ...in c o s a a lc u n an o n s i s o n t a n t o a f f a t ig a t i i F ilo s o f i p e r r e n d e r tr a n q u ill o l'a n im o ,q u a n to in c e rc a r d i p u rg a rlo d a q u e g li a ffe tti... c o l m e z z o d e llac o m p a s s io n e e t d e l te r r o r e e t tim o r e ... v e d e n d o n o i g li a c e rb ic a s i e t g li in fe lic i a c c id e n ti... v e n ia m o , in v e d e r q u e s te c o s e , ám o d e r a r le n o s tr e s p e ra n z e ; e t p e r la v a n itá , c h e v e g g ia m o ine s s e , te m p e r ia m o a n c o r le a lle g re z z e ...» b ) P ág . f f 7 (W e in b e rg , p á g . 545, n . 150) a m p lía la lis ta d ep a s io n e s : « ...s e re c ita rs i in s c e n a v e g g ia m o h o rrib ili a v v e n im e n titra g ic i, v ie n p e r q u e s to á m a n c a r ' in n o i g r a n p a r t e d e ir in so -le n tia , d e lla te m e ritá , d e ir a rro g a n tia , d e ir a u d a c ia e t s u p e rb ian o s tra . E t v e d e n d o le m is e rie e t li p e ric o li á c h e s o n s o tto p o s ti...q u e g li a n c o r a c h e p e r la p o te n tia e t g r a n d e z z a so g lio n * e s s e rfe lic i... v e n ia m o á m o d e ra re il d o lo re n e g li in f o r tu n ii... V ie np a r i m e n t e á m i tig a r s i T ira , l'in v id ia , e t g li a l t r i a f f e t t i c h e d a ln o n b e n c o n o s c e re T in sta b ilitá d e lla fo rtu n a ... fo m e n to ric e v e rso g lio n o » . 1 3 . Girolamo Fracchetta, Dialogo del furore poético ( 1 5 8 1 ) ,p á g . 92 (W e in b e rg , p á g . 59, n . 3 0 ): [ A ris tó te le s a s ig n a a la p o e s ía e l ú n ic o fin d e l p la c e r, n u n c ae l d e la in s tru c c ió n . ¿ P o r q u é , e n to n c e s , in c lu y e la p u rg a c ió n ,c o n s u fin a lid a d p e d a g ó g ic a , e n la d e fin ic ió n d e la tra g e d ia ? ] « c iófá p e rc h e e g li fu s e m p re v a g o d i c o n tra d iré a P la to n e , in ta n toc h e s i p u ó d i r p e r p o c o , c h 'e g li s ia a n d a to a lie v o lte lim o s in a n d oe t a c c a tt a n d o le o c c a s io n i. L a o n d e v e g g e n d o c h 'e g li d iv ie ta n e llas u a R e p ú b lic a le c o se d e p o e ti h o r r ib ili e t c o m p a s sio n e v o li, p e rc ióc h e a su o p a re re ci fa n n o p a u ro s i e t p ie n i d i m ise ric o rd ia , e t co n -s e g u e n te m e n te d i s tre m o e t p o v e ro c u o re , e t v o le n d o l d i c iórip ig lia re , d is s e , in d e fin e n d o la tra g e d ia , c h e e lla p e r la c o m p a s ­s io n e , e t p e r lo s p a v e n to , c i li b e r a l'a n im o d a c o ta i p a s s io n i» .

Apéndice I 361 12. a ) « e n n a d a se h a n fa tig a d o ta n to lo s filó so fo s p a r a tr a n ­q u iliz a r e l á n im o c o m o e n tr a ta r d e p u rg a rlo d e a q u e llo s a fe c to s ...p o r m e d io d e la c o m p a s ió n y d e l te r r o r y te m o r... v ie n d o n o s ­o tr o s lo s c a s o s a c e rb o s y lo s d e s g ra c ia d o s a c c id e n te s ... v e n im o s ,a l v e r e s ta s c o s a s , a m o d e ra r n u e s tra s e s p e ra n z a s ; y , p o r la v a n i­d a d q u e v e m o s e n e lla s , te m p la m o s ta m b ié n la s a le g ría s ...» b ) « ...s i v e m o s r e p r e s e n ta r e n la e s c e n a h o rrib le s a c o n te c i­m ie n to s trá g ic o s , d e s a p a re c e e n to n c e s d e n o s o tro s g ra n p a rte d en u e s tr a in so le n c ia , d e n u e s tra te m e rid a d , d e n u e s tra a rro g a n c ia ,d e n u e s tr a a u d a c ia y s o b e rb ia . Y v ie n d o la s m is e ria s y lo s p e li­g ro s a q u e se v e n s o m e tid o s ... in c lu s o a q u e llo s q u e p o r s u p o d e ry g ra n d e z a s u e le n s e r fe lic e s ... lle g a m o s a m o d e r a r e l d o lo r e nlo s in fo rtu n io s ... L le g a ig u a lm e n te a m itig a rs e la ira , la e n v id iay lo s d e m á s a fe c to s q u e p o r n o c o n o c e r b ie n la in e s ta b ilid a d d ela fo rtu n a .., su e le n a c re c e n ta rs e » . 13. « H a c e e s to p o rq u e s ie m p re e s tu v o a n s io s o d e c o n tra d e c ira P la tó n , h a s ta ta l p u n to q u e c a si se p u e d e d e c ir q u e a n d u v oa v e c e s m e n d ig a n d o y p id ie n d o p r e s ta d a s la s o c a sio n e s . P o r e so ,v ie n d o q u e P la tó n p ro h íb e e n s u R e p ú b lic a la s c o s a s h o rrib le sy la s tim o s a s d e lo s p o e ta s , p o rq u e a s u p a r e c e r n o s h a c e n m ié -d o so s y lle n o s d e m ise ric o rd ia , y c o n s ig u ie n te m e n te d e c o ra z ó nte m e ro s o y p o b re , y q u e rie n d o re fu ta rlo e n e s to , d ijo , a l d e fin irla tra g e d ia , q u e é s ta , p o r la c o m p a s ió n y p o r e l e s p a n to , n o slib e ra e l á n im o d e ta le s p a sio n e s» .

362 Poética de Aristóteles 1 4 . Filipo Pigaffetta, C a r t a d e 1 5 8 5 ( M s . A m b r o s i a n a R . 1 2 3 .S u p ., fo ls . 324v. - 25 ; W e in b e rg , p á g . 944, n . 6 2 ). « H o r e s s e n d o l ' u f f i t i o d e l l a T r a g e d i a 11 c o m m o v e r e n e g l i a n i m id e s p e t t a t o r i . . . l a m i s e r i c o r d i a e t l ’h o r r o r e . . . e t m e d i a n t e c o t a la v v e n im e n to (s e c o n d o A ris to tile ) p u r g a r e g li a n im i, e rim o v e rlid a l l e p a s s i o n i , c i o é d a l l ' o d i o , d a l l ’i r a s t a b i l e , e d a l l a b r a m a d e l l av e n d e tta ...» 1 5 . Antonio Riccoboni, Poética Antonii Riccoboni poeticamAristotelis per paraphrasim explicans, et nonnullas LudoviciCasíelvetri capitones rejellens. Eiusdem ex Aristotele ars cómica,1585, p á g . 5 (W e in b e rg , p á g . 605, n . 72 ): « E te n im T ra g o e d ia p e r se a d d u c it h o m in e s a d m is e ric o rd ia me t m e tu m ... N a m p e r c o n s u e tu d in e m m is e ric o rd ia e e t te rro ris ,[ s p e c ta to r e s ] p e r p u r g a n t m is e ric o rd ia m e t te rro re m , id e s t, te m -p e ra n t e t m o d e ra n tu r...» 1 6 . Scipione Gentili, Annotationi sopra la Gierusalemme Libe­rata di Torquato Tasso, 1 5 8 6 , p á g . 3 ( W e i n b e r g , p á g . 3 1 5 , n . 3 2 ) : « ...il v e ro e d r itto fin e d e l p o e ta n o n é a ltr o c h e d i g io v a rein s e r e n d o le v ir tu , e s te r p a n d o g li v itij d a g li a n im i d e ’ c itta d in i.II c h e c o n s e g u isc e c o l p u rg a rli d i q u e lle p a s s io n i c h e g ra n p a rted a lle c o se a v v e rse n a s c o n o e d ip e n d o n o . L a q u a le p u rg a tio n e fue tia n d io c o g n o s c iu ta e lo d a ta d a P la to n e , d im a n d a n d o la κ α θ α ρ ­μ ό ν , p e r ta c e r e d i A ris to tile , il q u a le la m is e n e lla d e fin itio n ed e lla T ra g e d ia , c o m e p e r c a u s a fin a le d i e s s a p ro p ria m e n te » . 17. Battista Guarini, II Verrato, 1588, pág. 22v. (Weinberg,pág. 658, n. 49): [L o s e fe c to s d e la p u rg a c ió n o p e ra d a p o r la tra g e d ia s o n c o m olo s q u e c o n s ig u e n lo s m é d ic o s ] « i q u a li q u a n d 'e s s i v o g lio n o p u r ­g a re , p o g n ia m c a s o la c o le ra , n o n é fin lo ro d i s p e g n e rla , od ira d ic a rla in tu tto d a l c o rp o h u m a n o ... m a d i le v a rn e so l q u e llap a r te c h e ... c o rro m p e la s im e tría d e g li h u m o ri, o n d e p o i n a s c ela 'n f ir m itá . N o n p u r g a d u n q u e il P o e m a T r á g ic o g li a f f e t ti s u o ia lia s to ic a n ó , s p ia n ta n d o li a ffa tto d a n o s tri c u o ri, m a m o d e ra n -d o li e t rid u c e n d o li á q u e íla te m p e rie c h e p u ó s e rv ire a ll' h a b itov e r t u o s o . . . H a n d u n q u e b i s o g n o q u e s t i d u e a f f e t t i d ’e s s e r p u r g a t i ,c io e r id o tti á v e rtu o s o te m p e ra m e n to , e t q u e s to fa la T ra g e d ia » .

Apéndice I 363 14. « A h o ra b ie n , s ie n d o e l o fic io d e la tr a g e d ia c o n m o v e r e nlo s á n im o s d e lo s e s p e c ta d o re s ... la m is e ric o rd ia y e l h o r r o r ...y m e d ia n te ta l a c o n te c im ie n to (s e g ú n A ris tó te le s ) p u r g a r lo s á n i­m o s y a p a rta r lo s d e la s p a s io n e s , e s to e s d e l o d io , d e la ir ae s ta b le , y d e l d e s e o d e v e n g a n z a ...» 15. « L a tra g e d ia , e n e fe c to , p o r sí m is m a in d u c e a lo s h o m ­ b re s a m is e ric o rd ia y m ie d o ... P u e s p o r la c o s tu m b re d e la m ise ­ ric o rd ia y d e l te rro r, [lo s e s p e c ta d o re s ] p u rg a n la m is e ric o rd ia y e l te r r o r, e s d e c ir, lo s te m p la n y m o d e ra n » . 16. « ...e l v e rd a d e ro y p ro p io fin d e l p o e ta n o e s s in o a p r o ­ v e c h a r in tr o d u c ie n d o la s v ir tu d e s , y e x tir p a n d o lo s v ic io s d e lo s á n im o s d e lo s c iu d a d a n o s . Y e s to lo c o n s ig u e p u rg á n d o lo s d e a q u e lla s p a s io n e s d e la s c u a le s n a c e n y d e p e n d e n m u c h a s d e la s c o sa s a d v e rs a s . E s ta p u rg a c ió n fu e c ie rta m e n te c o n o c id a y a la ­b a d a p o r P la tó n , q u e la lla m ó κ α θ α ρ μ ό ν , p a r a n o h a b la r d e A ris­ tó te le s, q u e la p u s o e n la d e fin ic ió n d e la tra g e d ia , c o m o v e rd a ­d e ra c a u s a fin a l d e é sta » . 17. « lo s c u a le s [lo s m é d ic o s ], c u a n d o q u ie re n p u rg a r, p o n ­g a m o s p o r c a so , la b ilis, n o se p ro p o n e n s u p rim irla o e rra d ic a rlato ta lm e n te d e l c u e rp o h u m a n o ,., s in o q u ita r le só lo a q u e lla p a rteq u e d e s tru y e e l e q u ilib rio d e lo s h u m o re s , d e d ó n d e lu e g o n a c ela e n f e r m e d a d . A sí, p u e s , e l P o e m a T rá g ic o n o p u r g a , n o , s u sa fe c to s a la e s to ic a , a rra n c á n d o lo s to ta lm e n te d e n u e s tro s c o ra ­z o n e s, s in o m o d e rá n d o lo s y re d u c ié n d o lo s a la te m p e rie q u e p u e d es e r v i r a l h á b i t o v i r t u o s o . .. T ie n e n , p u e s , e s t o s d o s a f e c to s n e c e ­s id a d d e s e r p u rg a d o s , e s d e c ir re d u c id o s a v irtu o s a te m p la n z a ,y e s to h a c e la T ra g e d ia » .

364 Poética de Aristóteles 1 8 . López Pinciano, Philosophía Antigua Poética, 1 5 9 6 (cit. p o rla e d . d e A . C a rb a llo P ic a z o , M a d rid , 1953): « T ra g e d ia e s im ita c ió n d e a c c ió n g ra u e y p e rfe c ta y d e g ra n ­d e z a c o n u e n ie n te e n o ra c ió n s u a u e , la q u a l c o n tie n e e n sí la s tr e sfo rm a s d e im ita c ió n , c a d a v n a d e p o r sí, h e c h a p a r a lim p ia rla s p a s s io n e s d e l a lm a , n o p o r e n a rra c ió n , sin o p o r m e d io d em is e ric o rd ia y m ie d o » (II, p á g . 307. [S e v e q u e n o tra d u c e aA ris tó te le s d ire c ta m e n te ]).[E x p lic a lo d e « p a ra lim p ia r la s p a s s io n e s d e l á n im o » [s ic ]d e l m o d o s ig u ie n te ]: «y e s e l fin e s te v n iu e rs a l d e la p o é tic a , ala q u a l v n iu e rsa l o b ra p a rtic u la riz a c o n e l in s tru m e n to ; p o rq u en in g u n a e sp e c ie d e p o é tic a v sa d e m ie d o y m is e ric o rd ia p a raq[ue],q u i e t a r l o s á n i m o s c o m o l a t r á g i c a , a u n q u e e n el q u ie ta rlo s á n im o s c o n u ie n e c o n la é p ic a , p e ro é s ta n o o b r a ta n to e s taa c c ió n c o m o la trá g ic a , la q u a l, p o n ie n d o p e rs o n a s v iu a s d e la n te ,m u e u e m u c h o m á s a m ie d o y c o [m ]p a ss ió n , y, p o r la c a u saI b idm i s m a , q u i e t a m u c h o m á s » ( ., p á g . 3 1 1 ) . «y la s p a s s io n e s so n v n a s d is p o s ic io n e s q u e p e r tu r b a n a lh o m b re , p o r la s q u a le s n i es m a lo n i b u e n o , p o rq u e s o n n a tu ­r a l e s y i n u o l u n t a r i a s » (Ibid., p á g s . 3 1 1 - 3 1 2 ) . « p a s s io n e s y a fe c to s o p e rtu rb a c io n e s d e l a lm a so n : ira , m ie ­d o , tr is te z a , c o [ m ] p a s s ió n y o tr a s a n s í. A é s ta s d ix o G a le n o e n fe r­(Ibid.,m e d a d e s d e l á n i m o , y a u n h i z o v n l i b r o d e s u c u r a »p á g . 3 1 2 ). [P re g u n ta e l P in c ia n o ] « c ó m o v n a a c c ió n p u e d e q u ita r la sp e rtu rb a c io n e s d e l á n im o p o r m e d io d e o tra s p e rtu rb a c io n e s.Y d e s se o s a b e r q u é s o n e s s a s p e rtu rb a c io n e s q u e la tra g e d ialim p ia . V go: T odas. P in c ia n o : ¿Y a l m ie d o y c o m p a s sió n ? V g o : L as p rim e ra s . P in c ia n o : P u e s a h í e s tá m i m a y o r d ific u lta d . ¿ C ó m o c o n te m o ry m ise ric o rd ia se q u ita la m ise ric o rd ia y el te m o r? P o r v e n tu ra

Apéndice I 365e s e s ta a c c ió n d e c la u o q u e , c o n v n o , se s a c a el o tro , o d e s a c a ­m o le ro q u e , c o n v n d o lo r, q u ita o tro ? E s s o m ism o , d ix o V g o , p o rq u e , c o n e l v e r v n P ría m o , y v n a E c u b a , y v n H é c to r, y v n V ly se s ta n fa tig a d o s d e la fo rtu n a ,v ie n e e l h o m b re e n te m o r n o le a c o n te z c a [ π ] s e m e ja n te s c o s a sy d e s a s tre s ; y, a u n q u e p o r la c o m p a ssió n d e m ira rla s c o [« ] su so jo s e n o tro s s e c o m p a d e c e y te m e , e s ta [ n ]d o p re s e n te la ta la c c ió n , m a s, d e s p u é s , p ie rd e e l m ie d o y te m o r c o n la e x p e rie n c iad e l a u e r m ira d o ta n h o r r e [ n ] d o s a c to s , y h a z e re fle x ió n e n e lá n im o ; d e m a n e ra q [w e ], a la b a n d o y m a g n ific a n d o a l q u e fu éo s a d o y s u frid o , y v itu p e ra n d o a l q u e fu é c o b a rd e y p u s ilá n im e ,q u e d a h e c h o m u c h o m á s fu e r te q [w e ] a n te s ; y d e a q u í lu e g osu c e d e e l lib ra rs e d e la c o n m ise ra c ió n , p o rq u e la p e rs o n a q u e esf u e r te p a r a e n s u c a s a , ta m b ié n lo s e r á e n la a g e n a , y d e laa g e n a m ise ria n o s e n tirá c o m p a s sió [n ] ta n ta . E s to se p ru e u a e ne l se x o fe m e n in o , el q u a l, c o m o e s d é b il y e n fe rm o p a ra s u frir,lo e s ta m b ié n p a r a r e s is tir a la c o [m ]p a s s ió n . Y e l Viinciano'} e n t o [ n ] c e s : P u e s y o a u í a o y d o d e z i r q [ue]e ra v irtu d g ra [n ]d e e l s e r v n a p e rso n a c o [m ]p a ss iu a . F [adrique] r e s p o [ « ] d i ó : S i l o d e x a d e s e r p o r f a l t a d e s e n t i r ,f a lta e s m u y g ra n d e , m a s d e la m a n e r a q [w e ] V g o d iz e , e s m u yg ra n p ru d e n c ia , y a u n v ir tu d a c q u is ita , n e c e s s a rís s im a p a r a lo sh o m b re s y m u g e re s, p o rq u e d e la te rn u ra y c o m p a ssió n d e m a ­s ia d a v e m o s m u c h o s in c o n u e n ie n te s , y d e la fo rta le z a , e n e s tafo rm a , n in g u n o s o p o c o s. S í, s e ñ o r, V g o d ix o , q u e e l r e y m u y tie rn o , y e l ju e z m u ym u e lle , y e l p a d re fa m ilia s m u y b la n d o h a rá n v n a p o lític a y v n ae c o n o m ía m u y tie rn a , m u e lle y b la [n ]d a ; y a u n el h o m b re q u ee n la s c o s a s d e sU c u e rp o f u e r e a s s í, s e r á v n h o m b r e m u e lle , m a lh é c tic o y a c o stu m b ra d o . E n te ro y n o m u y c o m p a siu o c o [n ]u ie n es e a e l h o m b re ; y e s ta e n te re z a se g a n a c o n la tra g e d ia , c o m od ic h o te n g o , p a rtic u la rm e n te m á s q u e e n la é p ic a n i h is tó ric a ,p o r c a u s a d e l a a c c i ó n » (Ibid., 3 1 3 - 3 1 6 ) .

366 Poética de Aristóteles 19. Francesco Buqnamici, Discorsi poetici nella Accademiaflorentina in difesa d ’Aristotile, 1 5 9 7 , p á g . 3 4 ( W e i n b e r g , p á g . 6 9 2 ,n . 103): « l'a n im o s i p u r g a , tr a h e n d o le s o v e r c h ie p a s s io n i, o c o r r e g e n -d o le c o n le c o n tra ríe , e t la m a lin c o n ia c o n la m ú s ic a , c o l ris o ,e t l'in s o le n z a n e ' p r o s p e r i a d v e n im e n ti d e lla f o r tu n a , c o n lo s p a -v e n to e t c o n la m is e ric o rd ia ... c o l ris o c i p u rg a la c o m m e d ia ; c o nla c o m p a s sio n e , la tra g e d ia ...» S iglo x v ii 2 0 . Pierre Corneille, 2e discours sur le poém e dramatique;CEuvres, t . I , p á g s . 5 2 - 5 3 ( c i t . p o r R . B r a y , La form ation de ladoctrine classique en France, p á g s . 7 5 - 7 6 ) : « N o u s a v o n s p itié ... d e c e u x q u e n o u s v o y o n s s o u ffrir u nm a lh e u r q u 'ils n e m é r ite n t p a s e t n o u s c r a ig n o n s q u 'il n e n o u se n a r r iv e u n p a r e il q u a n d n o u s le v o y o n s s o u f f r ir á n o s se m -b la b le s ... L a p itié d 'u n m a lh e u r o ü n o u s v o y o n s to m b e r n o ss e m b la b le s , n o u s p o r te á la c r a in te d 'u n p a r e il p o u r n o u s , c e ttec r a i n te a u d é s ir d e l'é v ite r , e t c e d é s ir á p u r g e r , m o d é r e r , r e c ti-fie r e t m é m e d é ra c in e r e n n o u s la p a s s io n q u i p lo n g e á n o s y e u xd a n s le m a lh e u r le s p e rs o n n e s q u e n o u s p la ig n o n s» .J R2 1 . ean acine e s c r i b i ó a l m a r g e n d e s u e j e m p l a r d e l a e d i ­Poéticac i ó n c o m e n t a d a d e l a p o r P ie tr o V e tt o r i ( c f . s u p r a , n .° 4 ): [L a tra g é d ie ] « e x c ita n t la te r r e u r e t la p itié , p u rg e e t te m p é rec e s s o r t e s d e p a s s io n s . C 'e s t- á - d ir e q u 'e n é m o u v a n t c e s p a s s io n se l l e l e u r o t e c e q u ' e l l e s o n t d ’e x c e s s i v e e t d e v i c i e u x e t l e s r a m é n eá u n é ta t d e m o d é ra tio n c o n fo rm e á la ra iso n » (t. V , p á g . 477,d e la e d . M e s n a rd d e la s o b ra s d e R a c in e , c it. p o r J . H a rd y ,Aristote, Poétique, p á g . 2 0 , η . 1 ). 2 2 . J ohn Milton, P r e f a c e t o Sam son Agonistes ( c i t . p o r S . H .B u t c h e r , Aristotle’s Theory of Poetry and Fine Art, 4 . a e d . , r e i m ­p r e s ió n d e D o v e r P u b lic a tio n s , N e w Y o rk , 1951, p á g s . 247-248): « T ra g e d y , a s it w a s a n c ie n tly c o m p o se d , h a th b e e n e v e r h e ldth e g ra v e s t, m o ra le s t, a n d m o s t p ro fita b le o f a ll o th e r p o e m s;th e re fo re s a id b y A ris to tle to b e o f p o w e r, b y ra is in g p ity a n d











































































408 Poética de A ristóteles49a26 έν τη δια λ έκ τω τη πρός άλλήλους: in collocutione quam in vicem habemus.49a38-bl δ ιά τό μη σ πουδάζεσθα ι: quia in ipsa positu m stu d iu m non est.49b7 τω ν δέ Ά θ ή ν η σ ιν ’. eo ru m vero q u i A thenis o rti su n t.49b21 Π ε ρ ί... της έν έ ξ α μ έ τ ρ ο ις μ ιμ η τικ ή ς: de im itatio n e quae fit in hexám etro (cf. D iscrepancias).49b23-24 δρον της ο υσ ία ς: definitionem u n d e p a te t ipsius n a tu ra.50a34 α£ τε π ε ρ ιπ έτεια ι: nem pe perip etiae.50a35 π ο ιε ΐν : rem p oeticam agere.50a36 άκριβοΟν: res exquisite tra c ta re .50b2-3 λευκ ογ ραφή σ α ς: si quis albo describeret.50b21 τοΰ σκευοπο ιοΰ: illius qui scenam conficit.51b8 τω ·ποίω τά π ο ια δ τ τ α σ υ μ β α ίνει Χ έγειν: cum ex p o n itu r quem ad­ m odum tali talia contingat dicere.52a9 θεω ροΰντι έ μπεσών: cum in eius c a p u t incidisset, d u m ipse spe- ctaret.52a25-26 έλθώ ν ώ ς εύφρανων τόν Οί&ίπουν κ α ί ά π α λ λ ά ξω ν τ ο υ ... φόβου: cum venísset nuntius tanquam Iaetitiam allaturus Oedipodi eum- que m etu liberaturus.52a34 κ α ί γ ά ρ π ρ ό ς άψυχα: etením ad in a n im a ta p e rtin e t agnitio.52bll φθαρτική ή όδυνηρά: habens vim interim endi au t graves dolores afferendi.52b37 ά τ ρ α γ ω δ ό τ α τ ο ν : a tragoedia m áxim e alienum .53a2-3 τό μ έν γ ά ρ φιλάνθρω πον εχ ο ι fítv: q u o d enim g ratu m e st hom i- nibus, id quidem haoet.53al0 έ ν . . . ευτυχία: in... fortunae prosperitate.53al6 ή οϊου εϊρηται: au t talis personae qualis dictum est.53a30 τ ρ α γ ικ ώ τ α τ ό ς γ ε: h ac tam en in p a rte m áxim e tragicus.53a36 έκεί: in ea fabula.53b6 <ϊπερ &v π ά θ ο ί τ ις : in q u as p e rtu rb a tio n e s cad et ille qui.53b8 ά τεχνότερ ον: m agis artificii expers.53b28 ε ίδ ό τ α ς κ α ί γιγνώ σκοντας*. u t eam p ra e s ta re n t scientes et cogno- scentes.54a32-33 ούδέν γ ά ρ . . . τη ύστέρ^: n u llam en im in p a rtem ... ei quae a p p a re t posterius.54b6 μηδέν ε ίν α ι: nihil esse o p o rtet.54b7 εξω της τρ α γω δία ς: id extra tragoediam sit.54b37 ή τρίτη δ ιά μνήμης: tertia agnitio est quae per m em oriam fit.55all δτι έν τούτω εϊμαρτο: quod fato statutum esset.55a21 a l έκ συλλογισμού: quae p e r syllogism um fiunt.55bl2-13 ήδη ύπ οθέντα τά ό ν ό μ α τα έπ εισ ο δ ιο υ ν: cum quis iam nom ina supposuerit, eum episodiis uti oportebit.56a5 συκοφαντουσιν: crim in atio n em obiiciunt.56a7 ά ξιο ΰ σ ι: digm im ex istim an t,56a8-9 τούτο δέ, ώ ν . . . : hoc vero in te llig itu r in lis q u aru m ...

Apéndice III 40956al2 τό πολύμυθον: quae m ultas fabulas continet.56b9 θεωρίας τά σ χ ή μ α τα ...: con tem pla tionis, quae considerat figuras...57a30 ό δέ του άνθρώπου: hominis vero definitio.57b27-28 τό δέ τήν φλόγα' άπό του ήλιου, άνώνυμον: flammam vero em itti58b4-5 a solé sine nomine est.58bll-12 διά δέ τό κοινωνεΐν τοΰ εΐωθότος: quoniam autem commune59al5 aliquid habet cum eo quod est consuetum. τό μέν οδν φαίνεσθοίΐ πως χρώμενον τούτφ τφ τρόπω γελοΐον:59a2459b 19 ac cum appareat quidem aliquo modo aliquem sequi hunc ipsum usum , id ridiculum est.59b22-23 καί της έν τφ πράττειν μιμήοεως: et de im itatione quae in agendo posita est. ών έκαστον ώς ετυχεν Εχει πρός άλληλα: quorum unum quodque, u t sors tulit, alterum respicit. δόνασθαι γά ρ δεΐ συνορασθαι: debet enim esse eiusmodi u t simul conspici possit. πρός τό έπεκτείνεσθαι τό μέγεθος: ut extendere magnitudinem possit.59b27 π ο ιεΐv περαινόμενα: efficere ut... ad finem perducantur.58b29-30 τοΰτ’ Εχει τό α γα θ ό ν: hoc habet, quod bonum est... — καί έπεισο-60al δίοΰν ά ν ο μ ο ίο ις έπεισ οδίοις: et ad increm entum quod fit dis-60al2 similibus episodiis.60al4-1560a27 τό μέν όρχεστικόν τό δέ πρακτικόν: hoc quidem ad saltationem60a29-30 accom m odatum , illud vero rebus agendis idoneum.60b30 τό θαυμαστόν: id quod adm irabile est. τά περί τήν 'Έ κτορος δίω ξιν: quae evenerunt circa H ectoris inse- ctationem . Cf. Discrepancias. et δέ μή, εξω τοΰ μυθεύματος, ώσπερ Οίδίπους τ ό ...: si vero non sint tales, at certe habeant extra fabulam , u t Oedipus illud habet quod... τών κ α τ ά τήν τέχνην ή κ α τ ’ <5λλο σ υμ β εβη κ ό ς;: eorum ne quae sunt secundum artem , an eorum quae sunt secundum aliud accidens?60b31 δτι ελαφος θήλεια: in cervorum specie feminam,60b35 τά περί θεών: quae de deis dicuntur.61a2 τά περί τών οπλών: quae de arm is dicuntur.6íal9 ά ντί του πολλοί: p ro hac voce πολλοί «multi».61b4 τά περί Ίκά ρ ιο ν: quae de Icario dicuntur.61b5 άτοποv οδν: absurdum igitur, dicunt, est.6íblM 2 πιθανόν άδύνατον ή άπίθανον καί δυνατόν: appositum ad per-61bl4 suadendum , quod fieri non potest, quam non appositum ad per- suadendum , quod fieri potest. πρός ¿c ψασιν τά λ ο γ α : ad ea quae aiunt, re d u c u n tu r ea q u ae sine ratione su n t.— οΰτω τε καί: et sic etiam dicendum.

410 Poética de A ristóteles61bl8 ή π ρ ό ς ¿x: resp icit a u t a d ea quae.61bl9 καί ά λ ο γ ία καί μοχθηρία; et vacare ratione e t pravum apparere.61b20 χρήσηται χω ά λ ό γ ω : u su s fu erit aliquo quod vacet ratione.61b22-23 ή γ ά ρ ώς α δ ύνα τα : n am su n t a u t ta n q u a m ea quae fieri non possunt.62a9 ά λ λ ’ ή φαύλων: sed m otio im p ro b o ru m .62all τό έαυτής: iilud quod habet proprium ,62al4 π ά ν τ' εχει δσαπερ ή εποποιία: habet om nia quae habet epopoeia.62b 1-2 πολλφ κεκραμενον τφ χρόνω : quod m uí ti tem p o rísm ixtionem habet.62b7 άκολουθοΒντα τ ω ,.. μήκει ύδαρη: sequens... longitudinem appa- reat aquea.62bl8 καί του ευ ή μή τίν ες α ίτ ία ι: et quae causae sint eius quod bene est et quod bene non est. 6 L ibertad e st il íst ic a Considero manifestaciones de libertad estilística aquellos casosen que el traductor, conservando el sentido fundamental del textogriego, se aparta voluntariamente de las formas expresivas de éste.48al6-17 καί ή τρα γφ δία πρός τήν κωμωδίαν διέστηκεν: et tragoedia et48a35 comoedia separata est.48b 14 ποιουντες τά ονόματα σημεΐον: ducentes a nominibus signum.49á29-30 ά λ λ ’ επί βραχύ κοινωνοΟσιν: qui tam en parum participes sunt. πολύ γ ά ρ α ν ίσως εργον είη δ ιε ξιέν α ι κ α θ ' έκαστον: plura enim49bl250b36 fortasse dicenda essent, si singula essent explicanda. £τι δέ τω μήκει: praeterea longa est.5Ial 1-12 άλλα καί μέγεθος ύπάρχειν μή τό τυχόν: verum etiam esse51a36-37 magnam, sed non quomodo libet.52b30 ώς δέ άπλώς διορίσαντα είπεϊν: verum ut sim pliciter re definita53al7 dicam (cf. Discrepancias).53b26 δτι ο ύ ... τοΰτο ποιητοΰ £ργον έστίν: non esse poetae munus.54a6-7 εφεξής civ είη λεκτέον τ ο ίς νυν είρ η μ ένο ις: se q u itu r u t dicam us post illa quae adhuc dicta sunt, τό γιγνό μ ενο ν: quod observatur (cf. Discrepancias). τό δέ καλώς τί λέγομεν: idque quod dicimus se recte habere. μέλλει άποκτείνειν: interfectura e ra t.— άποκτείνει δέ οϋ, α λλ’ άνεγνώ ρισε: sed cum agnovisset, non interfecit.

Apéndice III 41154al 1-12 τό τοιοΰτον παρασκευάζειν έν τοΐς μύθοις: huiusmodi fabulae confectionem (Al m ism o tiempo, concentración).54a28-29 π α ρ ά δ ε ιγ μ α π ο νη ρ ιά ς μέν ήθους μή ά ν α γ κ α ΐο ν : exem plum im-54b23-24 proborum m orum non ex necessiiate.56a4558a6 κ α ί τούτων τά μέν έν τω σ ώ μ α τι: a u t in co rp o re (C oncentración).58bl δει πειρασθαι εχειν: conandum est ut habeantur. δ τ α ν ... καταλείπη: quod... reliquerit.58bl9 εις τό σαφές της λέξεω ς καί μή ιδιω τικόν: ad perspicuam elocu-58b26 tionem et non vulgarem.59b27-28 κ α τ ίδ ο ι δ τ ι άληθη λ έ γ ο μ ε v: videbit a nobis dici ea quae vera60a20 sunt. τά κύρια μ ετα τιθείς: positis propriis. ύψ·’ ών οίκε(ω ν οντω ν α ΰ ξ ε τα ι ό του π ο ιή μ α το ς δ γ κ ο ς: quae cum propriae sint, augent poem atis molem. εστί δέ τοΰτο τιαραλογισμός: atque hoc naturam habet paralo- gismi. V a r ia c ió n e st il íst ic a Un caso especial de libertad estilística puede verse en lavariación, mediante la cual R evita conscientemente repetir lasmismas palabras, palabras semejantes, fórmulas iguales o pare­cidas.48a23 πράττοντας καί ένεργοΟντας: agentes et molientes aliquid.48a27-28 πράττοντας καί δρω ντας: molientes aliquid et agentes,49al4 πολλάς μεταβολάς μεταβαλοϋσα: m ultas m utationes cum habuis-50b 14 set,51a4-5 λέγω δ έ ... λέξιν είναι: ac voco dictionem.51b30 Εχειν μέν μ έ γ ε θ ο ς .. . ’έ χ ε ιν μέν μήκος: inesse quidem m agnitu-54b21-23 dinem... inveniri quidem longitudinem,57a457a6 y 8 γενόμενα ποιειν: facta pangere. τά μ έ ν . . . τά δ έ . . . : partim quidem... partim vero...; pero a con­ tinuación, lín. 24, la m ism a expresión τά μ έ ν . . . τά δ έ .. . : aut... aut. φωνή άσημος: νοχ non significativa, φωνή άσημος: νοχ significationis expers. Veamos en particular la traducción de la fórm ula tan frecuente ό μ έν. . .ό δέ en sus distintos casos y géneros, donde podrem os descubrir más deuna docena de variantes.


Like this book? You can publish your book online for free in a few minutes!
Create your own flipbook